La Renaixença: Un Viatge a la Literatura Catalana

El Programa de la Renaixença

Objectius de la Renaixença:

• Promoure l’activitat literària per recuperar l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura.
• Crear una literatura pròpia i apropar-la als moviments literaris europeus.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia per rescatar de l’oblit el passat medieval i la gran tradició cultural.
• Crear institucions catalanistes favorables per a la recuperació cultural i política de la nació catalana.

Tres Moments Emblemàtics

• Any 1833: publicació de La Pàtria. La Pàtria és un poema de Bonaventura Carles Aribau que marca l’inici de la Renaixença. En aquest poema, Aribau no exalta només la pàtria i el passat històric, sinó també la llengua i el seu ús literari. Aquest poema aviat va obtenir una gran ressonància literària, cultural i política i es va convertir en el manifest i el símbol de la Renaixença.
• Any 1859: instauració dels Jocs Florals. Els Jocs Florals (un concurs de poesia) pretenien estimular el conreu de la poesia en català. El lema era “Pàtria, Fe, Amor”. Per concursar-hi, calia escriure sobre un d’aquests temes. És per això que s’atorgaven tres premis ordinaris: l’englatina d’or (per al millor poema patriòtic), la viola d’or i argent (per al millor poema religiós) i la flor natural (per al millor poema d’amor). El poeta que guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber.
• Any 1877: publicació de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer. L’Atlàntida és el primer gran poema èpic de la literatura catalana contemporània.

Jacint Verdaguer: poesia | Àngel Guimerà: teatre | Narcís Oller: narrativa

Apunts Històrics

S. XV - Trastàmara

• 1412 - Mor Martí l’Humà sense descendència.
• 1474 - Unió de les corones de Castella i Catalunya.
• 1492 - Descobriment d’Amèrica (Catalunya en queda exclosa).

S. XVI, XVII, Inicis XVIII - Astúries

• 1550-1600 - Felip II (repressió ideològica).
• 1640-1652 - Guerra dels Segadors.
• 1659 - Pèrdua de Catalunya Nord (Roselló, Conflent i part de Cerdanya).

S. XVIII, XIX, Inicis XX - Borbons

• 1700-1714 - Mor Carles II sense descendència. Guerra de Successió: Decret de Nova Planta (1716) Felip V aboleix l’organització constitucional de la corona de Catalunya – Aragó.

Davallada de la Literatura Culta

Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.

Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.

Utilització del castellà en la literatura culta.

Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

Característiques de la Literatura

• Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora, Quevedo).
• Influència d’Ausiàs March.
• Presència de castellanismes i dialectalismes.
• Imitació de formes mètriques de la poesia castellana.

Fotocòpia

El Renaixement

Del Renaixement Anunciat a l’Anomenada Decadència

Açò passa amb veritat així com ho dic i d’aquí ve l’escàndol que jo prenc en veure que per avui tan absolutament s’abraça la llengua castellana fins a dins Barcelona, per els principals senyors i altres cavallers de Catalunya. D’açò se pot seguir que poc a poc se lleve de rel la de la pàtria.

Al llarg de la unitat anterior hem vist una literatura que es desenvolupa de manera magnífica que té ingredients com el gran rodatge literari i lingüístic que Ramon Llull dóna a la llengua catalana, com l’alt nivell de la narrativa i de la poesia del segle XV.

Calia esperar, per tant, un humanisme sòlid i un posterior Renaixement que facilités l’entrada de la llengua i de la literatura catalanes en el marc de les cultures afermades i amb possibilitats de futur.

El problema sembla iniciar-se amb la introducció de la dinastia castellana dels Trastàmara el 1412. Aquest seria el punt de partida d’una general pèrdua de consistència lingüística, tot i que el català continua sent la llengua oficial fins a inicis del segle XVII. A més, hi afegim la unitat dinàstica entre Castella i Aragó a través dels Reis Catòlics.

L’aristocràcia experimenta una castellanització inevitable en traslladar-se a la cort de la monarquia espanyola. I cal que recordem que la consolidació i posada al dia de la llengua i de la literatura havien de venir dels àmbits cortesans.

L’humanisme italià no té una correspondència suficient en la cultura catalana i, per això, es parla d’una certa continuïtat medievalitzant durant el segle XVI.