La Renaixença a València i Catalunya: Història i Literatura

La Renaixença valenciana

El 1859 va arribar a València el mallorquí Marià Aguiló, que va animar a escriure en català els joves estudiants de Dret Llorente i Querol. Organitzats per Aguiló, es van celebrar a València els Jocs Florals al paranimf de la universitat.

Aquests jocs no es van tornar a repetir fins al 1879, any en què van ser establerts definitivament a València per Lo Rat-Penat, una societat acabada de crear per l'escriptor Constantí Llombart. A partir d'aquesta data, els jocs es van celebrar amb regularitat, però, a diferència dels de Barcelona, van ser bilingües des del principi.

El caràcter de Lo Rat-Penat

Però Lo Rat-Penat, que Llombart havia creat amb la intenció d'aplegar tots els valencianistes, va ser dominat aviat pel sector burgès i conservador, i va prendre un caràcter enyoradís i apolític. Aquest immobilisme, tant literari com públic, és la causa principal del fracàs de la Renaixença valenciana.

Refusos i limitacions del moviment

La Renaixença valenciana, tal com la va configurar el grup de Llorente, es pot definir com una sèrie de refusos i repugnàncies a prolongar les conseqüències que comportava la presa de consciència de la pròpia personalitat com a poble. Hi va haver:

• Un refús a assumir el passat dels valencians.
• Un refús a restaurar la pròpia llengua més enllà de la poesia.
• Un refús a la politització del moviment.

És a dir, s'impedia que la recuperació lingüística i cultural tinguera repercussió social i que fóra mínimament efectiva. La manca d'una industrialització també va reforçar el conservadorisme i l'immobilisme de les classes dirigents valencianes.

La Renaixença catalana

És un moviment de recuperació de la llengua i de la literatura catalana culta on hi ha una recuperació de la consciència nacional; s'identifica llengua i nació. La burgesia catalana s'identifica amb la llengua i dóna diners per a fomentar-la, mentre que la burgesia valenciana no és tan abundant i la majoria parla castellà.

Inici i consolidació

La Renaixença s'inicia el 1833 amb la publicació de l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles d'Aribau, al periòdic El Vapor. El 1859 es produeix la restauració dels Jocs Florals, que és un concurs literari amb tres temes: Amor, Pàtria i Fe. La persona que guanyava els tres temes s'anomenava "Mestre en Gai Saber". Verdaguer i Guimerà en foren proclamats.

Gèneres i autors principals

S'intenta recuperar els tres gèneres principals:

• Poesia: Jacint Verdaguer.
• Teatre: Àngel Guimerà.
• Novel·la: Narcís Oller.

La llengua havia patit una decadència i estava castellanitzada. Pompeu Fabra publica un diccionari i una gramàtica que ordenaran la llengua. Mentre a Catalunya hi ha una forta industrialització junt amb la burgesia que defensa la llengua, al País Valencià la societat és agrícola i hi ha molt poca burgesia.

Anàlisi d'obres destacades

La Pàtria

Aquest text fou escrit durant la Renaixença a Catalunya i publicat a la revista El Vapor per l'autor Bonaventura Carles Aribau. Escrit en un català arcaïtzant, aquest poema es va convertir en un símbol del moviment renaixentista. La identificació entre llengua i pàtria que Aribau hi va efectuar va actuar de manera decisiva, uns quants anys més tard, sobre els joves que tenien entre quinze i vint anys en el moment en què va aparèixer.

Sembla que el mateix Aribau no era totalment conscient de les conseqüències que es podien extreure del seu poema. El motiu de la seua redacció havia estat anecdòtic: Aribau el va escriure per felicitar el seu patró Gaspar de Remisa, banquer català resident a Madrid. Aquest fet de circumstància només s'esmenta al final del poema, que constitueix un cant a la pàtria i a la llengua.

Conceptes clau del poema:

• Adéu-siau
• Jo-llavors
• Què-sort
• Plau-me-savis
• En-vagit
• Ix-sagrat

L'Espill

L'Espill consta de setze mil tres-cents cinquanta-nou versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre llibres. En els llibres primer i segon, el protagonista narrador relata la seua vida després que sa mare el despatxa de casa. Després d'una joventut atzarosa per Catalunya i França, en la qual pateix i presencia tota mena de crims i de maldats femenines, el protagonista torna a València on, successivament, es casa amb una donzella (que en realitat no ho és), amb una vídua i amb una exmonja, sempre amb resultats desastrosos.

En el llibre tercer, quan encara pensava tornar a casar-se, Salomó se li apareix en un somni i li treu la idea del cap en exposar-li una llarga diatriba contra les dones. En el llibre quart, el protagonista decideix organitzar la seua vida al marge de qualsevol contacte amb les dones, lliurant-se a l'oració i a les obres de caritat.

Estil i significat de l'obra

L'Espill, encara que està escrit en un vers que dificulta la narració, és tota una novel·la que es presenta com una autobiografia del narrador protagonista. Jaume Roig intenta mantenir la versemblança autobiogràfica de la narració amb nombroses referències a personatges i amb anècdotes reals, moltes vegades de la seua experiència com a expert en medicina.

L'obra té l'esperit d'una autèntica novel·la realista. El narrador protagonista situa el relat en els ambients més diversos i per les situacions més pintoresques. La narració esdevé, d'aquesta manera, un veritable espill que va reflectint tots els racons de la vida popular de la València del segle XV.

El sentit de l'obra: L'Espill no és sols un llibre misògin, sinó que, a més, presenta una visió totalment pessimista de la realitat humana. Les seues característiques principals són:

• Escrit en versos de 4 síl·labes.
• Un llibre de literatura misògina.
• Una novel·la en vers.
• Visió negra i desencantada de la vida.