Renaixença, Teatre i Recuperació de la Llengua Catalana al País Valencià
Enviado por Carlos y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,9 KB
Actuacions per a la Recuperació de la Nostra Llengua
La Normalització i la Normativització
La recuperació de la llengua es basa en dos processos clau:
- La Normalització: Conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre la llengua per tal que sigui usada amb totes les seves possibilitats i en totes les situacions socials.
- La Normativització: Procés que posa els instruments lingüístics (com ara diccionaris i gramàtiques) necessaris perquè una llengua pugui ser usada en tots els àmbits d’ús i per a totes les funcions comunicatives.
La Resistència Lingüística Post-Guerra Civil
La victòria de l’exèrcit feixista en la Guerra Civil el 1939 va arrancar la unitat lingüística. De tota manera, la resistència a l’assimilació lingüística i cultural es va manifestar en obres com la Gramàtica Valenciana (1950) i La llengua dels valencians (1960) de Manuel Sanchis Guarner.
Moviments Culturals i Literaris
El Romanticisme (Segle XVIII)
Al final del segle XVIII, es desenvolupa en alguns països europeus un moviment estètic anomenat Romanticisme, que donava preponderància a l’individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat. Va influir molt sobre l'art, la música i la literatura.
La Renaixença: Redreçament de la Llengua i la Literatura
La Renaixença fou un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes. S’inicia amb la revista El Vapor l’any 1833, amb Bonaventura Carles Aribau.
La Renaixença Valenciana: Coincidències i Diferències
Entre la Renaixença a Catalunya i a València hi hagué moltes coincidències, però també diferències. Una de les més cridaneres és que els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària arrelada als nuclis urbans, mentre que a Catalunya la burgesia era bàsicament industrial. Des del punt de vista polític, a Catalunya hi havia nacionalisme i una preocupació per la normativització.
Tipus de Poetes a València
A València hi hagué dos tipus de poetes:
- Poetes d’espardenya
- Tingueren un gran èxit entre les classes populars. Pertanyien a classes socials humils amb idees liberals i no tenien una formació literària. Poetes destacats: Eduard Escalante i Constantí Llombart.
- Poetes de guant
- Eren burgesos conservadors i s’oposaven a la politització de la Renaixença. Cantaven una pàtria idealitzada. Poeta destacat: Teodor Llorente.
Teodor Llorente: El Poeta Més Important de la Renaixença
Teodor Llorente és el poeta més important de la Renaixença Valenciana. En els seus poemes destaca el paisatgisme sentimental. Va publicar: Llibret de versos i Nou llibret de versos.
El Teatre de la Renaixença
El Teatre Popular: El Sainet Valencià
El teatre popular va tenir una gran acceptació entre les classes populars. Reproduïa la vida quotidiana i defensava l'ús d'una llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes. El gènere teatral més freqüent era el sainet, que és una peça breu amb una presentació humorística i crítica de temes i personatges de la València del segle XIX. Alguns autors destacats són: Josep Robrenyo, Serafí Pitarra i Josep Bernat i Baldoví.
Eduard Escalante: El Sainetista per Antonomasia
Eduard Escalante fou el sainetista valencià per antonomàsia. En la seva obra, destaca el domini de les tècniques i també dels recursos còmics del llenguatge, com ara l'ús sistemàtic de deformacions lingüístiques.
El Teatre Culte: Tendència Romàntica
Aquesta tendència proposa fer un teatre digne, basat en les idees del Romanticisme. Els seus seguidors defensen el conreu d'una llengua culta i arcaica.
Àngel Guimerà: Etapes de la Seva Obra
L'obra d'Àngel Guimerà es pot dividir en tres etapes:
- Primera etapa: La tragèdia romàntica
- Segona etapa: La plenitud del drama
- Tercera etapa: Intents modernistes
Anàlisi de l'Obra: Terra Baixa
Terra Baixa presenta tres personatges principals: Marta, el seu amo Sebastià i Manelic, el pastor de les terres altes i pures. Sebastià fa que Marta es casi amb Manelic amb la intenció de poder casar-se ell amb una dona rica que pagui els seus deutes, però sense deixar de posseir Marta. Tanmateix, l'amor de Manelic, allà a la terra alta on hi ha la puresa i no els enganys ni la corrupció de la terra baixa, ajudarà Marta a esdevenir lliure. A la fi, l'amo Sebastià trobarà la mort a causa dels odis i les enveges que ell mateix ha desencadenat.