Renaixença, Sociolingüística i Anàlisi Literària: Conceptes Clau

Anàlisi Literària i Elements Narratius

El Narrador

• Intern (1a persona): No ho veu tot.
• Extern (3a persona omniscient): Ho veu tot.

Cal analitzar per què l'autor ho ha fet des d'aquest punt de vista.

Personatges

Anàlisi dels personatges des del punt de vista fisiològic i psicològic.

Temps i Espai

• Manipulació del temps: Anticipació, simultaneïtat, retrospecció, temps real.
• Espai: S'utilitza per a ficar-nos dins del personatge.

Llenguatge i Registres

Nivell: Col·loquial, elevat, estàndard.

Sociolingüística i Conflicte Lingüístic

Normalització Lingüística

Conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre la llengua per tal que sigui usada amb totes les seves possibilitats i en totes les situacions socials que va tenir històricament i que ha perdut.

Per aconseguir aquesta recuperació cal elaborar les varietats i els registres lingüístics que havien deixat d'usar-se.

Fites Històriques de la Normalització

• Principis del segle XX: Pompeu Fabra fa que s'estudiï en centres.
• Normes de Castelló (1932): Adaptació de les normes fabrianes aplicades al nostre dialecte.

Normativització Lingüística

Procés que posa els instruments lingüístics (diccionaris, gramàtiques) necessaris perquè una llengua pugui ser usada en tots els àmbits d'ús i per a totes les funcions comunicatives.

Conceptes Sociolingüístics Clau

• Bilingüisme: Societat que és bilingüe.
• Diglòssia: Dues llengües, on una és considerada llengua de prestigi i l'altra és anomenada llengua B.
• Conflicte Lingüístic: Desaparició de la llengua B perquè es va deixant d'usar fins a desaparèixer. S'intenta convertir-la en més prestigiosa.

La Renaixença Catalana i el Romanticisme

El Romanticisme (Segle XIX)

Moviment que exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat. Va influir molt sobre l'art, la música i la literatura.

La Renaixença: Objectius i Inici

Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalana.

• Inici: Amb el poema La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
• Finalització: Al principi de 1877, any en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són premiats en els Jocs Florals.

Els Jocs Florals

Concurs poètic originari de l'edat mitjana, restaurat de nou el 1859.

Temes i Impacte

Els temes principals eren Pàtria, Fe i Amor. Ajudaven a:

• Fomentar el públic lector.
• Propiciar l'aparició d'editorials.
• Donar prestigi a la cultura escrita.
• Afavorir l'aparició de noves generacions d'autors.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Biografia i Context

Nascut el 1845 a Barcelona, de família de pagesos. Va ser sacerdot. El 1886 va practicar exorcismes, fet que va provocar un enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica.

Estructura de l'Obra

La seva obra es divideix en quatre parts principals:

1. Poesia èpica:
   • L'Atlàntida: Cristòfor Colom i l'enfonsament de l'Atlàntida.
   • Canigó: La formació de Catalunya.
2. Poesia patriòtica: Exalçament de Catalunya com a pàtria.
3. Poesia religiosa: Destinada a classes populars, amb un llenguatge quotidià.
4. Prosa: Precisa, funcional, correcta i expressiva. Decisiva per al seu redreçament.

La Renaixença Valenciana

Diferències amb la Renaixença Catalana

Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària, mentre que els catalans representaven la burgesia de tipus industrial (amb un fort component de nacionalisme i normativització).

Els Dos Grups de Poetes

Poetes d'Espardenya

• Gran èxit entre les classes populars.
• Hereus de la premsa valenciana, humils i amb idees liberals.
• No tenien formació literària.
• Propugnaven l'ús del valencià.

Poetes de Guant

• Burgesos conservadors.
• S'oposaven a la politització de la Renaixença.
• Escrivien els poemes en una llengua arcaïtzant, anomenada 'llemosí'.
• Cantaven una pàtria idealitzada, molt allunyada de la realitat social.
• Representants: Teodor Llorente i Vicent W. Querol.