Renaixença, Romanticisme i Realisme: Pilars de la Literatura Catalana del Segle XIX

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

Moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol llengua europea. Els seus precedents es troben al segle XVIII amb homes il·lustrats com Josep Pau Ballot. La data d’inici de la Renaixença es considera el 1833, amb la publicació del poema *La Pàtria* de Bonaventura Carles Aribau.

Objectius Clau de la Renaixença

1. Donar prestigi social a la llengua i la literatura catalanes.
2. Creació d’una literatura catalana culta en tots els gèneres.
3. Unificar un model de llengua literària depurada al nivell de les altres llengües europees.
4. Recuperació de la consciència d’unitat lingüística als territoris de parla catalana.
5. Redescobrir i divulgar l’edat mitjana i els clàssics.
6. Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
7. Fomentar una estructura editorial sòlida i la premsa escrita.
8. Potenciar i restablir institucions, organismes, certàmens, festes, etc., relacionats amb la llengua i la literatura catalanes.

En resum, la Renaixença va buscar prestigiar la llengua i cultura catalana, crear una literatura culta en català i restablir institucions antigues.

Institucions Emblemàtiques

• Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona: Fundada el 1729 (ja existent, però potenciada).
• Jocs Florals: Restablerts el 1859 (instituïts originalment el 1323 a Tolosa de Llenguadoc).

Característiques del Romanticisme

1. Predomini del sentiment per sobre la raó: introspecció, subjectivitat i individualisme.
2. Exaltació del sentiment nacionalista o patriòtic.
3. Recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular (genuïtat de cada poble).
4. Interès per l’irracionalisme, la imaginació, l’exotisme i l’aventura.
5. Intensa relació del jo amb la natura (correlat objectiu dels sentiments del poeta).
6. Temes absoluts: la mort, la immensitat, el destí, etc.
7. Estil grandiloqüent.
8. Transgressió de les normes literàries i de les lleis i la moral convencional. Conducta antisocial dels protagonistes.
9. Rebuig dels cànons clàssics.

El Realisme: Mirall de la Societat del Segle XIX

El realisme és un corrent literari que va sorgir a la segona meitat del segle XIX a Europa. Va néixer a França i va tenir un gran impacte en la novel·la. El seu objectiu principal era reflectir de manera fidedigna la realitat de l'època en què vivien els autors.

Característiques del Realisme

1. Rebuig de la idealització romàntica. Recerca del verisme, l'objectivitat i la imparcialitat en la presentació de les situacions, els personatges i els temes.
2. Valoració de la capacitat d'anàlisi i d'observació i el desig científic: interès per l'exposició i el retrat detallista.
3. Predominança de la raó com a instrument per captar la realitat.
4. Presència de motius relacionats amb la realitat contemporània de l'autor. La font d'inspiració és la realitat, urbana o rural, però no bucòlica.
5. Aparició freqüent d'escenes i personatges extrets de la vida quotidiana: burgesos, obrers, camperols.
6. Èmfasi en els temes socials —les convencions, els diners, el matrimoni, les condicions laborals del proletariat, etc.— per indagar les causes que expliquen la societat.
7. La crítica i denúncia de la problemàtica social i de les xacres que comporten el capitalisme i la vida urbana, que portaran cap al moviment naturalista.
8. Recerca d'un estil versemblant, descriptiu, detallista, etc. Es tendeix a adequar el registre de llengua a cada personatge i a aprofundir en la psicologia i en les motivacions dels protagonistes per mitjà d'un narrador extern i del monòleg interior.

Verisme i Naturalisme: Corrents Afins

El verisme i el naturalisme són corrents literaris que van sorgir al segle XIX i que es van caracteritzar per voler reflectir de manera objectiva i detallada la realitat de l'època, especialment en relació amb els temes socials i les condicions de vida de les diferents classes socials.

El Realisme Català i Narcís Oller

El Realisme Català va ser un moviment literari del segle XIX que buscava retratar la realitat sense idealitzacions. Narcís Oller va ser un dels autors més importants d'aquest corrent.

La Narrativa Realista Catalana

Pel que fa a la narrativa realista, es caracteritza per presentar un retrat detallat i fidel de la vida quotidiana, centrant-se en la descripció minuciosa dels personatges i el seu entorn, així com en la crítica social. Els escriptors realistes s'interessaven per mostrar la realitat tal com era, sense adorns ni romanticismes.

Narcís Oller: Figura Clau del Realisme

Un autor destacat del Realisme Català va ser Narcís Oller. Nascut a Tarragona el 1846, Oller va ser un dels pilars fonamentals de la literatura catalana de l'època. Les seves obres reflectien la realitat social i política de la Catalunya del seu temps, abordant temes com la desigualtat social, la corrupció i la marginació.

La vida de Narcís Oller va estar marcada pel seu compromís polític i social. Va ser un defensor dels drets dels treballadors i va participar activament en moviments obrers i republicans. La seva obra més coneguda és *La febre d'or*, una novel·la que retrata la febre de l'or a Califòrnia i que també és una crítica a la codícia i l'explotació.

Autors Clau de la Literatura Catalana del Segle XIX

Joaquim Rubió i Ors (1818-1899)

• Historiador i escriptor barceloní.
• Un dels màxims impulsors de la Renaixença.
• Va fixar els objectius del moviment en el pròleg del seu poemari *Lo Gaiter del Llobregat*.
• Va restablir els Jocs Florals amb el lema «Pàtria, Fe i Amor» (Barcelona, 1859).

Jacint Verdaguer (1848-1902)

• Destacat poeta català i sacerdot.
• Pioner de la Renaixença i autor més important de la literatura catalana del segle XIX.
• Conegut per obres com *L'Atlàntida* i *Canigó*.
• Va ajudar a renovar la llengua catalana.

Àngel Guimerà (1845-1924)

• Dramaturg català del segle XIX.
• Va destacar en el teatre romàntic.
• Les seves obres exploraven conflictes interns i amors impossibles.