Renaixença i Romanticisme: Literatura Catalana S. XIX

La Renaixença: Moviment Cultural i Literari

La Renaixença és un moviment cultural i corrent literari, encapçalat per la burgesia, que treballa pel ressorgiment de la cultura i de la llengua catalanes.

Objectius de la Renaixença

Els objectius principals per impulsar el ressorgiment de la cultura catalana eren:

• Recuperar el passat gloriós de la Catalunya medieval.
• Recollir les expressions literàries populars.
• Normalitzar la llengua catalana i refinar-la, eliminant castellanismes, conseqüència de la diglòssia.
• Produir manifestacions literàries de qualitat.
• Fundar i potenciar institucions i entitats dedicades a la difusió de la cultura en català.

El Romanticisme: Reacció a la Il·lustració

El Romanticisme és un moviment literari que es dugué a terme durant el segle XIX. Es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII. Aquest moviment va sorgir com a reacció al pensament il·lustrat, una tendència que es basava en el racionalisme i el classicisme.

Els romàntics volien donar importància als sentiments i a la imaginació com a manera de trencar amb el passat. Així doncs, és un moviment revolucionari que va començar a entrar amb força a partir de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa.

El Romanticisme va posar la seva principal atenció en l'individu. L'expressió dels sentiments, la lluita per la llibertat a la vida i la cerca de sentit per a la pròpia existència són els temes derivats del Romanticisme.

Jocs Florals: Certàmens Literaris Catalans

Els Jocs Florals són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors de la llengua catalana.

Història i Restauració dels Jocs Florals

• Origen: Els primers van ser l’any 1323 a Tolosa. En aquesta data es va crear una institució que buscava la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua catalana.
• Inspiració: Estaven inspirats en les festes celebrades a Roma en honor a la deessa Flora.
• Restauració a Barcelona: L’any 1859 van ser celebrats per primera vegada a Barcelona.

Premis i Lema

Es van establir tres premis principals:

• La Flor Natural o Premi d’Honor: Al millor poema amorós.
• L’Englantina d’Or: A la millor poesia patriòtica.
• La Viola d’Or i Argent: Al millor poema religiós.

El guanyador dels tres premis era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. El lema era: Amor, Pàtria i Fe.

Evolució i Repressió

En els Jocs hi participaven persones de diferents ideologies: republicans, conservadors i generacions joves. Al segle XIX, els Jocs van ser considerats institucions anacròniques i per això es van produir diversos intents de modernització.

Els Jocs van patir una davallada per la dictadura de Primo de Rivera. Del 1926 al 1929 no es van poder celebrar públicament, per la qual cosa van haver d'entregar els premis al domicili dels presidents del consistori. El certamen es va celebrar fins al 1936. El 1978, es van tornar a celebrar els Jocs Florals a Barcelona.

Bonaventura Carles Aribau (1798-1862)

Fou un escriptor, economista, polític i funcionari català. Carles Aribau va escriure textos en català i castellà, i tenia una enorme curiositat intel·lectual. Va estudiar Retòrica i Poètica al Seminari Conciliar i va ser un dels funcionaris de la Societat Filosòfica.

Va col·laborar amb el diari Constitucional, iniciant-se en el periodisme. També es va iniciar en política i va esdevenir secretari de la Diputació de Lleida (1823). En aquella època va ingressar a l’Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 era un dels cofundadors i redactors d’El Europeo, el primer gran projecte català del periodisme romàntic.

Aribau és considerat el primer autor de la Renaixença. El 1833 va aparèixer el poema La Pàtria, publicat al diari El Vapor, considerada l’obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.

La Pàtria: Poema Iniciador de la Renaixença

La Pàtria és un poema culte català que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d’art major. Va ser escrit el 1832 per Carles Aribau. És un cant d’enyorança de Catalunya i d’exaltació de la llengua catalana. Les estrofes més importants són la IV i la V.

La seva publicació, l’any 1833 en el diari El Vapor, es considera el punt d’inici de la Renaixença catalana i una de les primeres obres del segle XIX escrita en català sense castellanismes ni vulgarismes.

Manel Milà i Fontanals (1818-1884)

Fou un filòleg, erudit i escriptor català. És considerat un dels impulsors de la Renaixença, degut als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals i en el camp de l’ortografia.

Es va llicenciar en Dret a l’Estudi General de Barcelona. L’any 1845, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any després guanyà la càtedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i també va ser historiador de la literatura medieval catalana.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Fou poeta romàntic i sacerdot català, gran figura de la Catalunya moderna. Pertanyia a una família humil però culta. L’any 1864 va concursar per primera vegada als Jocs Florals. L’any 1877 li van concedir el Premi Extraordinari pel poema L’Atlàntida, i el 1880 es va proclamar Mestre en Gai Saber amb la poesia Barretina.

L’Atlàntida: Poema Èpic de Verdaguer

L’Atlàntida és una composició formada per més de 1000 versos dividits en 10 cants, una introducció i una conclusió. Escrit en català, narra les peripècies d’Hèracles per Ibèria, l’enfonsament del continent dels Atlants, la creació del mar Mediterrani i el final descobriment de les Auriques. La va escriure durant la seva estada al vaixell Guipúscoa, de la Companyia Transatlàntica, anant d’Espanya a Cuba.

Canigó: L’Èpica de la Muntanya

Canigó és protagonitzada per Gentil, que protegeix la muntanya del Canigó dels sarraïns. Gentil s’enamora de Griselda, una jove pastora a qui coneix en una festa. Un cop al Canigó, rep la visita d’una fada amb l’aparença de Griselda. Junts sobrevolen el Pirineu, on la fada li explica totes les llegendes.

Quan Guifré s’adona que Gentil ha abandonat la guàrdia del castell, el mata. Al final de la història, Tallaferro derrota els sarraïns i el bisbe Oliba perdona Guifré del seu crim.

Narcís Oller (1846-1930)

Va néixer l’any 1846 i va morir l’any 1930. Orfe de pare quan tenia 2 anys, va ser educat per la mare i un oncle. Es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Dret i va exercir de funcionari de la Diputació. Sempre va mostrar gust i interès per la cultura, la literatura contemporània i per la clàssica. L’any 1882 va escriure La Papallona, considerada la primera novel·la catalana moderna.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Va néixer el 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife, i va viure a Barcelona fins que va morir l’any 1924. Fou un poeta, escriptor i dramaturg català, un dels màxims exponents de la Renaixença de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1911.

En les seves obres hi trobem una unió romàntica amb elements del realisme. Les obres més importants que va escriure van ser: Terra Baixa i Mar i Cel.

Terra Baixa: Drama Rural (1897)

• Gènere: Novel·la realista / Drama rural.
• Temes: Amorosos, conflicte social.
• Personatges principals:
  • Manelic: Home de la Terra Alta.
  • Marta: Persona marginada, d’orígens pobres, empleada de Sebastià.
  • Sebastià: Terratinent, poderós i egoista.
• Argument: Tracta de com Sebastià vol casar Manelic amb la Marta per encobrir la seva relació amb ella.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)

Va ser una institució activa entre 1914 i 1923 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l’Estat espanyol de la personalitat de Catalunya des del 1714. La Mancomunitat es dedicava també a impulsar la llengua, l’educació i les infraestructures.