La Renaixença i el Romanticisme: Literatura Catalana al Segle XIX

La Renaixença: Context Històric i Cultural

Aquesta transformació s'evidenciarà en l'aparició de la indústria editorial i la professionalització de l'escriptor.

• Aparegueren tot un seguit de publicacions periòdiques (revista, premsa...) i es transformà el llibre en objecte d'ús quotidià.
• Aparegueren les novel·les de fulletó i es publicaren traduccions, edicions i col·leccions il·lustrades, antologies...

Corrents Literaris del Segle XIX

Els corrents literaris que triomfaren al llarg d'aquest segle foren: Romanticisme, Realisme i Naturalisme.

La Situació Lingüística del Català

Des del punt de vista lingüístic i cultural, en començar el segle XIX la situació del català era de diglòssia total: es continuava parlant, però el prestigi escrit era per a la llengua oficial, el castellà. El català només es mantenia en la cultura popular (goigs, sainets...).

A mitjan segle XIX, per part d'alguns intel·lectuals, es va produir un increment de l'ús del català, la superació de la diglòssia i l'establiment de la seva cooficialitat amb el castellà.

Problemes i Objectius de la Renaixença

Dos problemes: La pèrdua de contacte amb la tradició literària pròpia i la manca d'un model lingüístic únic i prestigiós per expressar-se.

Objectius:

• Reconstruir la història medieval, la més gloriosa de la corona catalanoaragonesa, i també divulgar els escriptors clàssics catalans.
• Recollir per escrit la literatura popular de tradició oral.
• Codificar i depurar la llengua literària i crear literatura.
• Crear plataformes per divulgar aquesta literatura: premsa i editorials.
• Potenciar institucions culturals (Reial Acadèmia de Bones Lletres...) o crear-ne de noves (Jocs Florals...).

El Romanticisme

El Romanticisme fou un moviment cultural i nacionalista potenciat per la nova burgesia industrial catalana.

• Moviment estètic que, iniciat a Alemanya i Anglaterra. Els autors romàntics més destacats són: Novalis i Goethe.
• S'interessaren per àmbits considerats marginals: la fantasia, el somni, el misteri, els viatges i la relació amb la natura, que es convertí en correlat de l'ànima de l'autor i fou elevada a la categoria de símbol.
• L'artista romàntic es veia a si mateix com un ésser superiorment dotat.
• L'artista projectà el seu estat interior en la natura i sentí atracció per tot allò oposat a la llum i a la raó: l'agitació, el moviment, el caos, el diable, la boira, les ruïnes, els cementiris, la nit, les ombres, els espadats, les tempestes... i fugida del present, evasió. La forma suprema de llibertat: la mort.
• Pel que fa a les tècniques literàries, no sotmesos a cap regla, trencaren les fronteres entre els gèneres i els estils: barrejaren prosa i vers en una mateixa obra, mesclaren comicitat i tragèdia.

El Romanticisme a Catalunya

La publicació, l'any 1833 a la revista El Vapor, del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, va fer que els romàntics arreléssin a la literatura catalana.

El romanticisme català s'articula en dues tendències ideològiques:

• Els romàntics liberals, agrupats al voltant de la revista El Vapor, eren republicans, escèptics i radicals en art i en política.
• Els romàntics conservadors, interessats per la recuperació de les glòries medievals. Aquesta tendència conservadora es va acabar imposant dins del romanticisme català.

Defensen els mateixos principis: Oposició a la rigidesa del neoclassicisme, defensa de l'originalitat i de la imaginació, eleven a la categoria de bell el que és lleig i grotesc i trenquen les barreres que separen els gèneres. Pretén commoure i despertar emocions.

Del Teatre Romàntic al Realista

• Drama romàntic: obres històriques o contemporànies (Frederic Soler).
• Comèdia urbana de costums: obres que adapten els continguts del sainet a una peça més llarga i amb un aprofundiment en el tractament dels personatges. El sainet evoluciona cap a la comèdia burgesa de costums.
• Tragèdia

El Teatre Romàntic Europeu

Dramaturgs romàntics contraris a les normes del teatre neoclàssic. Al segle XIX sorgeix el drama romàntic.

Característiques del Drama Romàntic

• Llibertat formal i expressió de la nova sensibilitat romàntica.
• Es basa en un joc de contrastos: combina elements tràgics i còmics en vers i prosa.
• To grandiloqüent i to senzill // fenòmens sobrenaturals i fets reals // el sublim i el grotesc.
• Trenca amb les tres unitats clàssiques: temps i espai (manté l'acció).
• No respecta la separació dels gèneres ni les regles teatrals del teatre neoclàssic.

Aspectes del Drama Romàntic

• Intriga amorosa complicada i plena d'obstacles extrems en un aire tempestuós i truculent.
• Acció dinàmica, espais i ambients misteriosos.
• Escenografia espectacular i cops d'efecte: creació d'una atmosfera d'apassionament i misteri per provocar impacte emocional.
• Protagonistes: heroi romàntic (apassionat, misteriós i d'origen obscur) que viu insatisfet i està encaminat a la catàstrofe.
• Temes: amor i llibertat, ideals que no admeten cap limitació ni condició i per això els personatges moren.
• Catarsi: ho provoca el drama romàntic, purificació de les passions per mitjà del terror i la pietat.

Gèneres del Drama Romàntic

Melodrama: (llàgrima fàcil)

• Simplificació del caràcter dels personatges (bons i dolents).
• Grandiloqüència declamatòria, cops d'efecte i situacions rebuscades.
• L'home valent venç al dolent i es casa amb la donzella innocent.

Drama històric:

• Passat medieval, recreació nostàlgica.
• Els personatges i arguments dramàtics es basen en fets històrics.
• Guerrers, nobles, trobadors, dames... de l'època i la veu i sentiment del poble.
• Va sorgir a Alemanya i s'estengué per Europa.
• Llibertat, amor, justícia i vida natural.

De la Novel·la Històrica a la Realista

• A inicis del segle XIX, les novel·les eren traduccions.
• Tractaven temes històrics i eren la base alien pel posterior Modernisme.

Motius de la manca de novel·la en català:

• Manca de prestigi de la llengua.
• Inexistència d'un model de llengua.
• Absència de plataformes editorials i falta d'escriptors.

• Novel·la romàntica: Catalunya agonitzant d'Antoni Bofarull.
• Realisme: Art com a representació fidel del món real i pren com a model els mètodes d'observació i anàlisi de les ciències experimentals que descriu ambients urbans i classes socials (el llenguatge s'adapta). Tendència que també plantejava una concepció de l'ésser humà i n'estudiava el comportament.
• Costumisme: Descriu les transformacions de l'època per deixar-ne constància.
• Novel·la realista: Reflecteix el dinamisme de la societat, la revolució industrial i el triomf de la burgesia.