La Renaixença: Recuperació Cultural i Nacional a Catalunya (1833-1877)

La **Renaixença** és un procés global de recuperació de la societat, la llengua i la literatura catalanes. Sorgeix primer al si de la burgesia i després passa a les classes més populars com a conseqüència de la Revolució Industrial. És, per tant, un moviment complex i plural que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una única ideologia.

S'emmarca entre la Decadència i el Modernisme, concretament entre 1833 i 1877.

Durant la Renaixença, la llengua catalana va recuperar els usos literaris cultes. Els intel·lectuals comencen a veure la llengua com el signe d'identitat més propi i aprenen a confiar en les seves possibilitats comunicatives i expressives.

Així, en oposició a la Decadència, en aquest període la literatura culta va augmentar en quantitat i qualitat, des de la poesia fins al teatre, passant per la prosa erudita, de creació i d'informació. Aquesta recuperació va lligada a un procés de conscienciació nacionalista que va acabar per polititzar-se a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Períodes de la Renaixença Catalana

• 1. Els Inicis (1833-1859)

  Aquest període inclou la publicació del poema La Pàtria d'Aribau i l'obra d'altres poetes romàntics, com ara Joaquim Rubió, Tomàs Villarroya i Vicent Salvà. Es tracta d'una època dominada per la diglòssia, ja que, fora de la poesia romàntica i les obres populistes de caire satíric, la literatura adopta temes autòctons, però expressats en castellà.

• 2. La Consolidació (1859-1877)

  Aquesta etapa suposa el triomf de la Renaixença amb la restauració dels **Jocs Florals** i la creació d'institucions com Lo Rat Penat, que articulen el moviment. També es caracteritza per l'augment d'obres i l'aparició de poetes destacats com Constantí Llombart, Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza o **Jacint Verdaguer**, el poeta cabdal de la Renaixença, que va triomfar als Jocs Florals del 1877 amb L'Atlàntida.

• 3. La Transició (1877-1892)

  Durant aquest període, la nostra literatura entra en l'òrbita europea amb la introducció del **Realisme** i del **Naturalisme**, amb autors com Verdaguer o **Àngel Guimerà**.

Causes de la Renaixença

Diverses circumstàncies van provocar aquesta situació de redreçament:

• 1. Causes Socioeconòmiques

  La **Revolució Industrial** va fer possible la recuperació de l'economia a finals del segle XVIII i va generar una nova classe dirigent: la **burgesia industrial**. A Catalunya, aquesta revolució es produeix abans que a la resta de l'Estat. Això va originar un enfrontament amb el poder central que va desembocar en una tendència cap al nacionalisme. La burgesia catalana se sent poderosa i reclama la protecció dels seus interessos econòmics, al temps que reivindica la seva identitat cultural.

  A més, a finals del segle XVIII, es va abolir la prohibició sobre les terres de l'antiga **Corona d'Aragó** de comerciar amb Amèrica.