La Renaixença: Recuperació Cultural i Literària a Catalunya (S. XIX)

La literatura del segle XIX va ser testimoni de la presència de noves actituds, proposades per intel·lectuals, burgesos, escriptors i polítics, que van conduir a un moviment de recuperació cultural i nacional: la Renaixença.

Què és la Renaixença? Definició i Context

La Renaixença és un moviment cultural i nacional que té com a objectiu principal la recuperació de la cultura autòctona catalana. S'imposà a Catalunya i, també, amb més o menys intensitat, al País Valencià i a les Illes Balears, entre els anys 1830 i 1880. Els intel·lectuals i els escriptors burgesos pretenien desenvolupar la consciència nacional catalana i transformar la llengua per tal que cohesionés la cultura del país. L'oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, que elogia la llengua catalana i la pàtria, marcà l'inici d'aquest moviment.

Causes de la Renaixença Catalana

El moviment de la Renaixença es desenvolupà gràcies al treball lingüístic i cultural dels il·lustrats, a la influència del Romanticisme europeu i a altres fenòmens històrics i socials. Les apologies de la llengua i el coneixement d'un passat històric gloriós van desvetllar la consciència nacional dels renaixentistes.

Característiques i Ideals del Romanticisme

Les característiques i els ideals del Romanticisme van ajudar a configurar, en terres catalanes, el pensament i la cultura del segle XIX, és a dir, la Renaixença.

• Importància de l'individu i la seva llibertat creadora.
• Redescobriment del paisatge com a tema.
• Lluita contra la societat convencional.
• Gust pels llocs o països exòtics.
• Consideració dels estats nacionals com a comunitats d'homes i dones.

El Programa de la Renaixença de Rubió i Ors

El 1841, Joaquim Rubió i Ors redactà un pròleg als seus poemes en el qual proposava un seguit d'accions reivindicatives per recuperar la cultura catalana:

• Recollir i fixar la literatura popular i tradicional que fins aquell moment s'havia transmès oralment.
• Reconstruir la història de l'edat mitjana, època de plenitud de les lletres i la cultura catalanes; i, a més, recuperar i donar a conèixer els autors clàssics medievals.
• Crear models depurats de llengua, és a dir, normativitzar-la.
• Potenciar les institucions que ja existien, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i crear-ne de noves, com els Jocs Florals.
• Crear una literatura en tots els gèneres, així com editorials i premsa en llengua catalana.

La Creació Literària: Renaixença i Romanticisme

La Renaixença i el Romanticisme són dos moviments clau: l'un cultural i l'altre estètic. Les idees romàntiques es van formular per primera vegada a la península Ibèrica l'any 1823, mitjançant la publicació, a Barcelona, de la revista El Europeo. Però la repressió absolutista de Ferran VII va fer emmudir els intel·lectuals romàntics, de manera que fins a la seva mort, el 1833, no es tornà a iniciar la divulgació d'obres i d'autors romàntics europeus, i l'aparició de noves revistes de caràcter romàntic, com El Vapor.

La Creació Poètica

En primer lloc, cal destacar Bonaventura Carles Aribau (1798-1862), de formació il·lustrada, que havia format part de la redacció de la revista El Europeo. La seva activitat periodística i política el portà a Madrid, on residí des del 1826 fins poc abans de la seva mort. Al llarg de la seva vida va mantenir sempre l'activitat literària. Cal destacar-ne l'obra poètica, escrita en diversos idiomes: castellà i català.

Un altre poeta romàntic significatiu va ser Joaquim Rubió i Ors (1818-1899), que signava amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat i publicava els seus poemes en la premsa de l'època. Recordeu que també va ser un dels ideòlegs de la Renaixença. Rubió és important com a poeta romàntic perquè tracta els temes que més endavant serien el lema dels Jocs Florals: Pàtria, Fe i Amor.

Els Jocs Florals: Motor de la Renaixença

Els Jocs Florals van ser restaurats el 1859, després de la insistència manifestada per intel·lectuals i escriptors en diversos articles periodístics. Se celebraven al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Els Jocs Florals es van convertir en una festa literària que va servir per potenciar nous escriptors, editar i publicar les seves obres i crear un públic lector. Per tant, normalitzaven la llengua perquè demostraven que la llengua catalana era apta per a la poesia i per a qualsevol gènere literari.

Les bases eren les següents:

• Lema: Pàtria, Fe i Amor
• Premis:
  • Poesia patriòtica: Viola d'argent
  • Poesia religiosa: Englantina d'or
  • Poesia amorosa: Flor natural (premi d'honor)

Al guanyador dels tres premis se li atorgava el títol de Mestre en Gai Saber.

La Creació Teatral

Els canvis socials que s'havien produït gràcies a la industrialització i les noves orientacions culturals de la burgesia —programa de la Renaixença— no impedien que la cultura popular anés avançant i abandonés velles formes de transmissió oral per donar pas a una cultura popular escrita.

La Creació Novel·lística

Les primeres novel·les de caràcter romàntic es van publicar en castellà. Ramon López Soler, que havia estat redactor de la revista El Europeo, publicà, el 1830, Los bandos de Castilla, una novel·la històrica de tipus romàntic que imita els models novel·lístics de l'anglès Walter Scott. La novel·la històrica, fruit del Romanticisme, permetia divulgar la història, fer pàtria i, alhora, explicar unes aventures que succeïen a uns personatges mitjançant un gènere literari que estava de moda.

Conclusió: L'Èxit de la Renaixença

La Renaixença acabà amb un balanç totalment positiu. S'assoliren, en gran part, els objectius del programa proposat per Rubió i Ors.