Renaixença i Realisme a Catalunya: Característiques i Autors Clau

Objectius i Característiques de la Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural clau per a la recuperació de la llengua i la literatura catalanes. Els seus objectius principals eren:

1. Donar prestigi social a la llengua i literatura catalanes.
2. Crear una literatura culta en tots els gèneres.
3. Unificar un model de llengua literària depurada.
4. Restaurar la unitat lingüística en els territoris catalans.
5. Recuperar i difondre l'Edat Mitjana i els clàssics medievals.
6. Revitalitzar la literatura popular oral.
7. Promoure una sola estructura editorial i premsa escrita.
8. Potenciar institucions i esdeveniments catalans de llengua i literatura.

El Romanticisme i la Poesia Jocfloralesca

Característiques del Romanticisme

• Predomini del sentiment per sobre la raó (introspecció, subjectivitat, individualisme).
• Exaltació del sentiment nacionalista o patriòtic.
• Recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular.
• Relació jo – natura.
• Temes absoluts: la mort, la immensitat, el destí.
• Estil grandiloqüent.
• Rebuig dels cànons clàssics.
• Transgressió de normes literàries i socials.
• Conducta antisocial dels protagonistes.

Característiques de la Poesia Jocfloralesca

• Gust medievalitzant.
• Evocació d’un passat gloriós.
• Record del passat espanyol, en el qual els catalans tenien un paper rellevant.

Gèneres predilectes (abans dels 70):

• Romanç històric.
• Odes als herois catalans.
• Composicions religioses.

El millor representant dels ideals i l’estètica de la Renaixença va ser: Jacint Verdaguer.

Precedents i Inici de la Renaixença

• Precedents: Homes il·lustrats (com Josep Pau Ballot).
• Inici: 1833, amb el poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau.

Els Jocs Florals de Barcelona (1859)

Els Jocs Florals van ser l'esdeveniment central de la Renaixença, restablerts per Joaquim Rubió i Ors amb el lema «Pàtria, Fe i Amor».

Pàtria

Millor poema patriòtic. Premi: Englantina d’Or.

Fides (Fe)

Millor poema religiós. Premi: Viola d’Or o d’Argent.

Amor

Millor poema amorós. Premi: Flor Natural.

Mestre en Gai Saber: Títol obtingut per l’autor que aconseguia els tres premis ordinaris.

Realisme i Naturalisme a Catalunya

El Realisme

• Origen: França.
• Gènere predilecte: Novel·la.
• Objectiu: Plasmar la realitat del seu temps.

Contrast: Romanticisme → evasió al passat. Realisme → voluntat de reflectir els processos socials de l’època.

El Costumisme

El costumisme va plasmar un món canviant per la industrialització, amb autors com Emili Vilanova. La seva aportació a la narrativa del segle XIX va ser la inclusió de la realitat del moment com a tema literari.

El Verisme

• Moviment literari d’origen italià.
• Rebuig dels models romàntics.
• Objectiu: Descripció de la realitat de manera científica.

Dificultats de la Narrativa Realista Vuitcentista

La narrativa catalana del segle XIX va trobar diverses dificultats per consolidar-se:

• Manca de consolidació del gènere (la darrera gran novel·la havia estat Tirant lo Blanc).
• Manca de referents literaris.
• Manca de prestigi social.
• Manca de codificació lingüística.
• Manca de plataformes editorials.
• Manca d’una crítica sòlida.

Introductors del Realisme i Naturalisme a Catalunya

• Crítics literaris: Josep Yxart, Joan Sardà.
• Narcís Oller: Considerat el creador de la novel·la moderna catalana.

El Naturalisme

El Naturalisme és una evolució del Realisme.

• Creador: Émile Zola.
• Objectius:
  1. Retratar la vida de les classes socials més desfavorides.
  2. Reflectir literàriament les teories deterministes.

Característiques Realistes i Naturalistes

1. Rebuig de la fantasia i de la idealització de la realitat.
2. Observació i anàlisi de la realitat contemporània de l’autor.
3. Voluntat objectiva en la presentació de les situacions.
4. Personatges i escenes extrets de la vida quotidiana.
5. Temes socials relacionats amb la burgesia o el proletariat.
6. Narrador omniscient que coneix les motivacions dels personatges.
7. Tècnica narrativa i descriptiva: recerca de la versemblança i detallisme.
8. Crítica i denúncia d’alguns aspectes del context social.

El Teatre Català del Segle XIX

El Teatre Romàntic

El teatre era vist com a entreteniment per al públic burgès i popular. Les obres en castellà dominaven el teatre comercial a causa de la situació diglòssica, mentre que el català es reservava a obres secundàries i d’entreteniment.

Evolució i Èxit del Teatre en Català

• Anys 60: Augment de la demanda d’obres en català. Evolució del sainet a la Comèdia de Costums.
• Autor clau: Frederic Soler (Serafí Pitarra).
• Anys 70: Incorporació de la tragèdia. El drama històric es va estancar. La tragèdia presenta el conflicte i la lluita interna dels personatges.
• Autor clau: Àngel Guimerà.

Obres Teatrals Secundàries

El Sainet

Peça teatral humorística breu que mostrava la vida picaresca, el món polític, els triangles amorosos, els costums, etc.

• Situacions identificables.
• Llenguatge planer.
• Personatges esquematitzats i arquetípics.
• Un sol acte.

Teatre de Sala i Alcova

Representacions privades casolanes, de caràcter festiu, que servien d'entreteniment per al públic burgès en cases particulars vuitcentistes. Eren representades per actors aficionats.

Autors i Figures Clau de la Renaixença

Joaquim Rubió i Ors

• Un dels màxims impulsors de la Renaixença.
• Restablí els Jocs Florals amb el lema «Pàtria, Fe i Amor» (Barcelona, 1859).
• Els objectius del moviment van ser fixats en el pròleg del poemari “Lo Gaiter del Llobregat”.
• El pseudònim 'Gaiter' fa referència a la cultura popular.
• Objectiu del pròleg: Recuperació de la llengua catalana com a llengua culta, crida a la dignificació del català i reivindicació de la poesia trobadoresca.

Manuel Milà i Fontanals

Va publicar treballs sobre:

• La cançó tradicional catalana (interès per la literatura popular).
• La literatura trobadoresca (interès per la literatura medieval).
• L’epopeia castellana.

Jacint Verdaguer

• Escriptura en un català modern i assequible, contribuint a la renovació de la llengua.
• El 1877 va guanyar els Jocs Florals amb L’Atlàntida.

Obres de Jacint Verdaguer

L’Atlàntida

Epopeia en què la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics. Destaca per la precisió del llenguatge geològic.

Canigó (1885)

Exaltació dels orígens cristians de Catalunya amb personatges històrics i elements llegendaris.

Frederic Soler (Serafí Pitarra)

• Enfrontat al corrent jocfloralesc.
• Parteix del teatre romàntic castellà, però amb innovacions: llenguatge col·loquial i planer, elements humorístics i força moviment escènic.

Àngel Guimerà

• Va fundar el setmanari La Renaixença.
• Va ser Mestre en Gai Saber als Jocs Florals (1877).

Diferència clau: Frederic Soler (Pitarra) representava el teatre popular, mentre que Àngel Guimerà representava el teatre culte romàntic.

Etapes de l'Obra de Guimerà

1. Tragèdies històriques en vers: Influència del drama romàntic (Exemple: Mar i Cel).
2. Drames realistes en prosa: (Exemple: Terra Baixa).
3. Etapa de provatures: Intenta incorporar els nous moviments (com el Modernisme).

Motius Recurrents d'Influència Romàntica en Guimerà

Complex de mestís

Personatge amb una identitat dual, exclòs i solitari, en cerca de pertinença.

Infància i orfenesa

Període enyorat, idealitzat o viscut traumàticament, que marca la psique dels protagonistes.

Fracàs amorós

Relacions amoroses complicades amb impediments.

La Renaixença als Països Catalans

València

Teodor Llorente: Fundador de Lo Rat Penat (1879), institució que compartia els objectius de la Renaixença i s’emmirallava en els Jocs Florals.

Balears (Mallorca)

Molts poetes vinculats als Jocs Florals i a l’ambient cultural de Barcelona. Marià Aguiló va dur a terme una gran tasca de promoció cultural.

Trajectòria Narrativa de Narcís Oller

1. Període de formació i aprenentatge: Es mou entre el Romanticisme i el Realisme.
2. Adscripció al Realisme i Naturalisme.
3. Noves fórmules narratives.