La Renaixença i el Realisme a Catalunya: Autors i Obres

La Renaixença a Catalunya

Definició i Context

La Renaixença fou un moviment d'ampli abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que va sorgir cap a 1830. El seu component bàsic era el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que calia potenciar. Aquest moviment va evolucionar a Catalunya paral·lelament al Romanticisme, tot i que el seu impuls inicial no va sorgir d'aquest.

Primera Etapa (1833-1841)

La primera etapa de la Renaixença comprèn els anys entre 1833 i 1841, marcats per l'aparició de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau i la publicació de les poesies de "Lo Gayté del Llobregat", pseudònim de Joaquim Rubió i Ors. Els objectius d'aquest període incloïen el reconeixement, la recuperació i la definició de la identitat nacional, així com la dignificació de la llengua i la creació d'una literatura en català.

Causes de la Renaixença

• Els descobriments històrics fets pels homes de la Il·lustració a finals del segle XVIII.
• La implantació de la Revolució Industrial a Catalunya, que va enriquir la burgesia catalana.
• El sentiment que Catalunya era més avançada i progressista que Espanya.

Cronologia

La Renaixença s'estén des de la publicació del poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau el 1833 a la revista El Vapor fins al 1877, any en què Jacint Verdaguer va guanyar els Jocs Florals amb el poema "L'Atlàntida".

El Realisme

El Realisme és el corrent artístic del segle XIX que s'oposa al Romanticisme. Entén l'art com un reflex de la realitat i es basa en la raó com a únic instrument per a entendre-la.

Característiques del Romanticisme

• Rebuig dels cànons clàssics i de l'estètica neoclàssica del segle XVIII. Cerca de la realitat immediata.
• Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
• Reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc com a valors estètics.
• Incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
• Predomini dels sentiments sobre la raó.
• Exaltació d'un cert sentiment nacionalista o patriòtic.
• Presentació ocasional de l'aventura en determinades obres i de la transgressió de la llei o la conducta antisocial en els seus protagonistes.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer abans del casament dels seus pares, fet que el va marcar profundament i que es reflecteix en els seus personatges d'orígens obscurs. La seva identitat mestissa, amb pare català i mare canària, també es veu reflectida en els seus personatges. Va viure a les Canàries abans de traslladar-se a Catalunya, on inicialment es va sentir rebutjat per no dominar l'idioma. Un fracàs amorós a la joventut el va portar a idealitzar la dona com a mare. El seu llenguatge, anterior a la reforma ortogràfica, presenta castellanismes i incorreccions.

Obra

Guimerà va conrear la tragèdia i el drama realista:

• Tragèdia:
  • Ambientació medieval, tractament subjectiu i llegendari de la història.
  • Exemple: Mar i cel.
• Drames realistes:
  • Incorporació del realisme a les obres.
  • Ambientació en l'època contemporània.
  • Documents de crítica social.
  • Ús de la prosa en lloc del vers, amb un llenguatge més col·loquial.
  • Trilogies com Terra baixa, Maria Rosa i La filla del mar, que reflecteixen el caciquisme.
• Intents modernistes i retorns als orígens:
  • Poc rellevants, però estrenats després de la seva mort.