La Renaixença: Poetes, Autors Clau i Figures Retòriques

Els Poetes de la Renaixença: Dues Visions

Poetes d'Espardenya

Eren aquells que utilitzaven únicament el valencià col·loquial per a difondre els seus missatges a la població. Van tenir un gran èxit entre les classes populars.

• Pertanyien a classes humils amb idees liberals.
• No tenien cap formació literària.
• Propugnaven l'ús del valencià que es parla actualment.
• No tenien cap preocupació per la gramàtica.

Autors destacats: Eduard Escalante i Constantí Llombart.

Poetes de Guant

Van reduir la restauració literària a la composició ocasional d'una poesia artificiosa i arcaïtzant.

• Eren burgesos conservadors.
• S'oposaven a la politització de la Renaixença.
• Utilitzaven un llenguatge arcaïtzant (el llemosí).

Autors destacats: Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Jacint Verdaguer.

Autors Clau de la Literatura Catalana

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Nascut en una família pagesa, va estudiar al seminari de Vic i va destacar com a poeta des de ben jove, guanyant tres premis en els Jocs Florals. Va conrear el vers i la prosa en un conjunt literari extens i variat, escrivint en català.

Obres més destacades

• L'Atlàntida: Relat èpic que explica l'ermita a Colom.
• Canigó: On Gentil (cavaller ben armat) s'enamora de Griselda.

Característiques de la seva obra

Intimisme, natura, patriotisme i religiositat. Destaquen les obres èpiques, les poesies narratives i les llegendes de Montserrat i Pàtria.

Narcís Oller (1846-1930)

Va començar escrivint en castellà, però el seu coherent realisme el va fer adoptar el català per a les seves obres. Va publicar relats curts i articles en la premsa.

Obres principals

• L'Escanyapobres: La passió pels diners porta el protagonista a una mort tràgica.
• La Febre d'Or: És la més llarga de les seves novel·les i possiblement la millor. Escrita i publicada en tres volums, narra la història d'una família de menestrals que s'enriqueixen ràpidament.

Moltes obres d'Oller es caracteritzen per un narrador omniscient i una descripció psicològica profunda dels personatges, molt característic de la novel·la psicològica.

El Sainet i Eduard Escalante

El Sainet

Es tracta d'una peça de teatre curta, d'un acte, destinada a ser representada en els entreactes d'obres de major extensió. Tenia un caràcter còmic i satíric, amb personatges i ambients populars. El llenguatge es caracteritza pels usos col·loquials i vulgars de la llengua.

Eduard Escalante (1834-1895)

Va escriure sainets de gran èxit ambientats en les situacions quotidianes dels barris menestrals de València, com La Xala o L'Escaleta del Dimoni. La trama se centrava sovint en situacions amoroses de difícil realització. Un exemple d'aquest tipus d'obra és Tres forasters de Madrid.

Fonètica i Figures Retòriques

Fonemes Palatals

La representació dels fonemes palatals segueix les següents normes:

• J: Davant a, o, u.
• TJ: Davant a, o, u, només entre vocals.
• G: Davant e, i (Exemple: gener).
• TG: Davant e, i, només entre vocals (Exemples: atge, etge, otge, utge).

Figures Retòriques

Hipèrbole

Deformació de la realitat a base de l'exageració.

Interrogació retòrica

Consisteix a fer preguntes, però la mateixa frase o el vers ja dona la resposta.

Ironia

Expressió que dona a entendre el contrari del que es diu.

Paradoxa

Consisteix a utilitzar dues paraules que són contràries, però que el contingut de la frase les fa compatibles. Exemple: Soledat callada.

Personificació

Consisteix a atribuir qualitats de persones a objectes o éssers vius que no les tenen.

Al·legoria

Descripció d'una narració que té un sentit simbòlic o ocult.

Metàfora

Comparació implícita que utilitza dues paraules que s'assemblen molt sense utilitzar el nexe 'com'.

Metonímia

Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra per una relació de proximitat o causa-efecte. Exemple: «Poques paraules surten de les boques en calma» (on 'boques' designa les persones).