La Renaixença: poesia i teatre català del segle XIX

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Vestibulum a ante ut purus aliquam pellentesque. Suspendisse potenti. In sit amet risus quam, et egestas mauris. Nunc feugiat risus ut est facilisis condimentum. Sed et turpis velit, sit amet pharetra lacus.

ACCENTUACIÓ. Sílaba tònica última {acaba en vocal+S,En,In}. AGUDES. Penúltima (NO acaba en vocal+S,En,In) PLANES. Antepenúltima (SEMPRE) ESDRÚIXOLA. DIFTONGS. Creixent:-iode, no-ies, mouen, qu, gu. Decreixent: a,e,i+iu,o,u. ELS VERBS. persona i nombre: 1r,2n,3r. temps: present,pasat,futur. Mode: indicatiu(conté el condicional), subjuntiu. Aspecte: perfecte, imperfecte. f.impersonal: compostos, simples. TEXT NARRATIU. EDirecte: metge: "tiene usted que dejar de bailar". Estil indirecte: "el metge diu que he de deixar de ballar". Definició: relats o fets reals o fictisis, que succeeixen en un temps i un espai específic. Contes, novel·les, cròniques.. Elements: 1. trama, 2. narrador, 3. personatges, 4. marc. LÈXIC JARDINERIA. florista (treball), torreta (recipient), àmfora (recipient), rampí (eina), planter (treball), cubeta (espai de jardineria), escocell (part planta), jardiner (professional), tisora de podar (eina), regadora (eina), hivernacle (espai de jardineria), paisatgista (treball), jardinera (treball), aixadell (eina), plantació (espai de jardineria), plantador (treball), càvec (eina), llavor (part planta), viver (espai), aixada (eina), branca (part planta), gerro (recipient), cistell (recipient), rasclet (eina), pic (eina), fulla, tija, flor, test (recipient), fruit, pala, arrel. Les grafies a/e en posició àtona: En el català oriental, quan la a i la e estan en posició àtona tenen un altre so, el so de la vocal neutra. Les grafies a/e en els substantius. La Renaixença a Catalunya l'esperit del Romanticisme va donar com a fruit la Renaixença, nom amb què es coneix el moviment de recuperació de la cultura i la literatura en català i que es va iniciar amb la publicació de «La pàtria», de Bonaventura Carles Aribau, a El Vapor, l'any 1833. POESIA: La Renaixença va començar amb el gènere poètic, que comptava amb una estructura organitzada com la dels Jocs Florals. Jacint Verdaguer és el gran poeta de la Renaixença. Verdaguer és un poeta d'una importància cabdal. La seva obra poètica es classifica en: – Poesia lírica. És essencialment de temàtica patriòtica i religiosa, amb obres com Idil·lis i cants místics (1879), Pàtria (1888), Flors del Calvari (1896), Montserrat (1898) i Aires del Montseny (1901). És una poesia clara i entenedora que va connectar amb els desitjos i anhels del poble. – Poesia èpica: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Són les dues grans obres de Verdaguer. L'Atlàntida narra l'enfonsament del continent dels atlants, la recerca d'Hesperis per Hèrcules i el naixement d'Espanya. Canigó narra èpicament els orígens llegendaris de Catalunya. El teatre va ser el darrer gènere a triomfar del moviment romàntic. No va ser fins al darrer quart del segle que alguns autors es van decidir a escriure tragèdies i drames romàntics en català. Frederic Soler (1839-1895) amb pseudònim de Serafí Pitarra va crear el grup La Gata amb els seus amics; per això les obres que representaven les anomenaven “gatades”, que eren paròdies del teatre romàntic, com El castell dels tres dragons (1865) i Els herois i les grandeses (1866). Després es dedicà principalment a escriure drames romàntics (Les joies de la Roser, 1866) i drames rurals (El ferrer del tall, 1874). Àngel Guimerà n Va participar en la fundació de la revista La Renaixensa, de la qual va ser director. n Àngel Guimerà va començar la seua carrera teatral escrivint drames romàntics en vers: Gala Placídia i Judith de Welp, totes dues obres de tema històric. n La segona etapa es considera realista; conté les obres més importants i més representades i que ho van consolidar com un gran dramaturg de nivell europeu: En Pólvora, Maria Rosa, La festa del blat, Terra baixa i La filla de la mar.