La Renaixença: Poesia, Figures Clau i Lingüística Bàsica

La Poesia de la Renaixença

El Concepte de Renaixença

En el segle XIX, la nostra cultura i la nostra literatura es llançaren a redescobrir i idealitzar els temps passats i gloriosos. El nom Renaixença s'encetà amb la publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833. La figura més reeixida d'aquest moviment fou la de Jacint Verdaguer. Les seues obres més importants són L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), quant a la poesia èpica, i Pàtria (1888), pel que fa a la poesia lírica. La seua poesia ha tingut una gran influència sobre tota la nostra literatura contemporània.

La Renaixença a València

Tomàs de Villarroya publicà uns poemes que són considerats com l'inici de la Renaixença valenciana. La Renaixença valenciana no sols reivindicà l'ús culte i formal de la llengua, sinó que també pretengué recuperar el sentiment patriòtic i nacional. No obstant això, el moviment renaixentista va quedar principalment en mans de la burgesia, que va centrar l'interès gairebé exclusivament en la poesia. Aquesta focalització va limitar la penetració de la Renaixença en altres capes de la societat, concentrant-se en el conreu de la poesia i en l'organització dels Jocs Florals. El poeta més destacat d'aquest període a València va ser Constantí Llombart.

Figures Clau de la Renaixença Valenciana

Teodor Llorente (1836-1911)

Va ser un poeta que nasqué a València el 1836 i morí a València el 1911. Estudià Dret i Filosofia. Entre els anys 1853 i 1857 va escriure poesies en castellà, però, un cop conscienciat de la causa valencianista, amb el temps esdevingué la figura més important de la Renaixença valenciana. Teodor Llorente fou d'ideologia conservadora. Amb Vicent Querol, va instaurar els Jocs Florals, que va presidir i on va guanyar el títol de Mestre en Gai Saber. Va formar part del grup Lo Rat Penat, que rebutjava la literatura progressista. L'obra en valencià de Teodor Llorente treballa, d'una banda, el costumisme, en retratar la forma de vida de les classes més humils, i de l'altra, una poesia de caire més culte.

Constantí Llombart

Va ser un dels escriptors més representatius del segle XIX i impulsor també, igual que Llorente, de la Renaixença valenciana. Va ser un dels principals impulsors i fundadors de l'associació Lo Rat Penat. La seua obra està impregnada per la seua ideologia i el seu valencianisme. Quant a l'obra filològica, cal remarcar la reedició del Diccionari Valencià-Castellà. En la seua obra poètica cal ressenyar títols com Epigrames, Niu d'Abelles, Cabòries i Calaveres o Lo Paller de la Flor Natural.

Llengua, Parla i Variació Lingüística

Conceptes Bàsics: Llenguatge, Llengua i Parla

Llenguatge: És una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans per a comunicar-se mitjançant sistemes de signes.

Llengua: És un sistema de signes i normes gramaticals compartit per una comunitat de parlants, que possibilita la comunicació.

Parla: És la realització concreta i individual de la llengua per part de cada parlant en un acte de comunicació.

La Variació Lingüística

Variació lingüística: Són les diferents formes de fer servir un idioma. Aquestes variacions poden dependre de diversos factors, no només de l'origen geogràfic dels parlants com se suggereix inicialment, sinó també del temps, del grup social o de la situació comunicativa.

Tipus de Variació Lingüística

• Variació diacrònica: Són les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps.
• Variació diatòpica: És la variació que dona lloc als diferents dialectes d'una llengua, relacionada amb l'origen geogràfic dels parlants.
• Variació diastràtica: És la variació vinculada als diferents grups socials, culturals o professionals a què pertanyen els parlants.
• Variació funcional o diafàsica: Són les varietats de la llengua que cada parlant fa servir segons la situació comunicativa i les necessitats de la comunicació. Són conegudes com a registres lingüístics.