La Renaixença: Moviment cultural i literari a Catalunya

Renaixença

Moviment cultural que pretén treure la llengua i cultura dels usos informals i vulgars a causa de la pèrdua de l'autogovern i 3 segles de literatura no culta. TORNEM A L'ÈPOCA D'ESPLENDOR (s. XV)

El segle XIX

Increment de la persecució legal de la llengua i castellanització descendent, les classes populars es mantenen fidels al model lingüístic propi.

Jocs Florals 1859

Desig de prestar suport social i literari a la nostra llengua, els intel·lectuals renaixentistes restauraren la festa dels Jocs Florals.

Lemes: Pàtria, Fe i Amor

Si un poeta guanyava 3 vegades se li atorgava el títol de Mestre del GAI SABER.

Fites bàsiques dels Jocs Florals:

• Creació d'un públic per a les composicions
• Creació d'infraestructures editorials de la nostra llengua
• Permeté l'aparició de noves generacions
• Creació d'institucions culturals

Poetes d'espardenya

Classe social humil d'ideologia republicana i progressista. Premsa i teatre còmic amb llenguatge col·loquial.

Poetes de guant

Burgesos conservadors, no volien polititzar. Usaven llengua arcaitzant denominada d'un dialecte provençal.

Teodoro Llorente

Joventut - escriu només en castellà, gràcies a ell, Maríà Aguiló escriu en Valencià.

Carles Salvador VLC 1893-1955

La seva obra poètica consta de dues parts.

Primera:

Es caracteritza per l'allunyament de la poesia renaixentista, per la incorporació de l'ús simbolista de la metàfora, per l'influència avantguardista i pel seguiment de la poesia eròtica-amorosa de Papasseit.

Segona:

Reprèn temes i estils del 1923, retorn a la poesia intimista i a l'influència de la poesia clàssica del s. XV amb meditació sobre l'home i l'amor.

Normativització del Valencià

Conselleria reial S.XII-XV és un organisme administratiu que s'encarrega de redactar els documents reials i és el model de la llengua on va difondre i adquirí tal importància que fou utilitzat pels escriptors d'aquell període. NORMES DE CASTELLÓ 1932. Es tracta de l'acord ortogràfic del valencià contemporani, després de més de 3 segles de castellanització. AVL 1998 es basen en les normes de Castelló que actualment deté les competències sobre el valencià.

El Teatre de la Renaixença

Teatre Culte: Intenta tornar amb el Classicisme.

Teatre Popular: Obres escrites en una llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes que representen situacions quotidianes.

Autor: Eduard Escalente i Bernat i Baldoví

Escriu una cinquantena de sainets que reflecteixen els canvis socials de la València de mitjans del S.XIX.

Realisme

Moviment estètic a Europa en la 2a meitat del S.XIX que reflecteix interessos de la burgesia.

Naturalisme

Corrent artístic que explica el món segons les lleis naturals i aplica els principis científics a la literatura.

Narcís Oller

Es crià en l'àmbit de la família materna, estudià dret a Barcelona, alternant amb la lectura d'autors clàssics i contemporanis. Amb el grup de la Renaixença, abandonà el conreu literari Castellà.

L'Avantguardisme

Avantguardistes volien experimentar i trencar amb les formes tradicionals d'expressió mitjançant un esperit innovador.

Joan Salvat-Papasseit BCN 1894-1924

La seva visió de la poesia suposa un refús contra la concepció que havia deixat el Noucentisme.

La Poesia de Postguerra

Referències al dolor, la mort, l'absurd i l'existencialisme, derivat del període posterior a la guerra civil i sobretot a la postguerra.

Vicent Andrés Estellés

Va néixer a Burjassot i va passar la seva infància allà. Quan esclatà la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals. Acabada la guerra civil, escriu poemes en valencià. Va publicar 5 llibres i va morir el 27 de març de 1993.

La Literatura d'Idees

L'assaig. Contingut: amb una temàtica variada i arguments i contrarguments i un ús de recursos a l'autoritat. Forma: Textos escrits en prosa, Marques de primera persona, amb Interpel·lacions al lector.

Joan Fuster 1922-1992

És l'assaig més original de tots els temps, el seu ruralisme o localisme s'ha d'entendre moralment contra la sofisticació urbana. És un intel·lectual compromès amb classes més humils i amb identitat nacional.