La Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans

La Renaixença (s. XIX): Grans Canvis Socials

La societat entra en crisi i és substituïda per un nou model dissenyat per la burgesia de la Revolució Industrial. La demografia catalana augmenta. La producció agrícola s'estén. Això fomenta l'aparició d'un capital que dona suport a la creació de la indústria, sent la base del creixement econòmic de Catalunya.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Institució que s'interessa per la història i la llengua de Catalunya. Investiga el passat històric, redacta un diccionari i aprofundeix les polèmiques sobre ortografia i gramàtica.

• Josep Pau Ballot: 1813, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

La burgesia es converteix en impulsora de la Renaixença, a causa de la situació política en què es trobava el país (agitació social i crisi econòmica persistents).

Característiques de la Renaixença

La Renaixença és el títol que la història ha concedit al període que va des del 1833 al 1877, en el qual es va donar un impuls a la producció literària culta en llengua catalana després de tres segles de decadència. Es va regir per la conscienciació nacionalista assolida per la burgesia, que afirmava que Catalunya era més que una nació.

La causa directa de la Renaixença va ser una combinació de canvis polítics, problemes econòmics i les idees romanticistes.

El Romanticisme

Moviment sorgit a Alemanya al final del segle XVIII que es va estendre ràpidament per Europa.

La revista El Europeo

Publicada a Barcelona, va ser l'encarregada d'introduir les bases del moviment romàntic per primera vegada a tot l'Estat.

El terme Romàntic es referia a l'oposició al classicisme francès i a la rigidesa neoclàssica.

Característiques del Romanticisme

• Originalitat i imaginació en la creació.
• Consideració de l'artista com a ésser superior.
• Visió dinàmica de la natura, que hi té un paper molt important.
• Ús del mite, el símbol i la ironia.
• Insatisfacció davant la realitat i recerca d'una via d'evasió.
• Melangia: la tristesa i la foscor van ser un tema important, i la mort era considerada la via d'evasió.
• Atracció per la foscor, el caos, l'agitació i la irracionalitat.

Autors destacats: Walter Scott, Goethe i Victor Hugo.

Els ideals romàntics van permetre desenvolupar la idea de la Renaixença i la recuperació del català.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.
• Fomentar l'aparició de nous escriptors.
• Impulsar el paper de les institucions i la creació de noves entitats.

Els Jocs Florals

Concurs per motivar escriptors a escriure i donar-se a conèixer, buscant el nacionalisme català i la nostra identitat. Eren certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca, d'interès romàntic i per cercar mostres d'identitat nacional en un passat gloriós.

Es van restaurar a mitjans del segle XIX. Es van tornar a celebrar a Barcelona a mitjans del segle XX amb el lema de Pàtria, Fe i Amor.

Premis en poesia

• Englantina
• Viola
• Flor Natural

El que guanyava els tres premis era anomenat Mestre en Gai Saber. Els Jocs Florals van propiciar l'aparició de nous autors, editorials i lectors, i van contribuir a la recuperació del teatre i la poesia.

Jacint Verdaguer

• Neix a Folgueroles, Vic, a mitjans del segle XIX.
• Amb 10 anys l'internen en un seminari i cursa estudis eclesiàstics.
• Participa per primera vegada en els Jocs Florals, guanyant dos premis.
• Va recuperar la poesia culta en català després de tres segles de decadència.
• Les seves obres es van difondre gràcies a les traduccions. Títols com Virolai i L'Emigrant van assolir una gran difusió.

Obra Poètica i Textos en Prosa

• Prosa: Excursions i viatges, Diari d'un pelegrí a Terra Santa.
• Articles: En defensa pròpia, Rondalles, Folklore, escrits després d'una crisi espiritual.

Característiques de la seva Obra

Obra romàntica combinada amb elements renaixentistes i lírica trobadoresca: patriòtica, sentimental, vinculada al folklore, dona protagonisme a la natura.

Temes Principals

• La pàtria
• Déu i la fe

Poesia Lírica

• Poesia patriòtica: Pàtria, Aires del Montseny.
• Poesia religiosa: Flors del Calvari.

Verdaguer es converteix en almoiner i capellà dels marquesos de Comillas i va viure al seu palau de Barcelona. Fa un viatge a Terra Santa que desencadena un malestar íntim i una crisi espiritual. És acusat de follia, se li retiren les llicències sacerdotals i és confinat al santuari de la Gleva. Després va tornar a celebrar missa.

Poesia Èpica

Les seves obres èpiques més destacades són L'Atlàntida i Canigó.

L'Atlàntida

A causa de la tuberculosi, s'embarca com a capellà de la Companyia Transatlàntica per refer la seva salut. Va alternar la tasca religiosa amb la literatura.

• Consta d'una introducció, deu cants i una conclusió.
• Barreja història i mitologia (descobriment d'Amèrica, enfonsament de l'Atlàntida).
• La introducció presenta un nàufrag que contacta amb un ermità, qui li explica l'enfonsament.
• La conclusió mostra Colom descobrint i cristianitzant Amèrica, amb una descripció molt exagerada.

Canigó

Ambientada en la natura del Pirineu, està format per dotze cants i una conclusió.

• L'acció se situa pels volts de l'any 1000 i narra els orígens llegendaris de Catalunya.
• Narra les gestes del comte Tallaferro contra els moros.
• Gentil s'enamora de Flordeneu i li descobreix les llegendes del Pirineu.
• És assassinat pel seu oncle Guifré. Més tard, Guifré funda un monestir en senyal de penediment.
• Presenta una natura sublim i serena, amb una barreja d'elements llegendaris.

El Modernisme Català

Context social i econòmic:

• Crisi econòmica generalitzada que provoca migracions massives cap a les ciutats industrials.
• La burgesia dominava la societat.
• Moviment anarquista entre obrers i jornalers.
• La Setmana Tràgica va ser la revolta social més destacada. La causa de la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical va ser la mobilització de reservistes de l'exèrcit.

Definició de Modernisme

El Modernisme es pot entendre de diverses maneres:

• Actitud d'aquells que eren partidaris de tot allò que era modern i que, per oposició a la majoria dels catalans, es pronunciaven a favor d'una renovació.
• Procés de transformació de la cultura catalana, en el tombant del segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.
• Acte de voluntat de revolta i compromís contra una cultura anterior i a favor d'una nova concepció col·lectiva i també de l'art.

Cronologia del Modernisme (19 anys)

Primer Període (1892-1900)

• Període més combatiu, anarquista i radical.
• La revista L'Avenç va impulsar una campanya de reforma ortogràfica.
• A finals del segle XIX s'organitza la tercera festa modernista a Sitges, al Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, mecenes i estendard del moviment.
• Atemptats anarquistes a Barcelona, com la bomba del Liceu, van generar rebuig a la burgesia.
• La revista Catalònia, menys radical que L'Avenç i més literària, va donar a conèixer Nietzsche i Ibsen (Un enemic del poble).
• Revistes artístiques destacades: Els Quatre Gats i Pèl & Ploma.
• Actitud rellevant d'aquesta etapa: vitalisme nietzscheà, concepció de l'artista com a guia messiànic de la societat. L'artista era vist com un "superheroi" que havia de guiar la societat.

Tendències Estètiques i Ideològiques

Des dels inicis, el modernisme català va conviure amb dues tendències estètiques i ideològiques contradictòries:

• Regeneracionistes: Amb intencions no només estètiques, pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l'art i la cultura havien d'estar al servei de la revolució i que l'individu s'havia de mostrar revolucionari enmig de la massa. Alguns es van implicar en l'acció social revolucionària de les files anarquistes. Els més radicals van dominar la primera etapa del moviment.
• Decadentistes/Esteticistes: No creien en la funció de l'artista com a transformador polític de la societat, sinó que entenien la poesia i l'art com a mitjà de superació de la societat materialista, per tant, com una forma d'evasió. Defensaven que l'art havia de ser l'art mateix, és a dir, l'art per l'art (havia d'agradar per si sol, com a art, com a obra, sense buscar-hi explicacions o entendre-la). Les dues posicions estètiques dels decadentistes eren oposades: espontaneïtat/arbitrarisme.

Segon Període (1900-1911)

• El moviment modernista va perdre molta de l'agressivitat que el caracteritzava i van ser els anys de més producció literària modernista.
• La burgesia va assimilar i acceptar el moviment, sobretot estèticament.
• Revista representativa: Joventut (gens agressiva però amb ideologia nacionalista).
• Les manifestacions modernistes van conviure amb el noucentisme (Eugeni d'Ors).
• El 1911 es produeix la mort de Joan Maragall.

La Relació Artista-Societat

La relació de l'artista amb la societat no va ser gaire bona i això va portar a un enfrontament que va resultar en una doble marginació: la marginació de l'artista per part de la burgesia i l'automarginació de l'artista que menyspreava la burgesia pel seu estil de vida.

La Bohèmia

Forma de vida dels artistes modernistes. Apostava per unes formes noves de relació social (tertúlies als Quatre Gats, celebracions a Sitges, etc.) i també per noves formes de vida contràries als corrents establerts (vestir, pentinat i actitud).

Boèmia Tràgica o Negra (més dels regeneracionistes)

• Renovació de la ideologia social (a partir de motivar la gent).
• Ideologia política: anarquisme revolucionari.
• Inadaptació social que porta a suïcidis (Raimon Casellas) o a autoexilis (Puig i Ferreter).
• Artistes destacats: Jaume Brossa, Joan Puig i Ferreter.

Boèmia Daurada o Rosa (més dels decadentistes)

• Defensa l'art per l'art.
• Es manté al marge del procés social.
• Evasió a través de l'art.
• No manifesten cap ideologia política, pertanyen a la burgesia benestant (bona economia).
• Artistes destacats: Adrià Gual, Santiago Rusiñol i Joan Maragall.

Els Modernistes

Marginats elitistes que s'atribuïen una funció privilegiada, ja que creien que l'artista era un ésser superior (un tipus de sacerdot/guia) que guiava els seguidors amb l'objectiu de fer progressar la humanitat.

Joan Maragall

• Neix a Barcelona el 1860.
• La seva família tenia una petita fàbrica tèxtil que els permetia viure amb comoditat econòmica.
• Des de jove va manifestar inquietuds literàries, però el seu pare el va fer incorporar al negoci familiar.
• Va estudiar Dret.
• La posició econòmica familiar li va permetre viure de rendes i dedicar-se a la poesia.
• Es va incorporar a l'Ateneu Barcelonès (del qual va ser president), la revista L'Avenç, les festes a Sitges, les representacions al Liceu, etc. Va ser molt actiu i participatiu culturalment.
• Va tenir 13 fills.

Producció Literària

Es va donar a conèixer públicament a partir del periodisme (col·laboracions al Diari de Barcelona). Més endavant, va publicar articles a La Veu de Catalunya. Va publicar alguns dels seus primers poemes en revistes, com "L'Oda Infinita" i "La Vaca Cega", recollits en el llibre de poesies.

El període més intens de la seva producció és la primera dècada del segle XX. El seu reconeixement públic va arribar amb les obres Visions & Cants i Enllà. El recull poètic Seqüències va ser publicat poc abans que es morís.

Visions & Cants

Llibre que el va donar a conèixer com a poeta.

• Les visions volen actualitzar les figures llegendàries de la tradició popular catalana, extretes del cançoner tradicional pels estudiosos de la Renaixença (històries escrites en poesia). Els 5 herois són homes apassionats en l'amor, homes d'acció... El personatge pel qual més es va interessar va ser el Comte Arnau. En la seva última visió, fa una interpretació del mite molt més conservadora. El vitalisme i l'individualisme van ser substituïts per un personatge cansat, trist i penedit.
• Els cants insisteixen en el caràcter misteriós i revelador de la poesia, associat a un geni nacional i popular. Expressen un sentiment nacionalista o vitalista. Hi ha cants combatius, patriòtics i polititzats (com "Oda a Espanya").

Seqüències

Conté alguns dels textos més divulgats, com la 3a part del Comte Arnau o La Fageda d'en Jordà.

Traduccions Poètiques

L'autor va traduir molts poetes, generalment alemanys, com Goethe i Wagner.

Elogi de la Paraula Viva

Maragall creia que una paraula era viva o tenia poder si sortia del cor, si era espontània. Aquesta idea es reflecteix en els seus assajos "Elogi de la Paraula" i "Elogi de la Poesia".

El pensament poètic de Maragall es basava en la paraula viva, per tant, la poesia ha de reunir unes condicions o qualitats: espontaneïtat, puresa i sinceritat.

Segons Joan Maragall, la poesia és una forma de coneixement de la vida.

El Noucentisme

Els intel·lectuals van passar del modernisme al noucentisme per diversos factors:

• Absència de protagonisme polític de la burgesia catalana.
• La burgesia catalana va originar el reclam polític a l'Estat espanyol (Lliga Regionalista, 1901).
• La consciència nacionalista era una actitud ideològica ben arrelada en les classes populars i activa en els moviments obrers.
• Presidència al govern català d'Enric Prat de la Riba (Lliga Regionalista).

Els intel·lectuals noucentistes van intervenir en la vida pública i en la política amb l'objectiu de construir una societat moderna, culta i liberal. Els artistes i els intel·lectuals es van coordinar amb els polítics de la Lliga, ja que hi aportaven idees.

Ideologia i Estètica Noucentistes

El terme "Noucentisme" vol dir "allò oposat a allò vell" i "allò que és propi del nou-cents (1900)". El noucentisme es va apropiar la idea de modernitat.

Cronologia del Noucentisme

El 1906 va ser la data fundacional del moviment per una sèrie de circumstàncies:

• Prat de la Riba publicà La nacionalitat catalana.
• Eugeni d'Ors, amb el pseudònim de Xènius, va iniciar en el diari La Veu de Catalunya la seva secció titulada Glosari, que presentava la conformació ideològica i estètica del moviment.
• Es van publicar llibres molt influents, com Els fruits saborosos de Josep Carner.
• Es va celebrar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Modernisme versus Noucentisme

El noucentisme es defineix per oposició al modernisme i alhora n'és el continuador natural.

Coincidències

• Procés de transformació de la cultura i la societat.
• Internacionalisme i europeisme.
• Lluita per la creació d'una llengua literària que servís per als usos de l'activitat social.

Divergències

• Modernisme:
  • Ruralisme, localisme i romanticisme.
  • Els artistes estan aïllats i s'oposen al poder polític; neix la bohèmia.
  • Les seves propostes són idealistes i radicals.
• Noucentisme:
  • Classicisme, civilitat i cosmopolitisme (amants de la ciutat).
  • Els intel·lectuals col·laboren estretament amb el poder polític.
  • Propostes realitzables.

Aparell Ideològic d'Estat

El mandat de Prat de la Riba a la Mancomunitat va ser efectiu en crear centres educatius transmissors del moviment i dels valors culturals i ideològics de les seves característiques. Destaquem la creació de l'Institut d'Estudis Catalans.

Fixació de la Llengua Literària

Des de la figura de Pompeu Fabra s'estableixen les Normes ortogràfiques.

Poètica Noucentista

La poesia va ser el gènere privilegiat del noucentisme. Era l'expressió literària que s'adequava millor a les exigències d'arbitrarisme de la ideologia noucentista, sobretot per la forma: mètrica, precisió...

De la concepció poètica, cal destacar que, en contra de l'espontaneïtat i el sentimentalisme romàntic, defensava el rigor i l'artifici.

La Poesia Noucentista

S'allunya de la idea romàntica que el poeta neix poeta, i es fomenta el concepte que el poeta i la poesia sorgeixen d'una elaboració acurada.

Poetes més destacats del moviment: Jaume Bofill (Guerau de Liost-Olotí), Josep Maria López Picó i Josep Carner.

Josep Carner

Va néixer a Barcelona a finals del segle XIX i va morir a Brussel·les a finals del segle XX. Va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Va col·laborar en diversos diaris i revistes. Va ser un membre destacat en la vida política catalana i va gaudir de gran prestigi entre els intel·lectuals. Va col·laborar intensament amb l'Institut d'Estudis Catalans i en diversos diaris i revistes, com La Veu de Catalunya.

Deu anys després, va ingressar en el cos diplomàtic, fet que el va portar a viatjar contínuament. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, es va exiliar a Mèxic i després a Brussel·les, on va morir.

La Trajectòria Literària de Carner

Es pot agrupar en quatre etapes:

1. Etapa d'iniciació: Va estar influïda parcialment per la poesia modernista i la poètica verdagueriana. Va publicar El llibre dels poetes i el Primer llibre de sonets.
2. L'etapa noucentista: Va representar la consolidació de Carner com a poeta i la creació de la figura del dandi (elegant, refinat). Va publicar Fruits saborosos, obra que el va consagrar com a poeta noucentista. També trobem Auques i ventalls i Bella terra bella gent. Va aparèixer un element que es va convertir en una marca de la poesia carneriana: la ironia (es pot observar clarament en Auques i ventalls).

Les dues etapes següents representen una evolució en la trajectòria literària de Carner i estan influïdes per fets de la seva vida, com la Guerra Civil i l'exili.

3. La tercera etapa: Està relacionada amb la crisi de l'estètica noucentista i amb la descoberta del postsimbolisme. El recull més representatiu es titula El cor quiet. Aquesta etapa es caracteritza per l'interès per les coses senzilles.
4. L'última etapa: Comporta l'evolució cap a una poesia d'especulació metafísica (coses no palpables). Destaquem l'obra Nabí.

No va destacar gaire com a autor en prosa, però sí que ho va fer en la narrativa infantil (Deu rondalles de Jesús infant). Va ser un bon traductor d'autors com ara Dickens, Shakespeare i Molière. Pel que fa a la prosa de Carner, no podem oblidar les col·laboracions periodístiques en diaris com La Veu de Catalunya, que es van publicar amb el títol de Les bonhomies.

Dissolució del Noucentisme

La data de dissolució del noucentisme es troba a la primera dècada dels anys vint. Els principals factors van ser la marxa de Josep Carner, la desaparició de la Mancomunitat i la instauració de la dictadura de Primo de Rivera.