La Renaixença i el Modernisme: Moviments Clau de la Literatura Catalana

Què és la Renaixença?

La Renaixença és un moviment cívic que intenta recuperar l'ús del valencià i del català (o, com li deien en aquell temps, "del llemosí") com a llengua d'ús culte i literari, després de tant de temps de decadència i abandó. En el segle XIX, el romanticisme posa de moda el retorn a l'Edat Mitjana i la revalorització de tot allò que és autènticament popular. Tant a Catalunya, com a València i les Illes, creix l'interès per recuperar la nostra llengua, tan il·lustre i tan malmesa. Sorgeixen institucions com els Jocs Florals, que contribueixen decisivament a aquesta tasca.

Característiques de la Renaixença

• Exaltació de l'Edat Mitjana.
• Exaltació de la llibertat, personal i nacional.
• Descripcions de paisatges que volen emocionar el lector.
• Poemes al voltant de la Pàtria, la Fe i l'Amor (lema dels Jocs Florals).
• Es mesclen gèneres i estils.
• S'exalta l'originalitat i la imaginació.
• Hi ha dues tendències: la conservadora i la progressista.
• La llengua s'escriu de dues maneres: el sector conservador fa servir una llengua arcaïtzant, que vol connectar amb la de segles enrere, i el més progressista opta per l'ús de l'ortografia castellana i es desinteressa per escriure correctament. Són els escriptors "guant", enfront dels d'"espardenya". Una divisió de conseqüències nefastes per a l'idioma.

Començaments de la Renaixença

El primer poema de la Renaixença és de 1833. Es tracta de l'oda "A la Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau. Hi ha escriptors erudits que s'ocupen de la nostra història, com Rubió i Ors o Constantí Llombart. Autors de teatre com el català Frederic Soler i el valencià Eduard Escalante. Poetes com els valencians Teodor Llorente i V.W. Querol. Es pot dir que a finals del segle XIX, la Renaixença està ja plenament consolidada, amb una forta vida cultural centrada a Barcelona, i un idioma cada vegada més depurat. B.C. Aribau.

Els Grans Autors de la Renaixença

• JACINT VERDAGUER: És el primer gran poeta de la nostra literatura moderna. Tingué l'encert i l'impacte dels autèntics poetes populars, i la seva influència fou enorme. Va contribuir més que cap altre autor a la consolidació de la nostra llengua com a llengua literària.
• ÀNGEL GUIMERÀ: És el gran autor teatral de la Renaixença. Les seves obres són conegudes internacionalment i es representen amb assiduïtat. Recordem Mar i cel, Terra Baixa, etc.
• NARCÍS OLLER: És el novel·lista que millor retrata la societat burgesa del seu temps, amb obres com La Papallona, Pilar Prim, La febre d'Or, etc.

El Modernisme

Definició del Modernisme

Els termes "modernisme" i "modernista" es refereixen a l'actitud que es va produir dins la nostra cultura a finals del segle XIX de rebutjar els gustos del passat i de buscar noves maneres d'expressió que posessin al dia la societat catalanoparlant i la incorporessin de ple als corrents en voga en la cultura europea. Els modernistes, amb el seu lema "Progrés, Virtut, Amor", oposat al de "Pàtria, Fe i Amor" que havia caracteritzat la Renaixença, intenten trencar amb tot allò que signifiqui passat i immobilisme. El modernisme valorà tota manifestació artística i potencià arts com l'arquitectura, la decoració, el disseny, la joieria, el cartellisme, etc. La nostra cultura (i, per tant, també la nostra literatura), que havia arrencat de nou amb força amb la Renaixença, vol convertir-se ara en una cultura europea moderna i normal, equiparable a qualsevol altra.

Tendències del Modernisme

• Els vitalistes-regeneracionistes: Pensen que l'artista ha de contribuir a canviar la societat i a enfrontar-se amb tots els obstacles que apareguin. El seu representant més important és Joan Maragall.
• Els simbolistes-decadentistes: Creuen que, davant la indiferència amb què els tracta la societat benpensant tradicional, ells han de considerar-se una mena d'escollits dels déus, que practiquen la religió de l'art per l'art, de cultivar allò que és bell, encara que els altres ho considerin inútil. Santiago Rusiñol —pintor, escriptor, autor de teatre— és l'autor més representatiu del sector.