La Renaixença i el Modernisme a la literatura catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,89 KB
La Renaixença
La Renaixença va ser un moviment ideològic i cultural que va buscar la recuperació de la llengua com a idioma de cultura. Va tenir lloc durant els segles XIX i XX.
Els Jocs Florals
Els Jocs Florals eren esdeveniments literaris anuals que ja existien a l’edat mitjana. Els temes que s'hi tractaven eren la pàtria, l'amor i la fe.
La Renaixença Valenciana
La Renaixença Valenciana va ser una manifestació literària amb una recuperació social restringida. Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària arrelada als nuclis urbans.
Models lingüístics
Hi havia dos models lingüístics durant aquesta època:
- Model culte: La Cancelleria Reial era l’encarregada d’unificar i cohesionar l’idioma amb un model lingüístic que tots els escriptors de la Corona d’Aragó feien servir. A València, els autors més representatius d’aquest model lingüístic foren Teodor Llorente i Vicent Venceslau Querol, que van dominar el panorama poètic valencià de l’època.
- Model popular: Els partidaris d'aquest model no intentaven evitar les interferències del castellà ni les grafies copiades d'aquest i rebutjaven els arcaismes que propugnaven els escriptors del model culte. Escriptors com Josep M. Bonilla i Josep Bernat i Baldoví van seguir aquesta tendència.
El Modernisme
El Modernisme va ser un moviment cultural marcat per la voluntat de modernitzar la cultura i transformar la societat mitjançant l'art. Es van destacar dues tendències:
- Regeneracionisme: Es va oposar al conservadorisme de la burgesia i va concebre l’art com un mitjà per a transformar la societat.
- L’esteticisme: Va defensar la bellesa i la força de l’art en si mateix, considerant-se víctima tant de la societat burgesa com de les classes populars.
Característiques del Modernisme
- Es va desenvolupar a partir de revistes.
- Predominava l’esteticisme.
- Hi havia atracció pels contrastos i perversitat, així com per les coses morboses, perverses i l’exaltació del dolor.
- Interès per la vida interior.
- Visió idealitzada de la figura de l’artista.
Poesia modernista
La poesia modernista va estar influenciada per corrents poètics europeus com el simbolisme, el decadentisme i el parnassianisme. Hi va haver dues opcions estètiques:
- Poesia culta, conreada pels poetes esteticistes.
- Poesia espontània, tendència regeneracionista que va tractar el tema de la natura des d’una òptica vitalista.
El poeta més representatiu d’aquesta segona tendència va ser Joan Maragall, l’autor de la teoria de la paraula viva.
Poetes modernistes valencians
Els poetes modernistes valencians van aparèixer més tard, destacant noms com Teodor Llorente, la Generació de 1909 (Miguel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando, Josep Maria Bayarri, Jacint Maria Mustieles i Maximilià Alloza), que es van oposar a la Renaixença i van proclamar la necessitat de renovar la poesia valenciana.
Narrativa modernista
La narrativa modernista va buscar superar el realisme i el naturalisme, destacant tres tendències:
- Ruralisme simbòlic, amb una visió negativa de la natura.
- Decadentisme, amb un gust pels temes escabrosos i morbosos.
- Costumisme, amb un retrat crític de la societat burgesa de l’època.
Teatre modernista
El teatre modernista va experimentar una renovació profunda, destacant dues tendències:
- Teatre regeneracionista, que escenificava els conflictes entre l’artista i la societat, i entre l’individu i l’entorn.
- Teatre esteticista, que defensava el gust de l’art per l’art i les seves obres no plantejaven problemes socials.