La Renaixença: literatura, llengua i context

La Renaixença: context històric i cultural

La Renaixença (1833-1899) fou un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana culta. S'inicià el 1833 amb la publicació del poema "A la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. Aquest moviment va comportar una presa de consciència racional i apareix paral·lelament amb el moviment romàntic a Europa.

Cronologia

• Inici (1833-1859): Publicació d'"A la Pàtria".
• Consolidació (1859-1877): Restauració dels Jocs Florals a Barcelona i victòria de Jacint Verdaguer amb el poema "L'Atlàntida".
• Finalització (1877-1899): Publicació de les Bases de Manresa, inici del nacionalisme polític i transició cap al Modernisme.

Context històric

A Catalunya, hi va haver un creixement econòmic. La burgesia, que demanava una cultura i una literatura al seu gust, va possibilitar la revolució industrial, juntament amb l'aparició del proletariat. Es busquen referents històrics (Jaume I), culturals (Ausiàs March) i religiosos (Sant Vicent Ferrer), intentant equiparar-se a la cultura europea.

Concepció de la vida

• Pessimisme i malenconia.
• Retorn idealitzat a l'Edat Mitjana a través de la burgesia conservadora.

Sociologia del Romanticisme

Els elements clau del Romanticisme durant la Renaixença foren:

• Mitologia nacional
• Llengua
• Proteccionisme
• Nacionalisme
• Pàtria (Jaume I)
• Fe (Sant Vicent Ferrer)
• Amor (Ausiàs March)

La literatura de la Renaixença

El Realisme

• Presentació objectiva de la realitat.
• Descripció de la realitat.
• Presenten una tesi moralitzadora.
• Els personatges poden canviar la realitat.
• Explicació científica de la realitat.
• Descripció minuciosa.
• Determinisme biològic i ambiental.

Poesia

• Culta: Pàtria, fe, amor.
• Populista: Satírica i política. Autors com Josep Maria Bonilla i Constantí Llombart.

Prosa

• Populista: Premsa satírica i política com El Mole, El Sueco, El Tabalet. Narrativa costumista.
• Culta: Premsa literària, erudició i assaig. Publicacions com La Renaixença, Lo Gai Saber, Anuari dels Jocs Florals.
• Narrativa: Narcís Oller: La papallona, L'escanyapobres.

Teatre

• Sainet: Peça curta de teatre, de caràcter humorístic i satíric, amb personatges i ambients populars, i llenguatge col·loquial i vulgar. Autors: Bernat i Baldoví, Eduard Escalante.
• Culte: Tragèdia romàntica i drama realista. Àngel Guimerà: Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.

Situació de la llengua: intents de normativització

Hi havia una minorització lingüística perquè:

• La llengua era prohibida.
• Havia perdut els àmbits d'ús formals.
• Eren freqüents els prejudicis lingüístics.
• Cada vegada es feia més palès l'autoodi entre els parlants.

Hi havia dues postures:

• Partidaris de la llengua acadèmica: Propugnaven una norma comuna, defensaven la llengua clàssica i s'allunyaven de la llengua col·loquial.
• Partidaris de la llengua col·loquial: Propugnaven la dispersió lingüística, defensaven la llengua actual, reproduïen la llengua col·loquial i adoptaven vulgarismes i castellanismes.