La Renaixença: Lingüística, Poesia i Autors Valencians

Registres Lingüístics

Registre Formal

És la varietat lingüística que correspon a una situació de l'àmbit acadèmic, literari o administratiu.

• Trets lèxics: vocabulari precís i abundància de terminologia pròpia de l'àrea (per exemple: moderació salarial, administracions, etc.).
• Trets sintàctics: estructures sintàctiques complexes amb oracions compostes i diversitat de connectors per a relacionar les idees.
• Trets discursius: recursos que potencien l'objectivitat discursiva, com ara les construccions impersonals i el lèxic no valoratiu.

Registre Informal

• Oracions simples i presència limitada de connectors.
• Subjectivitat discursiva amb elements com l'ús de la primera persona del singular.
• Recursos expressius com les interjeccions.

Tipus de Compostos

Compostos propis

Combinen dos mots de la nostra llengua (ex: trencaclosques). La relació entre els seus components pot ser de coordinació o juxtaposició, complementació o especificació.

Compostos sintagmàtics

Tenen forma de sintagma o de grup de paraules, i els seus components s'escriuen separats (ex: escola bressol / escoles bressol).

Compostos cultes

Estan formats per paraules procedents del grec o del llatí (ex: filosofia, cardiopatia).

La Renaixença

A l'inici del segle XIX, el procés de castellanització que s'havia iniciat al nostre territori durant els segles XVI, XVII i XVIII continuà en augment. Si en els segles anteriors la noblesa va ser qui va abandonar la nostra llengua en favor del castellà, ara ho farà l'alta burgesia com a signe d'ascens social.

Tanmateix, l'arribada de les idees romàntiques europees va comportar un canvi d'actitud: es va despertar un sentiment de llibertat col·lectiva i individual, fet que va provocar la recuperació de llengües minoritzades i senyes d'identitat.

La publicació, el 1833, del poema La Pàtria d'Aribau es pren com a inici de la Renaixença, que coincideix amb la traducció dels principals autors romàntics com Byron o Scott.

La Renaixença, a més de reivindicar la llengua formal i la literatura culta, afavorí el sentiment patriòtic i les senyes d'identitat col·lectiva.

Etapes de la Renaixença

1. Primera etapa (a partir de 1830): A Catalunya s'inicia la poesia romàntica amb autors com Aribau, Milà i Fontanals, i Rubió i Ors.
2. Segona etapa (1859): A Barcelona es restauren els Jocs Florals (certamen literari d'origen medieval), on destaquen autors com Víctor Balaguer i Jacint Verdaguer.
3. Tercera etapa (a partir de 1870): A València també es convocaren els Jocs Florals, amb figures clau com Teodor Llorente i Constantí Llombart.
4. Quarta etapa (finals del segle XIX - principis del XX): A les Illes Balears, els escriptors formen l'Escola Mallorquina, amb representants com Miquel Costa i Llobera i Maria Antònia Salvà.

La Poesia de la Renaixença

La poesia fou el gènere més conreat durant la Renaixença. Cal tenir en compte que els Jocs Florals estimularen la creació poètica.

Els Jocs Florals van ser un dels motors de la llengua i la cultura. Es tractava d'un certamen poètic d'origen medieval en el qual es reunien els poetes més destacats i s'hi concedien tres premis que indicaven els eixos temàtics d'aquesta poesia: Pàtria, Amor i Fe.

Característiques i Dificultats

• En la poesia de tema patriòtic hi ha una recuperació del passat medieval, de la història, dels personatges i dels paisatges propis com a senyes d'identitat.
• L'estàndard: No es tenia un registre culte modern i estava ple de castellanismes, fet que dificultava l'escriptura de novel·les i obres de teatre.
• No hi havia un públic alfabetitzat en català, ni canals de difusió, ni suport legal.
• Hi hagué un ús d'un estàndard literari que prenia com a preferent la llengua clàssica del segle XV, la qual cosa va generar polèmiques sobre el model de llengua.

La polèmica sobre l'estàndard literari

• a) Els cultistes o "poetes de guant": Partidaris d'una llengua antiquada i arcaïtzant.
• b) Els populistes o "poetes d'espardenya": Partidaris de la llengua del poble, plena de vulgarismes i castellanismes.

Autors Valencians de la Renaixença

Teodor Llorente (1836-1911)

Nascut a València, pertanyia a una família de juristes. Estudià Dret i Filosofia i Lletres. També fou periodista, fundador i director d'un diari, així com diputat i senador com a cap del Partit Conservador a València. Publicà els seus primers poemes en castellà. Les seves obres en català més destacades són Versos de juventud (1907) i Nou llibret de versos (1909). També escrigué poemes populars com La Barraca.

Constantí Llombart (1848-1893)

Pseudònim de Carmel Navarro i Llombart. Nascut a València, pertanyia a una família humil i prompte abandonà els estudis per a treballar d'enquadernador en una editorial. Publicà obres com Los fills de la morta viva i fundà la societat cultural Lo Rat Penat. També dirigí publicacions periodístiques culturals i satíriques.