La Renaixença i els Jocs Florals: Història de la Literatura Catalana del Segle XIX

La Renaixença: Origen i Significat

Amb el nom de Renaixença es designa el moviment de renovació cultural, iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària.

L'inici de la Renaixença a Catalunya es situa el 1833, any de la publicació a la revista El Vapor del poema de Bonaventura Carles Aribau, "La Pàtria", que es va convertir en un símbol del moviment renaixentista. Un altre punt clau va ser la publicació de Lo Gayter del Llobregat (1841) de la mà de Joaquim Rubió i Ors. Aquest recull de poemes és considerat el manifest de la Renaixença.

L'any 1877 representa l'emergència d'una nova generació amb una visió de la càrrega política del moviment.

Etapes de la Renaixença Catalana

• Etapa de preparació: Comença amb les aportacions de les apologies i la penetració del romanticisme, fins a la publicació de l'Oda a la Pàtria el 1833 de Bonaventura Carles Aribau.
• Etapa de formació: Coincideix amb l'expansió del romanticisme i l'aparició dels primers poetes renaixentistes, fins a la restauració dels Jocs Florals el 1859.
• Etapa d'expansió: Correspon als anys de més producció de poesia renaixentista i arriba fins a l'any 1877, en què és premiada L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. En aquest període, Àngel Guimerà guanya els Jocs Florals i Narcís Oller comença a escriure en català.

La Renaixença al País Valencià

En el cas valencià, hi ha un període inicial (des dels anys trenta fins al 1859), en la qual apareixen els primers poemes escrits en valencià després de molts anys (per exemple, Tomàs de Villarroya, Cançó, 1845).

A partir d'ací distingim:

• Període de maduresa (1859-1874)
• Període de plenitud (1874-1909)

Els Jocs Florals: Objectiu i Impacte

Els Jocs Florals tenen l'objectiu de construir una literatura en català, representant una garantia de continuïtat i projecció social a l'esforç que havien estat fent els escriptors fins al moment, a més de donar-li prestigi social. Això va produir un augment de les produccions poètiques en català.

La necessitat de disposar d'una plataforma que estimuli l'aparició de nous escriptors i en doni a conèixer l'obra fa que molts es plantegin la conveniència de crear un certamen literari, a imitació dels que es feien a l'edat mitjana.

Així, el primer diumenge de maig de 1859 se celebra la primera festa dels Jocs Florals de Barcelona, que a partir d'aleshores tindrà caràcter anual. El 1879, els Jocs Florals s'instauren també a València.

Molt aviat, els Jocs es converteixen en una plataforma imprescindible per als autors literaris de l'època, i molt especialment per als poetes. Per això, el nombre de composicions que es presenten a concurs augmenta molt ràpidament:

• A la primera festa (1859) s'hi presenten 39 composicions.
• Un any després (1860) ja en són 88.
• El 1868, s'arriba a més de 300.