La Renaixença i els Grans Autors de la Literatura Catalana

Normativa de la Dièresi

La dièresi (¨) indica dos usos principals:

1. Que cal pronunciar la u dels grups qu o gu davant les vocals e i i (Exemples: freqüent, aiguera).
2. Que dues vocals consecutives no formen diftong (Exemples: diürn, veïns).

Ús de la dièresi en formes verbals

Posem dièresi en les formes verbals següents:

• Participi dels verbs acabats en vocal + -ir (Exemples: conduït, agraït).
• Present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + -ar (Exemples: canviï, actuï).
• Pretèrit imperfet dels verbs com produir, conduir, etc.

Excepcions: No porten mai dièresi els temps verbals d'infinitiu, gerundi, condicional i futur.

Excepcions en paraules amb sufixos i prefixos

• No porten dièresi les paraules que contenen els sufixos -isma o -ista (Excepte: proïsme).
• Tampoc porten dièresi les paraules que contenen els prefixos: anti-, co-, contra-, re-.

La Decadència i la Renaixença (S. XVI-XIX)

La Decadència (Segles XVI, XVII i XVIII)

Després del Segle d'Or, la literatura catalana va decaure tant en quantitat com en qualitat.

La producció literària del segle XVI està marcada per dos factors bàsics: l'herència d'Ausiàs March i la influència de l'Humanisme i el Renaixement. Autors de poesia culta inclouen Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.

Al segle XVII destaquen el Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella. Al segle XVIII, el Baró de Maldà i Joan Ramis. Tot el conjunt d'obres d'aquests segles forma la literatura popular.

El Moviment de la Renaixença

Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica per la industrialització del país, que va ser font d'augment de la població. Després de tres segles de decadència en el conreu de la literatura culta, es va produir una lenta i progressiva recuperació de la llengua i la literatura catalana, que es va articular en un moviment històric i cultural amb el nom de Renaixença.

La Renaixença va provocar una presa de consciència nacionalista en la societat, que es va reflectir en diversos projectes polítics i culturals:

• Recuperar l'ús de la llengua catalana en àmbits culturals i literaris.
• Rescatar de l'oblit el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana.
• Crear una literatura pròpia desvinculada dels models literaris castellans.
• Restablir els Jocs Florals.

El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals, que durant dècades van constituir la plataforma fonamental per a la reactivació de la literatura catalana i la creació d'una consciència nacional. La temàtica del certamen estava presidida pels tòpics de Pàtria, Fe i Amor.

Trets Essencials del Romanticisme

• Individualisme i potenciació del jo subjectiu.
• Reivindicació de la llibertat de creació, de l'espontaneïtat i de l'originalitat.
• Idealització de la realitat a causa de la insatisfacció d'aquesta mateixa realitat.
• Revaloració de temes inspirats en l'Edat Mitjana.
• Interès per la cultura popular.
• Cerca i valoració de la bellesa.

Grans Autors de la Renaixença

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Poeta, prosista i articulista, Verdaguer és considerat el creador de la llengua catalana moderna. Va consolidar el moviment de la Renaixença i va donar a conèixer la llengua i la cultura catalana internacionalment.

Verdaguer mostra en les seves obres arrels populars profundes, fruit del seu coneixement de la literatura tradicional.

Obra Èpica i Lírica

L'Atlàntida i Canigó, dos grans poemes èpics sobre fets històrics, van suposar l'aportació definitiva de Verdaguer en el procés de maduració i consolidació de la Renaixença.

La seva poesia lírica és de tema divers: amorós, patriòtic, religiós i, sobretot, marcat pel sentimentalisme. Destaquen obres com Idil·lis i cants místics, Pàtries i Flors del Calvari.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Durant la segona meitat del segle XIX, hi havia dos corrents teatrals: el teatre culte (adreçat als burgesos) i el teatre popular (que ridiculitzava el convencionalisme del teatre romàntic i burgès). La superposició d'aquests models es va aconseguir gràcies a Àngel Guimerà.

Guimerà va néixer a Tenerife i va morir a Barcelona. Quan tenia 8 anys va aprendre català.

Etapes de la Producció Dramàtica

1. Primera etapa (Clarament romàntica): Comprèn un conjunt de drames històrics que es caracteritzen perquè estan escrits en versos decasíl·labs. Obra destacada: Mar i Cel.
2. Segona etapa (1890-1900): Guimerà va cercar la síntesi entre el romanticisme i el realisme, que va donar lloc al drama rural. Obres destacades: Maria Rosa, Terra Baixa, Filla del Mar.
3. Tercera etapa: Es caracteritzà pel desig d'adaptar el seu teatre als nous corrents estètics, però no va assolir l'èxit de les etapes anteriors.

L'obra de Guimerà participa dels dos models del teatre romàntic: el drama històric (escenes de lluita, passió i violència) i el drama rural (època contemporània de l'autor).

Nota biogràfica: El fet d'haver nascut quan els seus pares no eren casats i haver-se hagut d'adaptar a un nou país li va crear un complex de bastard i de mestís, que es reflecteix en els temes i les característiques dels personatges de les seves obres.

Narcís Oller (1846-1930)

Oller se situa entre el Romanticisme i el desig d'adaptar les seves obres als corrents novel·lístics de la segona meitat del segle XIX: el Realisme i el Naturalisme.

• L'Escanyapobres: Novel·la que parla de l'avarícia i la figura de l'avar en un context caracteritzat per l'impacte del capitalisme.
• La febre d'or: Explica com molts burgesos es van enriquir amb la borsa.
• Pilar Prim: Considerada una alternativa a la crisi de la narrativa. L'autor s'endinsa en la psicologia dels personatges i en fa una descripció brillant.