Renaixença: Context Històric, Lingüístic i Cultural del S.XIX i Principis del S.XX

El segle XIX va suposar una profunda transformació cultural, política, social i econòmica. En l'àmbit cultural, va ser el segle del Romanticisme, un moviment que va influir en la Renaixença.

Vessant Polític i Econòmic

Políticament, el segle es va veure marcat per la Guerra del Francès (1808-1812), provocada per la invasió napoleònica, i les guerres carlines. Aquest període d'inestabilitat no va acabar fins a la Restauració borbònica al 1874. Econòmicament, fou un període de gran creixement, amb un augment de població, l'ús de noves tècniques de conreu i inversions en fàbriques.

Diferències Regionals

A València, la industrialització va ser menor que a Catalunya, ja que l'economia era de base agrària. En canvi, a Catalunya, el triomf de la revolució industrial va suposar l'èxit de la Renaixença a nivell polític i literari. A València, els esforços de la burgesia agrària es van reduir a la recuperació de l'ús culte i literari de la llengua per part d'una elit intel·lectual.

La Renaixença i la Recuperació de la Llengua

Durant la primera meitat del segle XIX, la Renaixença va intentar retornar a la llengua el prestigi social i literari de l'Edat Mitjana, mitjançant la reconstrucció d'una literatura culta en la nostra llengua.

Debat Lingüístic: Populistes vs. Cultistes

A València, la Renaixença va quedar reduïda als esforços per restituir els usos cultos i literaris de la llengua. A Catalunya, es va convertir en un moviment de reivindicació nacional que va transformar la societat i la cultura catalana del segle XIX. No obstant això, arribar a un consens sobre quina classe de llengua s'havia d'emprar era una tasca difícil. Van sorgir dues tendències:

• Populistes: Autodidactes, partidaris de l'ús d'un valencià parlat al carrer (com E. Escalante i C. Llombart).
• Cultistes: Universitaris, partidaris d'emprar una llengua culta i arcaïtzant (com T. Llorente i V.W. Querol).

El 1878, C. Llombart i T. Llorente van crear la societat cultural Lo Rat Penat amb la intenció d'aglutinar aquestes dues vessants.

Moviments Literaris del S.XIX al Principis del S.XX

A Europa, els moviments literaris reflectits durant aquest període van ser:

• Romanticisme: Predomina el sentiment i la imaginació.
• Realisme: Tracta d'incorporar com a matèria literària la realitat social.
• Modernisme: Buscava la modernització de la societat a través de l'acció cultural dels artistes.
• Noucentisme: Pretenia modernitzar la societat, però amb una visió més ordenada i menys individualista que el Modernisme.
• Avantguardisme: Trenca amb les tradicions anteriors, remarcant la importància de la imaginació i la llibertat artística sense normes.

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme va néixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i es va estendre per Europa durant la primera meitat del segle XIX. Les seves característiques principals van ser:

• Subjectivisme: Defensa del subjectivisme, l'originalitat i la llibertat de creació, realitzada a través de la inspiració i la imaginació.
• Nacionalisme: Exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles, valorant el folklore i les tradicions de cada país.
• Llibertat en la creació: Barreja de gèneres i estils, com prosa i vers, comèdia amb tragèdia.

Cronologia de la Renaixença

Una de les obres més importants és La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. La Renaixença es pot dividir en tres etapes:

• Inici: Es donen a conèixer les novetats literàries dels romàntics francesos.
• Maduresa: Els Jocs Florals s'instauren a València i Barcelona al 1859.
• Plenitud: C. Llombart funda la revista Lo Rat-Penat. A causa de la figura de T. Llorente dins de Lo Rat, es frenen totes les actituds reivindicatives nacionalistes del moviment. La Renaixença va donar impuls al procés de recuperació de la nostra llengua, cultura i literatura. Amb el Modernisme, al 1890, acaba la Renaixença a Catalunya, però a València no va acabar fins ben entrat el segle XX.

La Poesia de la Renaixença

La poesia va ser el gènere més important, ja que era més apte per manifestar el propi "jo". Va tenir una important plataforma als Jocs Florals i va rebre l'impuls de les idees romàntiques sobre la importància de les llengües vernacles i la poesia.

Temes de la Poesia Renaixentista

Els temes principals dins la poesia eren:

• La Nació
• La llengua
• El paisatge
• La poesia popular

Poetes Destacats

• Jacint Verdaguer: La seva obra té un marcat caràcter romàntic amb profundes arrels populars. És un poeta clau de la Renaixença, amb obres com L'Atlàntida i Canigó.
• C. Llombart: Va fundar la publicació Lo Rat Penat. Van sorgir dues vessants: una formada pels poetes més progressistes i l'altra pels conservadors. Obra destacable: Los Fills de la Morta-Viva.
• Teodor Llorente: També fundador de Lo Rat-Penat, la seva poesia es basava principalment en els pilars de la poesia jocfloralesca: pàtria, fe i amor. Obres: Llibret de versos (1885), Cartes de soldats (1896), La Barraca.

Altres Figures Literàries

En teatre, destaca Àngel Guimerà, i en narrativa, Narcís Oller.