La Renaixença a Catalunya: moviment cultural i literari

• Moviment de recuperació política, cultural i literària que, al llarg del segle XIX i sobretot en el seu darrer quart, es va desenvolupar a Catalunya amb dos objectius principals:
• • dignificar la llengua catalana;
  • restablir als territoris de parla catalana una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu.
• Superació de tres segles de recessió literària i cultural i retrobament amb el passat esplendorós medieval.
• El moviment parteix de l'interès de la burgesia catalana per diferenciar-se de la de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial, per la qual cosa, el moviment és, abans que res, polític.
• Moviment heterogeni, ja que dóna cabuda a tendències estètiques diferents, fins i tot oposades: romanticisme i realisme fonamentalment.
• Inici: publicació, el 1833, de l'oda La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor.
• Intel·lectuals impulsors: Antoni Puigblanch, Fèlix Torres Amat i Pròsper de Bofarull inicialment, i Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Antoni de Bofarull fonamentalment.
• A mitjan segle XIX, ja s'identificaven amb la Renaixença les institucions culturals més importants del país com l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o la Universitat de Barcelona i fins i tot sectors destacats de l'Església, encapçalats per Jaume Collell i Torras i Bages.

jocs florals

• Els Jocs Florals són l'expressió màxima de l'esperit de la Renaixença i el fet amb què el moviment adquirí major projecció popular.
• Restaurats el 1859 tot recuperant el certamen literari del mateix nom que va començar a celebrar-se a Tolosa de Llenguadoc en el segle XIV per premiar la millor poesia trobadoresca.
• Repercussió: enllaç amb el passat cultural medieval i, per tant, amb el període de major esplendor de les lletres catalanes; plataforma per al foment de la creació literària en català; estímul per a l'opció lingüística d'un bon nombre d'escriptors i intel·lectuals catalans.
• Els tres grans escriptors de la Renaixença, Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà hi van ser premiats, però només l'últim aconseguí de ser nomenat Mestre en Gai Saber, títol atorgat a l'escriptor que havia guanyat els tres premis principals.
• No obstant tot plegat, ja des del primer any de la restauració el Jocs Florals van estar sotmesos a la polèmica, ja que el sector més renovador de la Renaixença (partidari de "lo català que ara es parla") els va considerar anacrònics i conservadors