Renaixença catalana i valenciana: literatura i novel·la del s. XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,25 KB
1. La Renaixença
El nom fa referència al moviment de la renovació cultural a Catalunya en la primera meitat del s. XIX, que es va manifestar en una voluntat de restauració de l'ús culte del català. Factors que varen afavorir el sorgiment: l'herència il·lustrada, l'enfortiment de la burgesia gràcies a la revolució industrial i la influència del Romanticisme.
Inici de la Renaixença: s'inicia a Catalunya el 1833 amb la publicació de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau; aquest poema expressa l'amor a la llengua materna. L'exemple d'Aribau va ser seguit per Joaquim Rubió i Ors.
En 1841, en el pròleg a Lo Gaiter del Llobregat, Rubió afirmava la voluntat d'aconseguir la independència literària de Catalunya. L'objectiu era construir una literatura pròpia en català, amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859.
Cap al 1865 sorgeix una generació d'autors que difondran, durant la dècada dels anys setanta, els principis de la Renaixença per mitjà de revistes, editorials i associacions. A partir d'aquest moment els renaixentistes entren en relació amb el catalanisme polític i la Renaixença passa a ser considerada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva.
La consolidació del moviment es dóna el 1877; van ser premiats als Jocs Florals Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
2. La Renaixença valenciana
Per influència de Marià Aguiló, en 1859 es van celebrar a València els Jocs Florals, que no es van repetir fins al 1879, any en què van ser establerts per Lo Rat-Penat, una societat creada per Constantí Llombart.
Llombart va intentar donar a la Renaixença valenciana una projecció popular i progressista; però va acabar dominada pel grup conservador i burgès de Teodor Llorente, autor d'una obra poètica.
La Renaixença valenciana va estar marcada pel sorgiment de dos grups de poetes:
- Escriptors populars, anomenats "poetes d'espardenya": utilitzaven el valencià col·loquial i no tenien cap propòsit de restaurar-ne l'ús culte.
- Escriptors burgesos, anomenats "poetes de guant": van reduir la restauració literària a la composició d'una poesia artificiosa.
3. La novel·la del s. XIX
Va ser el gènere que més va tardar a consolidar-se en la literatura catalana. Fins entrada la segona meitat del segle XIX es van escriure sobretot novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes.
La transició a la novel·la realista la dugué a terme Narcís Oller. Obres seves que destacaren:
- La papallona, molt lligada encara al Romanticisme.
- L'Escanyapobres, sobre la passió pels diners.
- La febre d'or, retrata la transformació de Barcelona.
- La bogeria, un estudi de la malaltia psicològica al qual fa referència el títol; amb aquesta novel·la tanca la seva època més creativa.
- Pilar Prim, abandona el realisme i se centra en les reaccions dels personatges.