Renaixença Catalana i Valenciana: Història, Romanticisme i Figures Clau

Història i Renaixença: De la Decadència a la Recuperació

La Corona d'Aragó i el Regne de València

L'Edat Mitjana fou una època en què el Regne de València pertanyia a la Corona d'Aragó. Era un regne independent amb una cultura important, però al segle XV, Aragó i Castella es van unir. Amb els seus successors, la dinastia dels Àustries, la Corona d'Aragó va deixar de tenir una cort pròpia, perdent autonomia i rellevància.

Decadència i el Decret de Nova Planta

Aquesta fou l'època de domini polític, militar i cultural de Castella. La noblesa va començar a perdre l'interès per tot allò que fos autòcton valencià, inclosa la llengua. Al segle XVIII, les lleis i institucions pròpies de la Corona d'Aragó van ser abolides i el valencià va ser prohibit en usos formals i oficials pel Decret de Nova Planta.

Corrents Artístics (s. XVI-XVIII)

Malgrat la repressió, els escriptors van seguir els tres corrents artístics de moda a Europa:

• Renaixement (s. XVI)
• Barroc (s. XVII-XVIII)
• Neoclassicisme (s. XVIII)

En aquests segles, la cultura i la llengua es van mantenir vives.

Canvis al Segle XVIII: Il·lustració i Revolucions

A finals del segle XVIII, dos fets molt importants van marcar canvis profunds: la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. A Europa, les idees dels il·lustrats es van escampar, defensant la tolerància amb la forma de pensar dels altres i que només la raó podia explicar el comportament de la natura i de l'ésser humà. Influït per aquestes idees, el poble francès va protagonitzar, de forma violenta, l'anomenada Revolució Francesa el 1789.

L'Ascens del Romanticisme

D'aquest context va néixer el Romanticisme.

El Romanticisme: Característiques Essencials

El Romanticisme es va caracteritzar per:

• Donar molta importància a la personalitat de cadascú, al món exterior, interior i a l'espiritualitat (subjectivitat).
• Defensar la llibertat: l'artista havia de ser original i deixar-se endur per la inspiració. Les persones eren lliures d'actuar sense impediments.
• Cada poble tenia dret a lluitar per la seva pròpia identitat nacional.
• Deixar-se endur pels sentiments desmesurats i la passió, fins i tot la violència.
• Sentir-se melangiós, angoixat sense saber per què; desitjar alguna cosa sense poder precisar-la.
• Desitjar fugir a llocs reals però exòtics, o imaginaris.
• Posar de moda el folklore i la cultura popular.

La Renaixença: Recuperació Cultural i Nacional

Al segle XVIII, alguns il·lustrats ja s'havien preocupat per la recuperació de la llengua i de la literatura pròpia. Però va ser el Romanticisme, amb les seves idees de llibertat, el que va impulsar el moviment de la Renaixença.

Orígens i Objectius del Moviment

La Renaixença no va ser només una tendència literària, sinó que també va tenir un caràcter social i polític. Pretenia recuperar els senyals que ens identifiquen com a poble i nacionalitat, i fer-nos conscients de pertànyer a una pàtria diferenciada de la resta de comunitats de l'Estat espanyol i d'Europa. Per això, recordava el passat medieval de la Corona d'Aragó, reivindicava l'estima per la llengua i el manteniment de la tradició popular. La Renaixença és el punt d'arrencada de la lluita per la normalització de la llengua catalana.

Figures Clau de la Renaixença

Jacint Verdaguer: El Poeta Nacional

Jacint Verdaguer és un dels poetes més destacats del nostre Romanticisme. Va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845 i va morir a Vallvidrera el 1902. Encara no tenia 20 anys (1865) quan va ser premiat als Jocs Florals de Barcelona, concursos literaris per potenciar la nostra llengua. Destaquen obres com L'Atlàntida, Canigó, Pàtria, i Idil·lis i cants místics.

Verdaguer es va adonar que la nostra literatura medieval no disposava de cap text èpic, cap narració llarga que expliqués l'origen mític del nostre poble mitjançant les accions d'un heroi llegendari.

Teodor Llorente: La Veu de la Renaixença Valenciana

Teodor Llorente (1836-1911) és el poeta valencià més important del segle XIX. Va estudiar dret i va ser fundador, articulista i director del diari Las Provincias. Va ser una personalitat molt important i influent de la Renaixença, defensor de la recuperació literària de la llengua segons models molt cultes i medievalitzants. Els seus poemes mostren l'estima pel paisatge valencià i un gran domini del llenguatge. La seva obra més important és el Llibret de versos.