Renaixença Catalana: Romanticisme, Teatre i Autors Clau

Context Històric

Segle de canvis a Catalunya i Europa. Revolució Industrial a Anglaterra, introducció de la màquina de vapor i el capitalisme. Consolidació de la burgesia com a classe dirigent i naixement del proletariat. Creixement econòmic, doblament de la població i noves tècniques de conreu. La Guerra del Francès i el regnat de Ferran VII van alentir la modernització.

Romanticisme

Moviment artístic de finals del segle XVIII, oposat al racionalisme de la Il·lustració. Defensa del subjectivisme i l'originalitat. Característiques:

• Exaltació de la llibertat individual.
• Ambientació en llocs exòtics.
• Exaltació de l'Edat Mitjana.
• Exaltació del nacionalisme.
• Interès pels temes populars.

Renaixença

Període literari del segle XIX, aplicació del romanticisme a la societat catalana. Propostes:

• Recuperar la literatura popular oral.
• Restaurar l'ús del català en la literatura.
• Crear una literatura catalana en tots els gèneres.
• Potenciar institucions culturals.
• Reconstruir la història medieval catalana.

Característiques

• Exaltació de l'essència dels pobles.
• Admiració per l'Edat Mitjana.
• Estil senzill i espontani.
• Inspiració en la literatura popular catalana.

Jocs Florals

Restaurats l'1 de maig de 1859. Premis: Englantina d'or (poesia patriòtica), Viola (poesia religiosa) i Flor natural (poesia amorosa). Guanyar els tres premis atorgava el títol de Mestre en Gai Saber.

"La Pàtria" de Bonaventura C. Aribau

Expressa l'enyorança de la terra natal. La llengua catalana com a símbol d'identitat. Primera part: acomiadament de la pàtria. Segona part: mèrits de la llengua catalana.

"Los dos campanars" de Jacint Verdaguer

Origen de Canigó. Diàleg entre Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó. Primera part: lament per la decadència dels monestirs. Segona part: diàleg dels campanars. Tercera part: la muntanya del Canigó com a símbol de la pàtria.

Teatre de la Renaixença

Tipus de teatre: professional (monopoli estatal), amateur (societats burgeses) i popular (classes humils). També hi havia tallers per a representacions informals.

Característiques

• Protagonista: persona normal enfront d'un poder injust.
• Escenes pintoresques.
• Llenguatge intens amb hipèrboles i exclamacions.

Formes teatrals: drama romàntic (culte) i drama rural (popular).

Àngel Guimerà

Dramaturg clau de la Renaixença. Mestre en Gai Saber el 1877. Obra destacada:

Terra baixa

Tensió i dramatisme. Manelic (bondat) vs Sebastià (corrupció). Llengua col·loquial.

La filla del mar

Origen d'Àgata i el naufragi dels seus pares. Drama del conflicte entre dues cultures.