La Renaixença Catalana: Romanticisme, Jocs Florals i Jacint Verdaguer

La Renaixença

• El Romanticisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra.
• El principi bàsic del Romanticisme era crear un art nou, basat en la imaginació.
• La primera poesia romàntica en català va ser l'oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau (1798-1862).
• Seguit per Joaquim Rubió i Ors (1818-1899), Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i Víctor Balaguer (1824-1901).
• Van posar les bases per al restabliment dels Jocs Florals (1859).

Els Jocs Florals (1859)

• Van ser fundats seguint el model del Consistori de la Gaia Ciència del segle XIV.
• Va ser la plataforma de recuperació del català.
• Seguint el lema: “Pàtria, Fides, Amor”.
• Tres premis ordinaris:
  • L’englantina d’or, a la millor poesia del tema patriòtic.
  • La viola d’or i argent, al poema que cantés millor la fe.
  • La flor natural, a la millor poesia que glossés l’amor.
• Els Jocs Florals van aconseguir algunes fites bàsiques de normalització cultural.

Els Jocs Florals van ser fundats el 1859 seguint el model del Consistori de la Gaia Ciència del segle XIV. Van ser la plataforma de recuperació del català com a llengua d'ús culte i el trampolí perquè apareguessin els grans noms literaris de la Renaixença.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

• Jacint Verdaguer (1845-1902), nascut a Folgueroles i mort a Vallvidrera, va començar a escriure als 15 anys. El 1865 publica Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià. Era capellà. Va tenir un mecenes, el Marquès de Comillas, molt ric, que el va nomenar capellà de vaixell i almoiner.
• Obra (lírica/èpica):

Anàlisi d'Obres de Verdaguer

L'emmigrant

Poema de Jacint Verdaguer. Consta de 4 estrofes:

• 1a estrofa (Tornada): 4 versos, 5 síl·labes cadascun, rima ABAB encadenada consonant.
• 2a, 3a i 4a estrofes: 8 versos, 10 i 4 síl·labes alternant-se, rima consonant encadenada.

Predomina l'enyorança. El poeta en l'última estrofa diu que vol morir al costat de la seva mare, a la seva terra. El poeta s'acomiada de la catedral, de Montserrat, dels turons i de les joies de la corona. En els últims versos contraposa la serenor de la pàtria amb la seva tristor.

Un rossinyol de Vallvidrera

Compara els cants del rossinyol amb l'aigua i amb l'arpa. Adreça els seus cants a Déu i a la pàtria. Versos eptasíl·labs (7), típica poesia catalana, amb rima asonant.

Pronoms Personals

1) Determinats

Substitució de complements directes o indirectes concrets:

• Jo canto els èxits $\rightarrow$ Jo els canto
• Jo veig el noi $\rightarrow$ Jo el veig
• Jo venc aquesta moto $\rightarrow$ Jo la venc
• Jo miro les meves venes $\rightarrow$ Jo les miro

2) Indeterminats

Substitució de complements amb quantitat indefinida (sovint amb el pronom en):

• Jo venc patates $\rightarrow$ Jo en venc (o Jo en venc unes quantes)
• Té tres pilotes $\rightarrow$ En té (o En té tres)
• Enim uns quants problemes $\rightarrow$ En tenim (o En tenim uns quants)