La Renaixença Catalana: Romanticisme, Cultura i Autors Clau al Segle XIX

La Renaixença i el Context del Segle XIX

Introducció al Segle XIX

En l'àmbit cultural, el segle XIX va ser el segle del Romanticisme. Econòmicament, fou un període de gran creixement. L'augment de la població, juntament amb l'ús de les noves tècniques de conreu, va comportar una acumulació de beneficis o capital. Molts d'aquests diners es van invertir en les fàbriques. En l'àmbit social, la industrialització comportà la consolidació de la burgesia i el naixement del proletariat. Aquesta nova classe social provenia del camp i va esdevenir la massa treballadora.

El Romanticisme

A finals del segle XVIII neix a Alemanya el Romanticisme. Va sorgir com a oposició a les normes i la rigidesa neoclàssiques. Les seves característiques principals són:

• Defensa del subjectivisme, l'originalitat i la llibertat de creació.
• Predomini del sentiment i la imaginació per damunt de la raó.
• Ús de temes com l'enyorança, el patriotisme, la solitud, la passió, l'amor...
• Exaltació del passat medieval i els temes llegendaris, mítics i populars.
• Barreja de gèneres i estils: prosa i vers, comèdia i tragèdia...
• Valoració de la bellesa mitjançant l'ús de recursos expressius: adjectivació, sintaxi complexa, hipèrbatons, comparacions.

La Renaixença Catalana

La Renaixença arriba a la segona meitat del segle XIX per mitjà de revistes. L'assimilació d'aquestes idees va afavorir l'aparició d'un moviment cultural conegut amb el nom de Renaixença. Els escriptors de la Renaixença tornen a valorar el català com a llengua autòctona i redescobreixen la cultura popular i la història pròpies, generant un sentiment nacional.

Característiques de la Renaixença

• L'interès per recuperar la literatura popular catalana.
• L'exaltació de la història medieval de Catalunya.
• La recuperació de l'ús del català com a llengua literària.
• La presència d'elements nostàlgics en la literatura.
• La valoració del paisatge català com a element identificador per a l'artista i per a Catalunya.

La Renaixença va afavorir l'aparició d'importants autors en tots els gèneres literaris: Jacint Verdaguer en la poesia, Àngel Guimerà en el teatre i Narcís Oller en la narrativa.

La Poesia: Jacint Verdaguer

Va néixer a Folgueroles l'any 1845. Pertenyia a una família de camperols humils. Va estudiar sacerdotals que li proporcionaren una sòlida formació humanística. Va ser capellà. Va morir l'any 1902 a Vallvidrera. La seva obra literària té un marcat caràcter romàntic i, sobretot, té profundes arrels populars. Va contribuir d'una manera cabdal a la recuperació del català com a llengua literària.

Verdaguer va escriure prosa, però fou el gran poeta de la Renaixença. Les principals obres són L'Atlàntida i Canigó, Montserrat i Aires del Montseny. En prosa destaquen Excursions i viatges i En defensa pròpia.

El Teatre: Àngel Guimerà

Va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845. Alguns aspectes biogràfics van influir en la seva obra, com el fet de néixer fora de Catalunya i fora del matrimoni. Va morir a Barcelona l'any 1924. Guimerà cultivà inicialment la poesia, però va destacar sobretot com a autor teatral. La seva obra pertany a dos subgèneres teatrals:

Tragèdia Històrica

Els personatges són herois i donzelles que protagonitzen complicades intrigues de tipus passional. L'acció se situa en escenaris medievals i exòtics. Exemple: Mar i cel.

Drama Realista

Presenta problemes socials com a rerefons d'un conflicte amorós; els escenaris són més contemporanis a Guimerà. Conserva, però, trets romàntics, amb protagonistes idealitzats i apassionats. Exemple: Terra baixa.

La Narrativa: Narcís Oller

Va néixer a la ciutat de Valls el 1846. Va estudiar Dret i va treballar en feines relacionades amb l'advocacia. Tot i que va començar escrivint en castellà, es va decantar pel català, sobretot a fi de donar realisme a la seva obra. Va morir el 1930. Oller va escriure contes, que aplegà en diversos reculls, i novel·les. Les seves obres són realistes, amb ressons romàntics i elements naturalistes.