La Renaixença Catalana: Orígens, Romanticisme i Recuperació Cultural (1833-1877)

La Renaixença és el terme amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació no només de la literatura catalana, sinó també de la cultura en les seves múltiples facetes.

La Renaixença: Recuperació Cultural a Catalunya (1833-1877)

Què és la Renaixença? Orígens i Cronologia

Aquest moviment cultural al Principat de Catalunya s'estén des del 1833, amb la publicació de l’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a El Vapor, fins al 1877, any en què Jacint Verdaguer guanya el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona amb L’Atlàntida i Àngel Guimerà és proclamat Mestre en Gai Saber.

El terme Renaixença sorgí de la publicació de la revista d’aquest mateix nom, La Renaixensa.

Causes i Context Social de la Renaixença

Aquest moviment va ser causa directa de l’agitació social a conseqüència de tres esdeveniments principals:

• L’Il·lustració
• La Revolució Industrial
• El Romanticisme

Davant aquest panorama, la societat vivia una gran agitació a causa dels canvis polítics, els problemes econòmics i els nous ideals que s’introduïen en la societat. D’aquesta manera, la Renaixença també va introduir en la societat noves idees provinents del Romanticisme.

El Romanticisme: Ideals i Característiques

El Romanticisme, que sorgí a Alemanya i Gran Bretanya al segle XVIII, s’estengué ràpidament per Europa. Aquesta corrent s’oposa radicalment al classicisme francès i a la rigidesa neoclàssica, reivindicant la llibertat artística, la individualitat i el subjectivisme.

Es caracteritza per l’exaltació de l’originalitat, la fantasia i la imaginació per damunt de la raó i la lògica a l’hora de crear. D’altra banda, els romàntics senten una gran insatisfacció davant la realitat més propera i busquen una via d’evasió en altres ambients.

Així doncs, es valora positivament:

• El nacionalisme (llengua, herois i símbols nacionals, etcètera)
• La cultura popular (contes, llegendes, mites, cançons, romanços)

Per tant, el passat, els orígens i el folklore despertaren l’interès dels romàntics, els quals se sentien profundament atrets per la foscor, el caos, l’agitació i tot allò oposat a la raó. Aquesta corrent també valora els estats de melancolia i la mort com a sortida als problemes vitals.

El Romanticisme a Catalunya: Peculiaritats i Impacte

En terres catalanes, s’introdueix el Romanticisme al país amb la revista barcelonina El Europeo. Tot i això, fou un corrent escrit bàsicament en llengua castellana.

És per aquesta raó que els primers romàntics catalans se’ls considerava contradictoris, ja que empraven la llengua castellana. El Romanticisme, en el territori català, va tenir una clara connotació política. Els escriptors reclamaven la recuperació de la llengua, la literatura i la cultura popular catalana.