Renaixença Catalana: Orígens, Jocs Florals i Figures Clau

La Renaixença Catalana: Orígens i Figures Clau

Catalunya va ser l'entrada del Romanticisme a la península Ibèrica. Després de passar una època de decadència, la literatura es va remuntar amb el Romanticisme, que va iniciar la Renaixença. Es van restaurar els Jocs Florals, i gràcies al fet que va ser un moviment organitzat, la Renaixença va florir. La Renaixença pretenia la plena identificació entre llengua i pàtria.

Els moments cabdals de la Renaixença van ser:

• 1833: Publicació de L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
• 1859: Restauració dels Jocs Florals.
• 1877: (Any significatiu, sense esdeveniment detallat en el text original).

Els Jocs Florals: Revitalització de la Llengua

Els Jocs Florals es van restaurar el 1859 gràcies a la iniciativa d'Antoni Bofarull. Eren certàmens poètics anuals que se celebraven a Barcelona i tenien la finalitat de promoure i difondre la llengua i la literatura catalana. Estaven basats en els principis de Pàtria, Fides i Amor, que corresponien als tres premis principals.

Jacint Verdaguer: El Poeta Nacional de Catalunya

Jacint Verdaguer va néixer a Osona el 1845 en una família pobra i es va fer capellà. Durant un temps va viure en una ermita. Va ser la figura més important del Romanticisme català. Va embarcar en un vaixell fent de capellà perquè el metge li va recomanar un canvi d'aires, i quan va millorar, va tornar a terra ferma. Després va tenir una crisi espiritual i va començar a practicar exorcismes.

Entre les seves obres cal destacar L'Atlàntida. A les seves obres, Verdaguer dóna molta importància al fet de ser poeta i crea una llengua amb molts elements de la natura. També té una constant enyorança al passat i a la pàtria perduda.

L'Escola Mallorquina: Poesia Illenca i Tradició

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, el Neoclassicisme, el Costumisme, el Naturalisme, el Modernisme i el Noucentisme.

• Els escriptors de l'Escola alternaven l'ús del català i el castellà.
• Els autors es diferenciaven en diverses característiques: eren conservadors, catòlics, d'ideologia rural i de tradició principalment regionalista i nacionalista mallorquina, desvinculats del Principat.
• Fins al 1936, el terme "l'Escola Mallorquina" tenia dos sentits:
  1. En sentit ampli: l'aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
  2. En sentit estricte: un grup de poetes amb una tendència poètica de característiques determinades dins de la literatura catalana-valenciana-balear.

L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma i la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de postguerra a les Illes Balears.