La Renaixença Catalana: Orígens, Característiques i Jocs Florals

La Renaixença va ser un moviment cultural que va tenir lloc a Catalunya a la segona meitat del segle XIX i que pretenia, d’una banda, dinamitzar l’ús del català com a llengua de cultura i, de l’altra, recuperar la tradició literària nacional.

Característiques de la Renaixença

La Renaixença es caracteritzà per un seguit de trets propis:

• La influència del Romanticisme
• La idealització de l’edat mitjana
• El geni popular
• Un projecte lingüístic i cultural

El Projecte Lingüístic i Cultural

El projecte lingüístic i cultural de la Renaixença. A Catalunya, el voler reivindicar la llengua pròpia com a llengua oficial i com a vehicle cultural, anava unit a una lluita per crear institucions catalanes que defensessin la cultura pròpia davant de les polítiques centralistes de l'Estat. Com que la literatura culta en llengua catalana s'havia abandonat des del Renaixement, la literatura catalana oral va ser la base per retornar la literatura nacional al lloc que li tocava, gràcies a la idea romàntica del "geni popular" que va propiciar una creació literària basada en les tradicions orals.

El Romanticisme

El Romanticisme fou un moviment artístic, literari i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i es caracteritzà per la reacció contra el rigor neoclàssic i per la defensa del sentiment sobre la raó i de la llibertat de l’individu enfront de la societat.

Característiques del Romanticisme

Les característiques del Romanticisme són:

• El desig de llibertat: Contra l'absolutisme i les normes socials, convertint-se en rebels.
• L'individualisme: Consisteix en una nova actitud enfront de la vida caracteritzada per l'exaltació del "jo" enfront a tot percebut. És el motor romàntic en busca de complir desitjos incansables, a vegades relacionats amb la mort, l'amor o el suïcidi.
• El desengany: Provocat per no poder aconseguir certs ideals en la realitat en la qual viuen, provoca l'evasió i fins i tot el suïcidi.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals: Eren uns concursos literaris nascuts a Occitània i que s'havien celebrat a Barcelona entre els segles XIV i XV. Però es van continuar celebrant a partir del segle XIX a Barcelona gràcies a diversos autors que van reivindicar la restauració. Els discursos pronunciats, les obres literàries i els articles publicats que defensaven la llengua catalana i la cultura catalana van significar un gran impuls en la Renaixença.

El lema del concurs era "Patria, Fides, Amor", el que significava que per poder participar-hi el poema havia de parlar sobre la pàtria, la fe o l'amor. El guanyador de cadascuna d'aquestes tres categories rebia el premi següent:

• L'englantina d'or per al millor poema patriòtic.
• La viola d'or argent per al millor poema de temàtica religiosa (fe).
• La flor natural per a la millor composició amorosa.

Si hi havia algú que s'havia presentat en totes les tres categories i se'n portava tots els 3 premis rebia el nom de "Mestre en Gai Saber".

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau: Va néixer el 4 de novembre de 1798 a Barcelona i va morir el 27 de setembre de 1862 al mateix lloc. Va ser economista, polític, taquígraf i funcionari català, però sobretot va ser un escriptor que va escriure en català, castellà, llatí i italià. La seva obra poètica en català va fer créixer el seu reconeixement com a escriptor. La seva obra "La Pàtria", també coneguda com a "Oda a la Pàtria", és un cant d'enyorança a la terra de naixement escrita pel seu patró, el banquer Gaspar de Remisa que vivia a Madrid com ell. És considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.