La Renaixença Catalana: Moviment Cultural, Literatura i Autors Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,93 KB
Definicions Clau
- Titans: En la mitologia grega, nom de cadascun dels sis fills d'Urà (divinitat del cel) i Gea (divinitat de la terra).
- Cosmogonia: Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l'origen i la formació de l'univers.
- Estirp: Origen d'un llinatge.
- Antropòleg/a: Persona que estudia la cultura humana des dels seus orígens.
- Arcaic/a: Dit de la fase inicial d'un procés natural o històric.
- Simbolic/a: Que expressa o significa alguna cosa per mitjà de símbols.
La Renaixença (1833–1890): Revifalla Cultural
La Renaixença (1833–1890) va ser un moviment cultural i literari que va voler revifar la llengua catalana i donar-li prestigi després de segles de decadència. Va sorgir dins del context del Romanticisme, que valorava la imaginació, la natura i els sentiments, i va preparar el camí cap al Realime, més centrat en la descripció objectiva de la societat.
El moviment va néixer com a reacció a la imposició del castellà i a la pèrdua d’identitat catalana després dels decrets de Nova Planta. Els seus objectius eren recuperar la cultura pròpia, la llengua i la història de Catalunya.
Moments Emblemàtics de la Renaixença
- Publicació del poema *La Pàtria* (1833) de Bonaventura Carles Aribau.
- Restabliment dels Jocs Florals (1859), que premiaven la poesia en català.
- Publicació de *L’Atlàntida* (1878) de Jacint Verdaguer, punt culminant del moviment.
Autors Centrals de la Renaixença
Jacint Verdaguer (1845–1902)
- Considerat el poeta romàntic més important.
- Vida marcada per la religió i la vocació sacerdotal.
- Temes principals: patriotisme, fe religiosa i natura.
- Obres destacades: L’Atlàntida (inspirada en un viatge en vaixell) i Canigó.
- Va tenir conflictes amb l’Església pels seus exorcismes i les seves idees.
- Va morir venerat pel poble català.
Àngel Guimerà (1845–1924)
- El gran dramaturg de la literatura catalana.
- Va escriure tragèdies romàntiques que tractaven l’amor, la llibertat i l’opressió social.
- Obres principals: Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.
- Terra baixa simbolitza la lluita entre la tirania (terra baixa) i la llibertat (terra alta).
- Va combinar el romanticisme amb elements del realisme i va donar força dramàtica al teatre català.
Narcís Oller (1846–1930)
- El primer gran novel·lista realista en català.
- Va descriure amb detall i objectivitat la societat del seu temps.
- Incorporà el Naturalisme, que explicava el comportament humà a partir de factors biològics i socials.
- Obres principals: La papallona, L’Escanyapobres, La febre d’or i La bogeria.
- La bogeria mostra la decadència mental d’un jove i reflecteix el determinisme científic.
Obra Narrativa de Narcís Oller
Novel·les
- La primera pedra, que és autoreferencial.
- L’instint.
- Sentimental.
Llibres de contes
Nota: Els títols següents semblen pertànyer a autors posteriors (Sergi Pàmies) i no a Narcís Oller. Es mantenen per no eliminar contingut, però es marquen com a possible error de context original.
- La gran novel·la sobre Barcelona.
- L’últim llibre de Sergi Pàmies.
- Si menges una llimona sense fer ganyotes.
- La bicicleta estàtica.
- A les dues seran les tres.