La Renaixença Catalana: Literatura i Moviment Cultural

Joaquim Rubió i Ors

L'any 1841, Joaquim Rubió i Ors recollí un conjunt de poesies que havia anat publicant anteriorment en un volum que titulà Mos cantars i que signà amb el pseudònim Lo gaiter del Llobregat. El mateix poeta escriví un pròleg per a l'obra que es considera una declaració d'intencions de la Renaixença, ja que sintetitza un sentiment, una voluntat i uns referents que prendran cos durant el segle XIX. El text mostra un gran nombre de solucions ortogràfiques, morfològiques, lèxiques i gramaticals que se'n fan estranyes avui en dia.

L'esperit romàntic

Durant la segona meitat del segle XVIII s'inicià en la majoria dels territoris europeus un moviment que s'anomena Romanticisme i esdevingué sobretot a Anglaterra i a Alemanya.

Es tracta d'un moviment que reivindica com a valors essencials de l'artista la llibertat de creació, l'originalitat, l'individualisme i el poder de l'emoció com a font de creació.

Els romàntics defensen la llengua materna com aquella amb la qual l'artista accedeix a les emocions més essencials; idealitzen l'edat mitjana com un període en el qual l'home vivia d'acord amb el ritme de l'Univers; mostren un sentiment de pèrdua d'un passat que creuen que fou millor; veuen en el folklore una via d'accés a l'essència de cada una de les nacions, i rebutgen la imitació com a valor creatiu de l'artista. Molts d'aquests valors no van arribar a casa nostra fins ben entrat el segle XIX, i ràpidament els van adoptar tots aquells qui volien fer renéixer la literatura i la cultura en llengua catalana.

Jocs Florals de Barcelona

Els Jocs Florals tenien l'origen en el segle XIV. Els Jocs Florals de Barcelona es van restaurar l'any 1859. Se celebraven cada any al Saló de Cent de l'Ajuntament de la ciutat. El jurat estava format per les personalitats més influents de la Renaixença. La intenció era conèixer nous escriptors.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment català de consciència nacional que es va desenvolupar a partir del segon terç del segle XIX i va abastar tots els àmbits culturals i socials. Després de més de tres segles de pèrdua d'influència política i cultural, la Renaixença va suposar un intent organitzat de recuperar i difondre els signes d'identitat nacional, entre els quals la literatura va tenir un paper decisiu.

• L'existència de moviments regionalistes semblants al Llenguadoc i l'expansió de diversos nacionalismes, que culminaren a Europa amb les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya.
• Els moviments polítics i econòmics del segle XIX que es van materialitzar a Catalunya amb un desenvolupament econòmic important gràcies a la indústria i a l'empenta de la burgesia, la classe social que havia d'estructurar les institucions de la Renaixença.
• L'arribada de les idees pròpies del Romanticisme, que donaven prestigi a la llengua materna i reivindicaven elements en els quals podia arrelar la nova literatura (edat mitjana, folklore, la idea de nació lligada a un paisatge i a un territori).

L'èxit de la Renaixença va raure en l'esforç tenaç d'un gran nombre de persones que es van organitzar en entitats i que van treballar per assolir una sèrie d'objectius. Un dels primers poetes que definiren els objectius del moviment fou Joaquim Rubió i Ors.

• Historiadors com Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull van elaborar estudis per difondre i reconstruir la història de l'edat mitjana.
• Es van estudiar i reeditar un bon nombre de clàssics medievals: Joanot Martorell, Ausiàs March, Ramon Llull...
• Es va recopilar la literatura popular, com la que emocionava Marià Aguiló.
• Es van fundar un gran nombre d'institucions. Destaca per sobre de tot la restauració dels Jocs Florals de Barcelona i la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
• Es va començar a treballar en la codificació de la llengua.
• Es va aconseguir produir una literatura en llengua catalana que abastava tots els gèneres.

1833

Publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, en el diari El Vapor, fet que tradicionalment s'ha considerat el tret de sortida d'aquest moviment.

1859

Restauració dels Jocs Florals. El nucli literari de la Renaixença, públic assidu a la literatura catalana, impulsava la publicació de l'Anuari amb els discursos i el recull de premiats, celebrava anualment un acte solemne al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en llengua catalana i donava a conèixer un gran nombre d'autors i gèneres literaris.

Lema: Pàtria, Fe i Amor.

• Englantina d'or: poesia de tema patriòtic.
• Viola d'argent i d'or: poesia religiosa o moral.
• Flor Natural: poesia de tema lliure, que solia ser l'amor.

L'escriptor que guanyava tots tres premis era nomenat Mestre en Gai Saber.

Àngel Guimerà va guanyar els tres premis ordinaris.

Jacint Verdaguer

L'Atlàntida, el seu primer poema èpic, que obtingué un premi extraordinari en els Jocs Florals del 1877, inicià l'etapa de més prestigi social que culminà amb la publicació de Canigó, l'obra èpica que tots els renaixentistes reclamaven.

Jacint Verdaguer ha passat a la història de la literatura com el poeta que va saber resoldre en una poesia sòlida, original, romàntica i personal tots els esforços dels poetes de la Renaixença. La seva extensíssima obra en llengua catalana dotà els escriptors posteriors d'un model de llengua literària actual i amb una varietat lèxica exquisida, i a més a més, tingué el mèrit de ser llegida i admirada per una àmplia capa de la població.

Mossèn Cinto va crear les obres èpiques que molts intel·lectuals demanaven com a nucli fundacional de la catalanitat, i ho va fer d'acord amb l'estètica romàntica.

Els trets principals

• Capacitat per emocionar.
• La natura és el gran escenari de la seva poesia. Ens la mostra d'una manera panoràmica i, alhora, descriu amb molta imaginació i precisió detalls de fets més senzills.
• En molts moments s'acosta a la poesia popular.
• Tres temes principals de la Renaixença: Pàtria, Fe i Amor. Fe robusta en ideologia de combat i de reconstrucció d'una nació lligada al cristianisme.
• Les estructures mètriques.

Guimerà i la recuperació del teatre en català

Fins a mitjan segle XIX, les obres que s'estrenaven als teatres catalans eren fonamentalment en llengua castellana. El català pervivia en obres populars: els sainets. Josep Robrenyo (1783-1838) i Frederic Soler (1839-1895). Soler va iniciar-se amb paròdies i obres molt reivindicades que, de mica en mica, va anar evolucionant cap als drames rurals i històrics que el convertiren en l'autor més aclamat del seu temps. La Dida (1872) o Batalla de reines (1887) són força repetitives, però plantegen situacions còmiques amb una gran eficàcia i un ús literari de la llengua col·loquial del seu temps.

Àngel Guimerà

Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894), La filla del mar (1901) i sobretot Terra Baixa (1896).

Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife. La seva família sencera viatjà cap a Catalunya i s'establí al Vendrell.

El teatre de Guimerà evolucionà clarament al llarg de la seva carrera. S'inicià amb la tragèdia en vers, gènere en què destaca Mar i Cel, i féu el salt al drama en prosa, que suposà la seva eclosió final.

• Plantejament breus.
• Tres o quatre escenes climàtiques.
• Un desenllaç catàrtic.
• Predomini de diàleg.
• Espais simbòlics.
• Força passional.
• Forces maléfiques.
• Filosofia del bon salvatge.

El paper de la novel·la

El segle XIX va ser el moment en el qual la novel·la prengué el paper central que té avui en dia en el món de la literatura. Era un gènere que s'associava a l'ascens de la burgesia en l'escala social. Les publicacions periòdiques tenien un paper important en la difusió de novel·les, ja que moltes apareixien en forma de fulletó en diaris.

El Romanticisme va tenir força influència en la novel·la de la primera meitat del segle XIX a Europa i, de fet, es va mantenir durant molts anys en obres carregades d'emotivitat, sentimentalisme o creacions de caràcter terrorífic. Ara bé, l'estil que triomfà en la novel·la i que la convertí en el gènere de referència vingué bàsicament de França i s'anomena realisme.

Els novel·listes que seguien aquest estil tenien com a objectiu principal representar de manera objectiva la realitat social contemporània. Es tracta d'una versió de la realitat molt lligada a la causa i efecte i a l'objectivitat que li és pròpia.

La novel·la ha d'explicar de manera clara, raonada i demostrable uns fets que permetin als lectors entendre la realitat del seu temps.

• Temes propis dels temps moderns.
• Narrador omniscient.
• Allò de bo, allò de dolent.
• Funció didàctica.

El naturalisme va ser un estil particular de realisme, iniciat per Émile Zola, que es basava en un enfocament científic de la novel·la.

Narcís Oller

L'any 1880 guanyà el premi de prosa en els Jocs Florals amb el relat Isabel de Galceran, fet que l'animà a continuar escrivint novel·la realista.