Renaixença Catalana: Història, Jocs Florals i Poesia Romàntica

Definició de la Renaixença Catalana

Anomenem Renaixença el moviment global de recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant el segle XIX, especialment el procés de dignificació de la llengua i la literatura. El 1871, aquest terme va quedar consolidat amb l’inici de la publicació d’una revista anomenada La Renaixença.

Marc Històric i Cultural de la Renaixença

Arrels de la Renaixença

L’origen de la Renaixença és més o menys paral·lel a la irrupció del Romanticisme a les nostres terres. Però, sobretot, les arrels es troben al segle XVIII, en la tasca que feien:

• La Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
• La Universitat de Cervera.
• La Junta de Comerç, que va ajudar a desvetllar la consciència històrica.

Factors que van propiciar la Renaixença

Tots aquests precedents es van unir, durant el segle XIX, a l’anomenada Revolució Industrial, que va arrelar significativament a Catalunya i va convertir la burgesia catalana en una classe poderosa que reclamava una protecció dels seus interessos econòmics i un reconeixement de la seva realitat cultural.

Gràcies al Romanticisme, que volia recuperar el passat, enaltia la cultura popular i tradicional i defensava les minories nacionals i lingüístiques d’arrel històrica, es van desvetllar les ànsies de redreçament cultural.

Impulsors de la Renaixença

Alguns dels intel·lectuals més importants a cavall dels segles XVIII i XIX que van posar les bases de la Renaixença són:

• L’historiador Antoni de Capmany.
• Els gramàtics Baldiri Reixach, Antoni Puigblanch i Pau Ballot.
• Els germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat (clergues il·lustrats tots dos).

La Reinstauració dels Jocs Florals (1859)

Tot aquest corrent de renovat interès per la llengua, la cultura i la història pròpies va cristal·litzar l’any 1859 en la reinstauració dels Jocs Florals.

Tot i que a la primera meitat del segle s’havia convocat algun certamen poètic escadusser, va ser la iniciativa d’Antoni de Bofarull, entre d’altres, amb uns articles al Diario de Barcelona el 1854, la que va aconseguir crear un ambient definitiu que va facilitar la restauració dels Jocs Florals.

La restauració dels Jocs Florals va suposar un interès per renovar la llengua, la cultura i la història. El maig del 1859 es va celebrar la festa a la Sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

Impacte i Consolidació del Català

El caràcter de les obres que es presentaven al certamen era sovint anacrònic, seguint la tendència romàntica del gust per un passat històric. No obstant això, la presència dels Jocs Florals en el marc cultural català va impulsar la consolidació del català com a llengua de prestigi i li va donar una sòlida base social.

Cal destacar dos aspectes fonamentals:

1. Van provocar discussions ortogràfiques que van comportar la fixació de les Normes ortogràfiques, de Pompeu Fabra.
2. Es van anar polititzant a mesura que es consolidava el catalanisme.

Nota històrica: El 1924 es van fer a Tolosa de Llenguadoc i, durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera (1925-1929), es van celebrar en sessió privada. El 1941 es van reprendre a l’exili fins al 1978, any a partir del qual es tornen a celebrar a Barcelona.

Característiques de la Poesia Romàntica Catalana

Els poetes romàntics catalans tendeixen a mostrar la nostàlgia i a recrear un passat més sòlid, rescatant figures heroiques de l’Edat Mitjana.

Temes i Tòpics Literaris

Aquest món perdut i enyorat es converteix en tema literari. Al seu voltant emergeixen, com a tòpics:

• Les nits de lluna plena.
• Les ruïnes i el misteri que impregnen alguns indrets naturals.
• Els temes dels amors exultants i les preocupacions religioses.

Aquesta poesia presenta una estructura estròfica d’influència clàssica, encara que molts autors rescaten fórmules populars com les cançons.

Poetes Destacats del Romanticisme

Els poetes romàntics més destacats a Catalunya van ser:

• Bonaventura Carles Aribau
• Manuel Milà i Fontanals
• Joaquim Rubió i Ors
• Marià Aguiló

A aquesta llista s’afegeixen els dos grans autors del segle XIX, que van ser molt influïts pel romanticisme, però van evolucionar cap a un tipus diferent de poesia: Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

Els Jocs Florals van ser una institució decisiva per a la recuperació de la producció literària en català, especialment pel que fa a l’àmbit de la poesia.