Renaixença Catalana: Història, Autors i Jocs Florals (S. XIX)

La Renaixença Catalana: Definició i Origen

Procés cultural de recuperació de la identitat i els signes propis catalans, motivat per les prohibicions monàrquiques contra el català i la seva pèrdua d’ús literari. Aquest període coincideix amb els moviments romàntic, realista i naturalista europeus. El terme *Renaixença* reverteix l’anterior concepte de «Decadència» (segles XVI, XVII, XVIII).

L’origen de la Renaixença s’emmarca en el Romanticisme europeu, que impulsa l’estudi del passat i afavoreix una revifalla de la nació catalana i la recuperació d’una identitat perduda. Així, la Renaixença, amb els Jocs Florals com a plataforma de projecció, impulsa la recuperació de l’esplendor cultural de la llengua i la literatura catalana, especialment vinculada a l’època medieval.

Programa de la Renaixença

1. Reconstruir la història de l’edat medieval.
2. Divulgació dels clàssics medievals.
3. Recull de llegendes i poesia tradicional i popular.
4. Fixació d’un model de llengua literària.
5. Creació de premsa i editorials catalanes.

Promotors de la Renaixença

Els principals promotors de la Renaixença són: Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors, Marià Aguiló, Antoni Bofarull i Víctor Balaguer.

Els Tres Períodes de la Renaixença (1833-1893)

La Renaixença es divideix en tres etapes principals:

1. Etapa de Formació (1833-1841)

Recuperació de la identitat catalana i reconeixement de la llengua literària catalana. Es publica el poema ***La Pàtria*** de Bonaventura Carles Aribau a la revista *El Vapor*.

2. Etapa de Consolidació (1841-1868)

Època d'esplendor de la literatura renaixentista. Es crea el model de llengua catalana i és elevada a llengua de cultura. Autors destacats: Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Narcís Oller (novel·la). Es restauren els Jocs Florals. En aquesta etapa s’uneixen els moviments populars.

3. Etapa de Crisi i Obertura (1868-1893)

Els Jocs Florals, que continuen promovent la literatura tradicional i medievalista, són qüestionats per certs autors que volen obrir-se a moviments europeus més moderns: el romanticisme tardà, el realisme i el naturalisme. La burgesia esdevé la classe dominant i vol escriure sobre els corrents que triomfen a Europa. El 1869, la revista ***Lo Gay Saber*** parla d’aquest tema.

Hi ha una disputa entre un sector més conservador i tradicional, que vol continuar amb el model de l’època medieval, i un altre sector més progressista i liberal, que es vol obrir als nous corrents europeus.

La Renaixença és difosa a través dels Jocs Florals i en revistes literàries i culturals, moltes en català, com ara la ***Veu de Montserrat*** (1878-1890).

Anàlisi de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

El tema general del poema és l’enyorança a la pàtria i a la llengua, ja que l'autor viu la seva estada a Madrid com si estigués exiliat. Podem dividir el poema en tres parts:

• Estrofes 1 a la 5: L’autor expressa l’enyorança per la seva terra (Catalunya, la Pàtria), evocant paisatges com el Montseny i comparant-los amb els afectes més íntims. Critica l’exili, defensa el valor de la llengua catalana i condemna aquells que no la senten com a pròpia.
• Estrofes 6 a la 10: Conclou reflexionant sobre la llengua catalana. Parla de com la llengua és molt més que un mitjà de comunicació: és expressió dels sentiments, connexió amb la terra natal i vehicle de la memòria i la identitat.

La Renaixença identifica pàtria i llengua amb un paisatge determinat i una història política i cultural que correspon als Països Catalans. Aquest renaixement literari dona origen al catalanisme polític al Principat, que defensa l’ús del català en tots els àmbits d’Espanya, i s’estén també a Mallorca i València.

Durant la Renaixença, es va debatre quina variant del català era més adequada per a l’ús literari: una basada en la llengua medieval o una versió moderna, més propera a la llengua parlada, impulsada pels Jocs Florals. La qüestió es va resoldre al segle XX amb la ***Gramàtica*** de Pompeu Fabra, que va optar per la llengua viva.

El moviment va ser difós per crítics literaris com Rubió i Ors, Josep Yxart i Joan Sardà, a través de diaris i revistes. Es van iniciar els estudis de literatura catalana, tot i que la major part de la població seguia parlant castellà en l’àmbit públic, i molts crítics escrivien en castellà.

Els Jocs Florals: Certamen Literari i Difusió

Els Jocs Florals són un certamen literari utilitzat per al conreu i la difusió de la llengua catalana. Inspirats en els certàmens medievals, van ser restaurats el 1859 per l’Ajuntament de Barcelona.

Premis Ordinaris

Es premiaven les obres en català amb una sèrie de premis ordinaris:

1. Englantina d’Or: Tema patriòtic (història catalana o els seus costums).
2. Viola de Plata i Or: Tema religiós o moral.
3. Flor Natural: Premi d’honor, temàtica lliure.

Els autors que guanyaven els tres premis eren coronats com a «Mestre en Gai Saber».

Característiques i Temes dels Jocs Florals

• Lema: ***Pàtria, Fides i Amor***.
• Els Jocs Florals eren una plataforma de projecció social, no una escola de poesia.
• Els poetes mallorquins també hi participaven, però no els poetes valencians o rossellonesos.
• Temes: Històrics catalans (bandolers, edat medieval, trobadors, l’origen de Catalunya), populars i elements de festa.
• Obres destacades: ***Olivera Mallorquina*** de Pons i Gallarza, ***Romancer popular de les terres catalanes*** de Marià Aguiló (que conté 33 versions diferents de cançons feudals cavalleresques).
• Els Jocs Florals van ser el refugi d’una llengua que havia estat rebutjada i on, en aquella època, la cort literària es feia en castellà.
• Hi ha obres que parodien, a través de l’humor i la sàtira, els temes i continguts dels Jocs Florals; l’autor més popular és Frederic Soler.

Gèneres Cultivats i Evolució de la Poesia Catalana

Evolució de la Poesia Catalana al Segle XIX

La poesia catalana fins al 1868 segueix la temàtica dels Jocs Florals, més tradicional i conservadora, inspirada en l’edat medieval. Després de la Revolució de Setembre de 1868, la literatura dels Jocs Florals es va considerar antiquada. Els poetes volien adoptar corrents europeus com el realisme, veient el romanticisme renaixentista com massa vinculat al passat patriòtic de la Catalunya medieval. La resta dels Països Catalans tampoc s’obre a temes nous.

Als anys 70, la poesia romàntica es limita gairebé només a Verdaguer, qui exalta la idea del paradís perdut català. Les revistes de l'època, com ***La Renaixença*** (1871-1880), inclouen influències positivistes i científiques, volen un llenguatge senzill i viu, i tradueixen autors clàssics com Horaci. Aquests poetes volien tractar temes com cròniques, llegendes històriques, èpica no heroica, i temes religiosos, amorosos i costumistes, exaltant la terra catalana i imitant la poesia popular. Verdaguer recuperarà l'èpica amb l'obra ***Canigó***. Tot i això, la poesia del segle XIX no surt de la temàtica romàntica i patriòtica.

Jacint Verdaguer (1845-1902): Creador de la Llengua

Verdaguer és considerat el creador de la llengua catalana moderna i va renovar completament la seva mètrica. Per crear les seves poesies, utilitza fonts que treu del món oral (llegendes) i fonts que treu del món escrit.

Temes Centrals en l'Obra de Verdaguer

• Poesia èpica: Fets heroics, personatges llegendaris o històrics a l’estil de les èpiques clàssiques homèriques o del Cid Campeador o la Cançó de Roland. Obres èpiques de Verdaguer: ***L'Atlàntida*** i ***Canigó***.
• Poesia religiosa: Devoció als sants, reflexions espirituals.
• Poesia civil: Recerca de la identitat col·lectiva, sobretot episodis, llegendes i figures històriques medievals.

Anàlisi de l'Obra "Canigó"

Poema èpic que narra l’origen de Catalunya. L’acció se situa l'any 1000 al Pirineu català, en plena lluita entre sarraïns i cristians. Personatges principals: Gentil, Tallaferro (pare de Gentil) i el comte Guifré.

Argument: Els sarraïns envaeixen la Cerdanya i el Rosselló i Gentil rep la missió de guardar el castell de Rià, al peu del Canigó. El jove Gentil, enamoradís i fantasiós, abandona el seu lloc i se’n va muntanya amunt, on és seduït per la fada Flordeneu. Els sarraïns, en trobar pas lliure, derroten Guifré, que troba Gentil a punt de casar-se i, enfadat, el llança daltabaix del Canigó. Finalment, el Comte Guifré venç els sarraïns. Quan arriba l’Abat Oliva, germà dels dos comtes, troba el cadàver de Gentil. El comte Guifré confessa el seu crim i, per expiar-lo, funda el Monestir de Sant Martí del Canigó, on enterren Gentil.

L’obra segueix els paràmetres del romanticisme català.

Trets Romàntics de "Canigó"

1. Passat nacional: Ambientat al segle XI a l’edat mitjana. El subtítol és «llegenda pirenaica del temps de la reconquesta».
2. Fets i figures històriques medievals: Fets de la Reconquesta, i personatges històrics com el comte Guifré el Pilós, Bernat de Tallaferro i l’abat Oliva.
3. Tema patriòtic: Naixement mitològic català.
4. Defensa de la religió cristiana: Victòria cristiana enfront dels sarraïns.
5. Cant al paisatge: On, segons ell, «resideix l’ànima del poble». Hi ha una mitificació del Pirineu a través del seu paisatge i llegendes.
6. Llegendes populars: Fades. El tema de l'amor és una força d’elevació infinita, igual que en el primer romanticisme anglès i alemany.

"L'Olivera Mallorquina" de Pons i Gallarza (1882)

Poema publicat dins el recull ***Poesies*** (1882).

Característiques Principals

• Poema de caire costumista i paisatgístic.
• Descriu una olivera vella, símbol de la terra mallorquina, la tradició i l’arrelament.
• Utilitza un llenguatge senzill i poètic, amb influència de Verdaguer.
• Exalta la natura i la identitat mallorquina.
• Forma part del renaixentisme, influenciat pel romanticisme.

Guia d'Estudi: Temes Clau i Preguntes Freqüents

• Trets romàntics del ***Canigó*** o una altra obra narrativa.
• Períodes (segles i anys) de la Renaixença.
• Temes que poden sortir: Context literari, Renaixença o Jocs Florals.
• Poesia de Verdaguer i el ***Canigó***.
• Característiques romàntiques (trets romàntics).
• Preguntes sobre estructura, narrador, jo poètic.
• Frase per reflexionar i relacionar (pot sortir ***La Pàtria***).
• Comentari de text.
• ***L’Olivera Mallorquina***.

Context Literari: Moviments Europeus del Segle XIX

El destinatari de la cultura ja no és una minoria aristocràtica o religiosa, sinó que apareix un nou públic: el burgès i el proletariat (classe obrera), juntament amb els nobles i capellans. Els treballadors es reuneixen en societats recreatives i en tertúlies literàries al voltant d’un taller o pis.

1. Romanticisme

Apareix a mitjan segle XVIII i principis del segle XIX. Sorgeix a Europa, Amèrica del Nord i Sud. És multidisciplinari (abasta la filologia, la pintura, la música, la dansa i la literatura). L’origen és a Alemanya i Anglaterra a través d’un moviment anomenat ***Sturm und Drang*** (tempesta i empenta), que reivindica l’art com una expressió emocional i rebutja les regles neoclàssiques i el racionalisme de la Il·lustració, rebel·lant-se contra l’ordre establert. Defensen el ***subjectivisme*** i donen gran importància als sentiments individuals. Rebutgen la realitat quotidiana i cerquen l’***evasió*** a través de la fantasia, així com en temps i llocs exòtics.

A Catalunya arriba cap al 1820 (s. XIX) a través de la revista ***El Europeo***, i entra en crisi cap al 1870. Els protagonistes/autors del romanticisme català són la burgesia catalana, a diferència d’Europa, on mantenien una actitud de rebel·lia contra el món burgès. Els temes romàntics catalans eren conservadors, inspirats en el passat històric català (sobretot el medieval) i les llegendes populars. Aquests temes estaven allunyats del romanticisme europeu, que escrivia sobre la insatisfacció de l’ésser humà per la societat actual i cultivava gèneres de misteri, fantasia i obres gòtiques.

2. Realisme

Apareix a mitjan segle XIX, quan la burgesia està en una etapa de plenitud. Tenen una mentalitat racional, materialista i científica. És un moviment ***objectiu***: analitza el món real des de tots els punts de vista i aprofundeix en la psicologia dels personatges. El seu gènere estrella és la novel·la, ja que vol oferir una panoràmica completa de la societat i els seus processos polítics i econòmics. L'autor més important és Honoré de Balzac.

En el realisme català no hi ha un gran grup d’autors realistes, i tant el romanticisme com el realisme i el naturalisme es barregen. Són autors tardans al moviment: Carles Bosch de la Trinxeria (obra ***L’hereu Noradell***), el Grup d’Olot amb Marià Vayreda i Josep Berga, que escriuen sobre inquietuds de la vila d’Olot, i Dolors Monserdà.

3. Naturalisme

Moviment de finals del segle XIX, exposat a la novel·la experimental i a les novel·les naturalistes d’Émile Zola.