La Renaixença Catalana: Context, Obres i Jocs Florals del Segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,31 KB
El Segle XIX: Context Històric i Cultural
El segle XIX va ser una època de grans tensions polítiques, marcada per la problemàtica implantació de monarquies i repúbliques a Europa.
La burgesia anglesa va impulsar la Revolució Industrial, atorgant a la indústria un protagonisme sense precedents. Aquest context va ser fonamental per a l'aparició d'una literatura que buscava la veritat, donant lloc a moviments literaris com el Realisme i el Naturalisme.
A mesura que la burgesia guanyava importància, també ho feia la literatura. Els burgesos eren els principals consumidors (lectors) i productors de novel·les, establint una estreta relació entre la burgesia i la creació literària. La novel·la realista va sorgir com una expressió d'aquesta època, ja que els burgesos, vivint un període de prosperitat, no sentien la necessitat d'evadir-se de la realitat actual.
La Renaixença: Recuperació de la Identitat Catalana
La Renaixença va ser un moviment de recuperació de la identitat catalana, els primers símptomes del qual es manifesten ja en plena Il·lustració del segle XVIII. Aquest interès va sorgir d'un conjunt d'historiadors per la llengua, la literatura i la memòria del passat medieval.
Un element clau va ser el mite de l'edat mitjana com a època daurada en terres catalanes.
No podem oblidar la pervivència del català com a llengua del poble, així com l'existència d'una literatura popular. La tradició oral va ser crucial per a la Renaixença, ja que al llarg del segle XIX es va consolidar la continuïtat d'una línia de literatura popular a través de formes teatrals.
L'arribada de les idees romàntiques va afavorir el desenvolupament de la Renaixença, exercint una influència dinamitzadora del Romanticisme.
La Renaixença va disposar de dos mitjans de difusió essencials: la premsa i la indústria del llibre. No és d'estranyar, doncs, l'aparició de premsa en català.
Entre els descriptors importants d'aquest període, destaquen:
- Jacint Verdaguer
- Àngel Guimerà
- Narcís Oller
"Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau
L'autor Bonaventura Carles Aribau, amb la seva "Oda a la Pàtria", desenvolupa l'expressió d'un sentiment d'enyorança d'un paisatge i d'una llengua.
El to reivindicatiu de l'obra convida a recuperar una certa sensibilitat envers la llengua pròpia i posa de manifest la necessitat de revalorar i continuar una poesia catalana que havia assolit una qualitat envejable. S'afegeixen els temes de l'enyorament de la terra natal i de la identificació de la llengua amb la pàtria, elements romàntics clarament relacionables amb la Renaixença.
L'oda presenta una dignitat lingüística i un estil poètic refinat. Aribau tria una forma elegant i noble: la cobla d'art major (ABBA ACCA) amb vuit versos alexandrins. Demostra una gran capacitat per a crear una mena de fantasia històrica sobre el passat de Catalunya, oferint una visió romàntica de la pàtria catalana medieval.
Aquesta obra és considerada el manifest poètic del sector dominant de la Renaixença.
Els Jocs Florals: Plataforma per al Català Literari
Els Jocs Florals van ser una plataforma pública fonamental per a l'ús literari de la llengua catalana. En la seva primera edició (1859), Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer en van ser protagonistes.
La cerimònia tenia un aspecte anacrònic i una mica "tronat", amb una escenografia medieval i l'atorgament dels premis florals:
- L'Englantina (Pàtria)
- La Viola (Fe)
- La Flor Natural (Amor)
El guanyador dels tres premis era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. Malgrat que les primeres edicions no van ser gaire brillants i van despertar crítiques i burles dels sectors literaris populars i dels defensors del català col·loquial, els Jocs van evolucionar.
Amb el temps, es va produir un acostament entre la línia "floralesca" i la popular. Els Jocs Florals es van acabar convertint en un centre promotor de la literatura en llengua catalana i van tenir un paper bàsic en la Renaixença catalana.