La Renaixença Catalana: Context Històric, Social i Literari (Segle XIX)

CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL DE LA RENAIXENÇA

Punt de vista literari

Afecta de ple amb l'aparició de la indústria editorial, es desenvoluparen les arts gràfiques i el llibre es va transformar en un objecte d'ús quotidià. S'enceta el camí cap a la professionalització de l'escriptor que, a diferència de la dels artistes en general, encara ara no està del tot consolidada. Les noves indústries editorials foren les encarregades d'adaptar el llibre a les noves necessitats del mercat. La literatura no solament es va sotmetre a les lleis del mercat pel que fa a la forma, sinó que començà a adequar-se als gustos del públic lector.

Van aparèixer per primera vegada autors compromesos que intentaren canviar la societat a través de les seves obres, com Zola o Maragall. També hi hagué la descoberta per part de molts literats de la premsa periòdica, com ara articles, contes, crítica literària, etc.

Resumint, la literatura catalana del segle XIX, en aquest context general, es duu a terme una sèrie de fets socials i lingüístics que ajudaran a entendre el perquè de la trajectòria de la cultura i literatura catalanes al llarg del segle XIX.

Punt de vista social

• Aquesta època, Catalunya es configura com un país industrial i comença a diferenciar-se de la resta de territoris de l'Estat espanyol.
• La industrialització, basada inicialment en el sector tèxtil, omplí de colònies les conques fluvials i de vapors.
• El moviment migratori camp-ciutat fou una de les constants del segle, tant per part de la burgesia industrial com de la nova classe obrera.
• La incorporació de la dona al món de la indústria provoca canvis familiars i de mentalitat importants entre la classe obrera.
• Tant burgesos com obrers assumeixen en part determinades iniciatives culturals enfront de la incompetència estatal a través de l'associacionisme i de la iniciativa privada.
• La burgesia, més conservadora i culta, canalitzà les seves energies cap al moviment de la Renaixença (Jocs Florals, construcció del Liceu, etc.).
• La classe obrera lluità per aconseguir l'alfabetització a través d'ateneus populars i es decantà cap al catalanisme polític.
• El contacte amb Europa, tant de burgesos com d'obrers, era constant. L'increment de les necessitats econòmiques i els mitjans de transport afavorí la mobilitat entre països, tant de persones com de publicacions. Així arribaren els corrents literaris.
• Paradoxalment, aquesta època va ser la que l'Estat liberal espanyol, especialment a partir de la primera Constitució espanyola, començà a actuar realment com a estat centralista i proposà la unificació política, administrativa, econòmica, cultural i lingüística de tots els seus territoris.

Punt de vista lingüístic i cultural

Al final del segle XVIII, alguns il·lustrats denunciaren l'abandó de l'ús culte del català i es van interessar pel seu passat. J. P. Ballot defensava la utilitat del català per a la literatura culta, mentre que Antoni de Capmany ho donava tot per perdut.

En començar el segle XIX, la situació del català era la que es coneix com a diglòssia total.

Què és la diglòssia?

És una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera: una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.