Renaixença Catalana: De l'Activisme Literari a Verdaguer i L'Atlàntida

De la Pàtria i la Llengua a l'Activisme Literari Català

En l'activisme literari, cal destacar l'aportació de Joaquim Rubió i Ors, un activista fervent de la llengua i la poesia. En el pròleg al volum de la seva obra poètica, titulat Lo Gaiter del Llobregat, demostra una voluntat clara a favor de la Renaixença literària i fa una crida a participar-hi.

L'activisme de Rubió té, sobretot, una resposta afectiva amb l'aparició de dues antologies poètiques que evidencien el creixent interès per les propostes de la Renaixença. Així, Los trobadors nous d'Antoni de Bofarull volia oferir un testimoni per fer reviure la llengua del passat, evocant els antics herois. D'altra banda, Víctor Balaguer presenta Los Trobadors Moderns i defensa una interpretació política de la Renaixença i de l'activitat poètica, on, per a ell, la literatura catalana moderna era l'expressió dels sentiments vivament despertats d'una nacionalitat.

Jacint Verdaguer: Consolidació Poètica de la Renaixença

Jacint Verdaguer neix el 1845 en un poble de la Plana de Vic. És un escriptor conscient de la seva vocació i de la formació cultural que havia d'adquirir per tirar endavant una carrera literària. Verdaguer aconsegueix superar els límits de la poesia popular, aprofitant els models de la poesia culta que havia après durant els seus anys d'estudi al seminari. Més tard, quan és ordenat sacerdot, és conscient que haurà de compaginar la seva obra literària amb l'activitat eclesiàstica.

Verdaguer, com a poeta romàntic de la Renaixença, esdevé una figura clau per millorar la influència eclesiàstica en un món modern ple de tensions. A més, pot incidir en la relació entre pàtria i religió a l'hora de recuperar els senyals d'identitat catalans. De tota manera, Verdaguer se sent influït per la llegenda cristiana, però també per altres tradicions mítiques, com la clàssica, per exemple.

Mentre es va fent un nom als Jocs Florals, Verdaguer comença a tenir els primers símptomes de malalties que afecten la seva activitat eclesiàstica. Per això, quan està en tractament mèdic, se li ofereix la possibilitat d'exercir com a capellà, fet que li proporcionarà materials de primera mà per al poema que poleix contínuament des dels seus inicis literaris: L'Atlàntida.

L'Atlàntida: L'Epopeia de Verdaguer i el Mite

L'Atlàntida és l'epopeia de Verdaguer sobre el mite del famós continent desaparegut. El vers llarg de l'alexandrí permet incorporar el to narratiu i, alhora, la descripció de detalls d'un món meravellós del passat i de la trista realitat del present. En els versos d'aquest poema èpic, hi ha la seguretat i la força d'una llengua.

Per això, tria la forma del poema èpic, perquè li sembla ideal per demostrar les virtuts poètiques de la llengua recuperada. Igualment, no es tracta d'una epopeia nostàlgica, sinó d'una elaboració de poemes llargs que, sense deixar d'explicar una història, incorporen elements lírics.