La Renaixença Catalana (1833-1877): Recuperació Lingüística

La Renaixença (1833-1877)

És un període durant el qual la nostra llengua va tornar als usos literaris cultes.

Causes

• La recuperació econòmica de la burgesia.
• L'afany investigador i erudit dels il·lustrats gràcies a la recerca arqueològica en el passat històric.
• La difusió del Romanticisme. La seva reivindicació de la llibertat individual de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric van ser el detonant d'una incipient consciència lingüística i nacional.

Institucions i Objectius

Es van proposar:

• Reconstruir la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la tradició literària popular.
• Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes.
• Fer possible recuperar tots els gèneres literaris.

Però la llengua seguia prohibida i lluny dels àmbits acadèmics i administratius, per això els renaixentistes es van proposar despertar els sectors més poderosos. Així van promoure la creació d'editorials, periòdics, etc.

La iniciativa més important van ser els Jocs Florals, sota el triple lema de Pàtria, Fe i Amor, que se celebraren des d'aleshores anualment de forma regular. Eren importants perquè crearen un públic lector, donaren prestigi a la cultura i feren possible l'aparició de noves generacions d'autors.

Tendències: Guants i Espardenya

Hi havia dues tendències principals:

• Poetes d'espardenya: Una tendència progressista, amb autors de classes mitjanes que crearen poesies de caràcter satíric amb intenció política, destinades a un gran públic. El llenguatge usat era el mateix que es parlava col·loquialment, amb tota mena de castellanismes, vulgarismes i grafies castellanitzades.
• Poetes de guant: Usaven un llenguatge culte, correcte, evitant vulgarismes i castellanismes, tot ple d'arcaismes presos dels clàssics medievals.

El Romanticisme

Es va difondre arreu d'Europa durant el segle XIX, sorgint a Alemanya i Anglaterra. Estava vinculat als moviments revolucionaris liberals i nacionals, i fou divulgat per diaris com Europa i El Vapor.

Característiques de la literatura romàntica

• Nostàlgia del passat (personal i històrica).
• Harmonia espiritual amb la natura.
• Subjectivisme i llibertat.

Autors Destacats

• Teodor Llorente (1836-1911): Fou el principal poeta valencià del segle XIX. Es va vincular a la Renaixença i també va triomfar en els Jocs Florals de València i Barcelona.
• Marià Aguiló (1825-1897): Figura clau en la recuperació lèxica i la investigació filològica.

La Llengua Catalana al Segle XIX

Els tres segles de la Decadència van suposar per a la llengua una pèrdua important de prestigi social. Des de la fi del segle XVIII, però, l'afany investigador i el redreçament econòmic de la burgesia van possibilitar la curiositat envers la nostra història i cultura.

La Renaixença representa la recuperació de la llengua per a la creació literària culta, malgrat que el castellà era l'única llengua oficial en tots els territoris de l'Estat.