La Renaixença: Autors, Obres i Objectius Clau

La Renaixença Catalana

Joaquim Rubió i Or

Pròleg que va reivindicar la literatura en català.

Objectius de la Renaixença

• Dotar de prestigi social la llengua i literatura catalana.
• Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
• Unificar un model de llengua literària depurada.
• Reconstruir i divulgar l'edat mitjana i els clàssics medievals.
• Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
• Fomentar una estructura editorial sòlida i premsa escrita.
• Potenciar institucions existents i crear-ne de noves.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

L'Atlàntida, Idil·lis i cants místics, Canigó, Vora a la mar.

Teatre del Segle XIX

L'expansió del teatre culte arriba a Catalunya amb el romanticisme. El drama romàntic es va fer en castellà fins al segle XIX i és gràcies als sainets que es van introduir en català.

Frederic Soler/Serafí Pitarra (1839-1895)

Les Joies de la Roser.

Àngel Guimerà (1845-1924)

1. Primera etapa: Tragèdia romàntica (Gal·la Placídia, El Fill del Rei, Mar i cel)
2. Segona etapa: Drames realistes (Maria Rosa, Terra Baixa, Manelic i Marta)
3. Tercera etapa: La "conversió" modernista (La santa espina, La reina vella)
4. Quarta etapa: Últimes obres (Indíbil i Mandoni, Jesús que torna)

La Novel·la Realista

La novel·la realista és una obra de ficció emmarcada en el realisme. Sense idealitzacions ni embelliments artificials, els protagonistes són gent corrent que pertany al món dels burgesos o al dels menestrals i als obrers. Un dels temes recurrents és el dels diners, un altre dels temes característics és el dels problemes familiars i matrimonials. A l'últim quart del segle, amb la difusió del positivisme, la novel·la realista evoluciona cap a models narratius més objectius que és el que coneixem com a "Naturalisme".

Narcís Oller

Croquis del natural, La papallona, L'escanyapobres, La febre d'or, La bogeria, Pilar Prim.

Vitalisme

Corrent literari nascut de l'obra del filòsof alemany, Friedrich Nietzsche. Els seguidors d'aquest corrent propugnen l'exaltació de la voluntat. L'artista ha de contribuir a canviar la societat malgrat l'oposició que hi trobi.

Esteticisme

Convertiren l'art en el refugi contra l'hostilitat d'una societat materialista, reivindicaven l'espai social per a l'art i per l'artista.

Josep Puig i Ferreter

Aigües encantades

Santiago Rusiñol

L'alegria que passa, Cigales i formigues

Raimon Casellas

Els sots feréstecs

Víctor Català

Solitud

Prudenci Bertrana

Josafat

Joaquim Ruyra

Marines i boscatges, El rem del trenta-quatre, L'idil·li d'en Temne el rem...(pinya de rosa)

Josep Pous i Pagès

La vida i la mort de Jordi Fraginals

La Balanguera (Joan Alcover)

Homenatge a Miquel Costa i Llobera. 5 estrofes de 6 versos amb tornada de 2 versos que es repeteixen després de cada estrofa, poema octosíl·lab alternant versos masculins i femenins. Rima consonant.

1r: Comença amb una comparació d'una dona amb una aranya, i trobem també una metàfora del pas del temps amb la buida seda filosa i també ens diu com acabarà la vida amb la personificació de la mort deixant clar qui serà el nostre futur.

2n: Mira el passat per construir el futur.

Vora el barranc dels Algadins (Teodor Llorente)

Fundador del "Lo Rat Penat", l'entitat cultural encarregada de crear "els jocs florals".

4 estrofes (cobles) de 8 versos, octosíl·labs i es rima consonant i la seva estructura és abbaacca/addaaeea/affaagga...

1r: Parla d'un taronger amb un bon aroma, que li fa recordar la seva infància.

2n: Parla del soroll que escolta quan el vent colpeja els arbres.

3r: Parla dels conreus.

4t: Parla dels records que té sobre la vora del barranc dels Algadins.