Renaixement de la vida urbana a l'Edat Mitjana

A partir del segle XI es produeix un espectacular renaixement de la vida urbana

Les causes que expliquen aquest fet són:

• El creixement econòmic: l'augment de la producció agrària, l’artesania i el comerç revitalitzaren la vida urbana possibilitant que les ciutats augmentaren en població i importància.
• Els privilegis urbans: Els reis concediren a les ciutats furs i cartes de llibertats amb l’objecte de reduir el poder i la influència de la noblesa.
• Les migracions rurals: Molts camperols fugiren de les penoses condicions de vida del camp i de l’opressió dels senyors feudals, traslladant-se als espais urbans.

Per altra banda, la millora de les tècniques agràries reduïren la demanda de mà d’obra al camp, per la qual cosa les ciutats es convertiren en llocs d’acollida per als camperols que no tenien treball.

L’expansió urbana

Tot i que la major part de la població continuava siguent rural, les ciutats experimentaren un autèntic renaixement. Van ressorgir les antigues ciutats romanes, que havien decaigut després de les invasions germàniques. També van sorgir ciutats noves a partir de mercats establits al costat dels castells i dels monestirs; al llarg de camins; en creuament de rutes, o al costat d'un port. Al voltant d'aquests mercats, es van crear barris d'artesans i comerciants denominats burgs, que van acabar rodejant-se d'una muralla i convertint-se en ciutats. La paraula burg va acabar usant-se per a designar tota la ciutat, i els seus habitants van rebre el nom de burgesos.

La nova societat urbana

Els habitants de la ciutat passaren a anomenar-se burgesos. Formaren un nou grup social que basava la seua posició en activitats diferents de la propietat i el treball de la terra, com el comerç o l'artesania.

El patriciat urbà

Solien ser un grup minoritari. Estava integrat pels comerciants rics, els banquers i els dirigents dels principals gremis, que van acaparar el govern de la ciutat.

El comú

Incloïa la resta de la població urbana. Estava constituït per un grup intermedi format pels mestres dels gremis i els xicotets comerciants; la massa urbana, integrada pels oficials i els aprenents dels gremis i els criats, els pobres i els marginats sense treball, que vivien de la mendicitat.

De vegades també hi havia minories de jueus, que vivien en barris denominats calls o jueries. Els jueus es dedicaven al prèstec, al comerç, a l'artesania especialitzada i a la medicina.

Entre les llibertats i drets concedits pels reis a les ciutats estava el dret a constituir un govern municipal elegit pels veïns. Es l’origen de les comunes o ajuntaments. Així mateix es crearen consells o tribunals de justícia; açò també era un privilegi, ja que els camperols estaven sotmesos al senyoriu jurisdiccional del feu.