Renaixement i Romanticisme: Corrents Artístics i Literaris Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
El Renaixement: Orígens i Ideals
El Renaixement va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per la resta d’Europa durant els segles XV i XVI. El seu objectiu era recuperar els ideals de la cultura clàssica, ja que consideraven l’Edat Mitjana una etapa tenebrosa. L’art era entès com una imitació de la realitat i era regit pels principis de mesura, equilibri i harmonia.
En el camp de la literatura, es recorria amb freqüència a tòpics clàssics com:
- Locus Amoenus: descripció d’un paisatge idíl·lic i primaveral.
- Carpe Diem: incitació a gaudir del moment.
- Beatus Ille: elogi a la vida tranquil·la i retirada.
La Literatura Popular Medieval
La literatura popular a l’Edat Mitjana era de transmissió oral i d’autor anònim. Predominaven els romanços, poemes lírics amb context històric formats per versos heptasíl·labs o octosíl·labs. Segons el seu contingut, podem tenir tres orígens diferents:
- Francès: Són els més antics i de més difícil comprensió (s. XVI).
- Castellà: Plens de barbarismes. Solen ser del segle XVII.
- Autòctons: Són els més recents (s. XVI - XVIII) i parlen de bandolers com Serrallonga.
El Romanticisme: Reacció i Sensibilitat
El Romanticisme és un corrent artístic impregnat de filosofia, oposat a la raó predicada per la Il·lustració. Els artistes romàntics van reaccionar contra les normes de l’art clàssic i es proposaven revelar la part de l’ésser humà més subjectiva i irracional.
Entre els escriptors preromàntics cal destacar a Jean-Jacques Rousseau, pare del mite del bon salvatge, que va posar en qüestió el progrés i la raó, anunciant la sensibilitat romàntica. Les seves idees arrelaren amb força a Alemanya, on sorgí el romanticisme. Es considera que neix amb l’aparició del poema “Hymnen an die Nacht” de Novalis a la revista “Athenäum”.
Característiques Estètiques del Romanticisme
Un dels trets principals del romanticisme és la visió de la natura com una força misteriosa i omnipotent, creadora de la vida. La raó sola no pot revelar tots els misteris de la natura, per això cal valdre’s de la imaginació poètica, considerant la poesia com el gènere més sublim.
El poeta, que posseeix la qualitat del geni, crea d’una manera lliure, sense sotmetre’s a cap mena de regla externa, exaltant l’individualisme i la llibertat creadora, en definitiva, el subjectivisme.
Els romàntics valoren positivament les passions, els sentiments, les situacions escabroses i el primitivisme, ja que són manifestacions de les forces irracionals. La insatisfacció davant la realitat els porta a evadir-se a través del somni, els llocs exòtics, o fins i tot el passat misteriós (Edat Mitjana).
Fruit d’aquest fet sorgeix la reivindicació dels valors de la literatura popular i tradicional, considerada un mirall de l’esperit nacional. El prototip romàntic és Faust, de Goethe, qui ven la seva ànima al diable a canvi de tot el que desitja (eterna joventut).