Renaixement i Revolució Científica: Filosofia, Ciència i Context

Context Històric i Cultural del Renaixement

• Naixement dels Estats nacionals moderns i desenvolupament dels absolutismes.
• Separació entre el poder de l’Església i el de l’Estat.
• Reforma protestant i Contrareforma.
• Inici del capitalisme i aparició de la burgesia.
• Descobriments geogràfics i tècnics.
• Renovació del pensament filosòfic i aparició de noves formes artístiques.

Trets Generals del Pensament Renaixentista

El fil conductor del Renaixement és la renovació que intenta dur a terme mitjançant un retorn als principis de l’antiguitat clàssica.

Els esdeveniments més importants del Renaixement són:

• L’Humanisme
• La Reforma
• La Filosofia Política
• La Revolució Científica

L'Humanisme i la Nova Visió de la Natura

L'Humanisme Renaixentista

El rebuig de l’herència de l’Edat Mitjana i l’entusiasme per tornar a les fonts de l’autèntica saviesa són els dos pilars que expliquen el renovat interès pel pensament i les llengües clàssiques.

• L’Acadèmia platònica de Florència (Ficino i Pico della Mirandola) es centra en l’ideal de renovació religiosa.
• Els corrents aristotèlics alexandrins (Pomponazi) i averroistes retornen a la investigació de la naturalesa. Tanmateix, la nova ciència seguirà un camí diferent a l’aristotelisme.
• Montaigne assenyala la importància del subjecte de coneixement i la consciència dels límits.

Nova Visió de la Natura: Entre Màgia i Ciència

La concepció de l’ésser humà com a microcosmos dels humanistes va implicar una nova visió del cosmos. Va caure la separació aristotèlica entre el món lunar i el món sublunar.

La naturalesa es concep com un gran organisme viu. Aquesta base animista porta a la introducció de la màgia, l’alquímia i l’astrologia (Paracels).

Giordano Bruno creu que el món és viu i està animat per “l’ànima del món”, que és Déu. Com que Déu és infinit, la naturalesa també ho és. L’univers és, per tant, infinit i homogeni: no hi ha distinció entre la regió celeste i la terrestre.

Aportacions Clau del Renaixement i la Ciència

Aportacions en Filosofia

El Renaixement va suposar un retorn a l’antiguitat clàssica i va donar importància a l’anàlisi filològica. Es va afirmar radicalment l’autonomia de la raó i la dignificació de l’ésser humà.

• Una nova filosofia de la naturalesa que obrirà la porta a la ciència moderna.
• Nicolau de Cusa assenyala els límits de l’enteniment humà, un problema central en la filosofia moderna.
• L’escepticisme de Montaigne tindrà una gran repercussió en els plantejaments de la filosofia cartesiana.
• L’adopció de la matemàtica com a model per a la filosofia en el racionalisme modern es deriva dels progressos assolits per la ciència.
• La Reforma protestant obre pas a una ètica de la consciència.
• Amb Maquiavel, el pensament polític es desvincula de plantejaments teològics i morals.

Aportacions en Ciència

La Revolució Científica va transformar radicalment la imatge del món:

• L’heliocentrisme desplaça el geocentrisme.
• Es passa d’un cosmos finit i heterogeni a un univers infinit i homogeni.
• El model organicista i qualitatiu d’Aristòtil és desplaçat pel model mecanicista.
• Apareix la reflexió sobre el mètode científic:
  • Mètode resolutiu compositiu de Galileu.
  • Mètode inductiu de Francis Bacon.
• Es consolida la relació de complementarietat entre teoria i experiència en la investigació científica.
• Importància cabdal de les matemàtiques.
• Isaac Newton duu a terme l’axiomatització de la mecànica clàssica.