Renaixement, Reforma i Ciència: Pensadors i Conceptes Clau

Síntesi Renaixentista: Paganisme i Cristianisme

El Renaixement marca un retorn al cristianisme primitiu, menyspreant el domini econòmic i social ostentat per l'Església. El cristianisme humanista és classicista, amb elements pagans, i interpreta el món de la cultura com un de sol.

Erasme de Rotterdam

Erasme de Rotterdam va impulsar la regeneració de l'Església i va defensar els continguts religiosos autèntics del cristianisme. Per a ell, la raó i el coneixement són el fonament de la dignitat humana.

La Reforma Protestant i la Contrareforma

A l'humanisme d'Erasme s'oposa Martí Luter, amb una visió més pessimista. Va ser l'inspirador de la Reforma Protestant, un moviment religiós que volia un canvi profund i complet de l'Església de Roma, dels seus usos i costums. La va portar a terme Calví.

Aquest moviment va obtenir com a resposta la Contrareforma Catòlica. Destaquen, en oposició a l'austeritat proposada per la Reforma, les obres d'Ignasi de Loiola, Teresa de Jesús i Joan de la Creu, que són una mostra de l'esperit catòlic renovador.

Utopies Socials i Escepticisme Humanista

Els humanistes es van involucrar amb els problemes socials i, com a alternatives de vida, van construir les utopies socials. La més significativa va ser la de Thomas More (Utopia), on defensa una societat igualitària, sense propietat privada ni distinció per sexes, basada en la senzillesa lligada a la natura i guiada per la raó i la tolerància.

• Campanella (Civitas Solis): Proposa una societat organitzada per savis i sacerdots, inspirada en el platonisme i la fe cristiana.
• Bacon (Nova Atlàntida): En aquest cas, una utopia científica, basada en el saber. El mite de la ciència que va inaugurar esdevingué l'ànima de la modernitat, d'acord amb les expectatives de progrés.
• Montaigne: Ofereix una visió crítica i escèptica que no fa del coneixement una forma de poder, sinó una font de dignitat. Posa en dubte la raó especulativa.

Dones Humanistes: Coneixement i Mística

El Renaixement també modifica el paper social de la dona. Destaquen:

• Louise Labé: Reivindica el dret de les dones al coneixement.
• Marie de Gournay: Destaca com a alquimista.
• Santa Teresa de Jesús: Una gran figura de la Contrareforma, crea un nou discurs religiós apuntant a la modernitat. Inicia el camí cap a la unió amb la divinitat per mitjà d'una vivència corporal i mística.

La Nova Imatge del Cosmos i l'Heliocentrisme

El Renaixement va desplaçar el seu interès a la investigació de l'univers i un nou mètode per saber els seus secrets.

• Nicolau de Cusa: Proposa una visió unitària entre Déu i el món (panteista). Afirma que el coneixement de Déu és impossible i que la raó no comprèn els contraris; de savis és reconèixer-ho.
• Nicolau Copèrnic: Va fer el pas decisiu en proposar la hipòtesi del sistema heliocèntric i va descriure el cosmos. Va observar que el Sol podria ser el centre i la Terra un dels planetes que giraven al seu voltant.
• Giordano Bruno: Va afirmar la infinitud de l'Univers, dins del qual en formava part el sistema de Copèrnic.

La Revolució Científica del Segle XVII

El segle XVII posa les bases de la ciència moderna i dels seus mètodes d'investigació, com ara el mecanicisme, que es basa en la realització d'experiments i l'ús de dades matematitzades. Galileu transforma la filosofia de la natura en ciència mecanicista, establint la unitat entre física celeste i terrestre.

Johannes Kepler

Johannes Kepler va aplicar les matemàtiques a l'astronomia i va idear les lleis del moviment dels planetes, les quals porten el seu nom. És també l'iniciador de la interpretació mecanicista de la natura i va sospitar sobre la força de la gravetat.

Galileu Galilei

Galileu Galilei va completar la matematització iniciada per Kepler amb lleis mecanistes sobre el moviment, l'acceleració i la inèrcia dels cossos. Li devem la proposta i aplicació pràctica del mètode experimental, que és un mètode científic basat en l'experiment amb un procediment resolutiu i compositiu, i on les dades de la natura es divideixen en qualitats primàries (superfície, volum, pes) i secundàries (color, gust).

Isaac Newton

Isaac Newton és posterior, però també troba una explicació racional a la naturalesa. Constitueix la síntesi entre inducció (Bacon), matematització (Kepler) i experimentació (Galileu). Va desenvolupar la llei de gravitació universal i va crear el concepte de mecànica.