El Renaixement: Música, Art i Societat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,04 KB

El Renaixement: Tornar a néixer

El Renaixement significa tornar a néixer, tornar a l'estil clàssic. Assolí el seu màxim esplendor amb la polifonia.

  • Canvi extraordinari en la societat (del teocentrisme a l'antropocentrisme). Això té moltes conseqüències en l'art.
  • Cada cop la música profana té més importància.

L'humanisme i la música

  • HUMANISME: les coses a mesura de l'home. La música intentarà expressar sentiments, amb una relació molt gran entre el text i la música, la qual intentarà reflectir el que s'està dient en el text. Es buscarà proporcionalitat en les obres.
  • Adequar la música al significat de les paraules: música reservata.
  • Les altres arts podien prendre una referència anterior, però els músics no. Per tant, intenten fer allò que els grecs i els romans feien, però es van equivocar.
  • Imprempta: divulgació de la cultura i les partitures.
  • Utilització d'alteracions i cromatismes.
  • Desenvolupament del contrapunt (art de sobreposar dues o més melodies amb l'objectiu que evolucionin independentment o responent-se i imitant-se entre si, com si es perseguissin contínuament, produint una visió horitzontal de la música). Cànon.
  • Creació de la veu del baix.
  • Textura homofònica (art de crear, a partir d'una melodia, altres veus que evolucionin simultàniament al mateix ritme, produint una visió vertical de la música).

Evolució per països (segle XV)

  • Anglaterra
  • Països Baixos
  • Nord d'Europa

Anglaterra (segle XV)

  • Tendència a la tonalitat major.
  • Tendència a l'homofonia.
  • Major plenitud sonora.
  • Ús més lliure de terceres i sisenes que a la resta d'Europa.
  • Peces:
    • Faxbourdon
    • Carol (nadala)
    • Motet

Motet: Quam pulchra es

Autor: Dunstable

Combina parts homofòniques i contrapuntístiques.

Carles Gesualdo: príncep italià, destaca per l'ús de cromatismes per augmentar l'expressió de sentiments.

França

Peces: Chansons parisines

Alemanya

Peces: Lied (cançó)

Espanya

Peces: Villancico: breu cançó estròfica amb una tornada, amb la melodia a la veu principal, a la veu superior.

Compositor: Juan del Encina

Anglaterra

Peces:

  • Madrigal anglès, també anomenat FALA perquè la tornada sempre es cantava amb el text “falalala”.
  • Air: peces per a un solista vocal amb un acompanyament de llaüt.

Europa

  • Música instrumental i música de dansa (danses cortesanes).
  • Bone dance
  • Peces instrumentals:
    • Sonates (peça per a dos o tres instruments): comencen a aparèixer, peces per sonar, no per cantar.
    • Variacions: sobre una peça original comencen a fer diferents canvis (ritme, melodia...).

Compositor: Antonio de Cabezón

Virginalistes: tocaven el virginal.

Música religiosa

Martí Luter està en contra del Papa i dels abusos. Penja un cartell a la porta de la catedral de Wittenberg amb les 95 tesis. Això fa que es trenqui l'Església Catòlica. Provoca canvis en la litúrgia dels protestants. Un d'ells és el canvi del llatí a l'alemany.

Aparició de la reforma protestant i reacció de l'Església Catòlica amb la contrarefoma. El centre musical passarà de ser Itàlia als països germànics. Moltes peces amb la mateixa melodia són traduïdes a l'alemany. També s'agafen les melodies i s'afegeix un text en alemany absolutament nou (música contrafacta). La música és una via per arribar a Déu pels LUTERANS, fins al punt en què cada congregació tindrà el seu propi cor (himne estròfic cantat per la congregació, és a dir, el poble) i organista. La música formarà una gran part d'aquesta litúrgia.

Apareixen els Calvinistes: Joan Calví s'estableix per Suïssa, Països Baixos, França i Escòcia.

  • Austers, fan les coses més simples. Busquen l'essència de les coses.
  • Prohibeixen cantar qualsevol text que no sigui de la Bíblia.
  • Salteris: peces que provenen del llibre dels salms. Música més suau, íntima, senzilla, comparades amb les corals luteranes.

ANGLICANS: protestants d'Enric VIII. No hi ha canvis en la litúrgia i, per tant, tampoc en la música pel canvi de l'església. Eduard VI fa que es canti en anglès.

Litúrgia anglicana:

  • Anthem: motet
  • FULL ANTHEM: per cantar en cor
  • VERSE ANTHEM: solistes i acompanyament instrumental

Contrareforma: resposta catòlica

Es reuneixen en el Concili de Trento molts anys per parlar de moltes coses, una d'elles és la MÚSICA:

  • Es vol eliminar la polifonia de la litúrgia catòlica, ja que és massa complexa i impedeix que s'entengui el text, i hi ha massa instrumentacions exagerades.

Palestrina: diu que és possible fer polifonia i que s'entengui perfectament el text. Ho demostra i compon una missa sencera: Missa Papa Marcel

  • Sis veus
  • DIATÒNIC DOLÇ: les melodies han d'avançar de to en to; com a molt, es fan salts de tercera.
  • Evitar dissonàncies (notes que a la vegada sonen malament).
  • Evitar cromatismes.
  • Cànon
  • Àmbit de novena

Tomás Luis de Victoria: deixeble de Palestrina. Compositor més important. Estudia i treballa a Roma. Peça coneguda (motet): O Magnum Mysterium

Entradas relacionadas: