Renaixement i Modernitat: De la Reforma a la Filosofia

El Renaixement: Economia, Cultura i Innovació

Des d'un punt de vista econòmic, el Renaixement marca el pas del feudalisme al capitalisme mercantilista modern. Aquesta transició va propiciar el creixement de:

• La riquesa
• El comerç
• Les ciutats
• Els comerciants i burgesos

Culturalment, a mitjans del segle XV, obres d'autors grecs i llatins, desconegudes a Occident, van arribar a Itàlia i van ser rebudes amb entusiasme. Altres causes fonamentals van ser:

• La invenció de la impremta (mitjans del segle XV), que va permetre l'extensió de la cultura.
• La invenció del telescopi, que va permetre observar directament el cel i els planetes, posant en dubte l'astronomia geocèntrica d'Aristòtil.

Finalment, els grans descobriments van ser crucials:

• Geogràfics (com el d'Amèrica el 1492).
• Químics (com la pólvora), entre d'altres.

Els Humanistes: Saviesa i Corrents Filosòfics

Els humanistes no van ser originals ni creadors en el sentit estricte, sinó més aviat seguidors d'escoles filosòfiques de l'Antiguitat. Durant aquest període, van aparèixer diversos corrents filosòfics, com ara:

• El neoplatonisme
• El neoaristotelisme
• Altres

Per exemple, Montaigne, filòsof i humanista francès, es va inspirar en l'estoïcisme, l'escepticisme i l'epicureisme. Els humanistes van ser considerats "mestres" de saviesa, ja que el Renaixement no només va ser una època de gran vigor, sinó que també va representar un període de crisi o ajustament entre el món medieval i el modern.

La Reforma Religiosa: Causes i Conseqüències

Les causes d'aquesta revolució religiosa van ser variades i algunes van començar a gestar-se ja a finals de l'Edat Mitjana, culminant amb el seu esclat final al segle XVI. Des de finals del segle XIV i durant el XV, molts creients desitjaven una vida religiosa més autèntica i profunda, anhelant una veritable reforma del cristianisme.

Factors clau que van propiciar aquest canvi inclouen:

• La lectura directa d'autors grecs i llatins, afavorida per la impremta.
• La lectura directa de la Bíblia en grec, que va permetre descobrir l'autèntic esperit del cristianisme sense la mediació de l'Església.

Això va generar un desig de retorn als orígens del cristianisme, basat en la fe i el respecte a la Bíblia, i no pas en la institució eclesiàstica. D'altra banda, des del segle XIV, l'Església travessava una profunda crisi (com el Cisma d'Occident), percebuda com a corrupta, degenerada, excessivament jerarquitzada i poderosa. Davant d'aquesta situació, diversos sectors del cristianisme també aspiraven a una renovació de l'Església.

Finalment, la causa immediata de l'esclat de la Reforma va ser la venda d'indulgències.

El Concepte d'Utopia i Thomas More

Una utopia és una forma de criticar la societat, les lleis o els governants, proposant com a alternativa models socials perfectes, justos, basats en el bé comú i ben organitzats. A més, aquestes societats utòpiques són "humanes", és a dir, no es basen en principis cristians ni compten amb el vistiplau de l'Església, a diferència dels models socials i polítics proposats a l'Edat Mitjana.

L'obra utòpica més important de totes és la de l'humanista anglès Thomas More, titulada Utopia (1516). En aquesta obra, More proposa una societat amb les següents característiques:

• No religiosa
• Racional
• Organitzada democràticament
• Basada en la tolerància
• Amb una visió optimista de l'ésser humà

Aquesta obra és fonamental, ja que el terme mateix "utopia" s'inspira en el títol d'aquest influent llibre.

Filosofia Moderna: Racionalisme, Empirisme i Ciència

La filosofia moderna (amb els seus corrents principals, el racionalisme i l'empirisme) és hereva directa del mètode científic renaixentista. En aquest sentit:

• El racionalisme dona més importància a la dimensió racional i formal d'aquest mètode.
• L'empirisme se centra en la dimensió experimental.

El tema de reflexió principal de la filosofia moderna és el coneixement. De fet, la història de la filosofia moderna es pot interpretar com la història d'una "enveja": la que la filosofia sent per la ciència, buscant la seva precisió i rigor.