Renaixement i Manierisme: Art i Pintura a Itàlia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,17 KB
La Capella Sixtina: Escenes del Gènesi
- Creació de la Llum
- Creació dels astres i planetes
- Separació de la terra i de les aigües
- Creació d’Adam
- Creació d’Eva
- Pecat original i expulsió del paradís
- Sacrifici de Noé
- Diluvi Universal
- Embriaguesa de Noé
Manierisme i difusió a Europa (S. XVI)
El concepte de manierisme sorgeix al segle XVI, un art que produeix la ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió formal i conceptual. El terme Manierisme es va encunyar durant el segle XX per diferenciar el període de l’art europeu (1515-1590) entre el Renaixement i el Barroc. Té l’origen en les últimes obres escultòriques de Miquel Àngel i dels seus deixebles. Es caracteritza per la distorsió de les figures, la creació d’espais irreals i la utilització de colors molt clars o molt vius. Els temes del Manierisme són preferentment fantàstics o esotèrics, així com també eròtics i cortesans. En resum, podem qualificar el Manierisme com un art frívol, refinat, luxós, teatral, ampul·lós, decadent i sensual.
La Pintura Renaixentista: Masaccio i Tècniques
El que va posar les bases de tot i el veritable renovador i introductor de la pintura renaixentista és Masaccio, que adopta una actitud radicalment oposada a la tradició gòtica i coincidint amb la investigació sobre els espais de Brunelleschi i Alberti. La Trinitat de Masaccio recull les lleis de la perspectiva matemàtica, que anticipa la concepció de l’espai i les solucions arquitectòniques de Brunelleschi. Els pintors representen el cos humà i els rostres de manera cada vegada més realista, mirant de reflectir fidelment els trets del personatge retratat. S’interessen pels volums i per la perspectiva. Les composicions comencen a preocupar-se per l’harmonia i sovint es disposen organitzades de manera geomètrica. Es dóna molta importància al dibuix i el pintor del Quattrocento està obsessionat per la profunditat i l’enquadrament de les figures. Les tècniques més utilitzades són, en un primer moment, el fresc i el tremp, però a la darreria del segle XV s’hi afegeix l’oli, la qual cosa fa desaparèixer el retaule en favor de la tela.
Principals Escoles de Pintura Italiana
- L'escola florentina: Va esdevenir la capdavantera del nou estil, amb artistes tan importants com Masaccio, Fra Angelico, Filippo Lippi, Paolo Uccello i Botticelli.
- Les escoles del Nord: Estan ubicades a Venècia, Pàdua, Màntua i Ferrara.
- L'escola romana papal: Es va convertir en centre d’art en el qual van treballar diversos artistes com Il Perugino i Il Pinturicchio, antecedents de les formes pictòriques del Cinquecento, amb Rafael i Miquel Àngel.