El Renaixement a la Literatura Catalana: Poesia i Prosa S.XVI

El Renaixement: Característiques i Autors Clau

La literatura culta produïda al segle XVI s'emmarca en el moviment del Renaixement, que continua els ideals proposats per l'Humanisme. Alguns dels trets més rellevants d'aquest moviment són:

• Volen recuperar i actualitzar els models culturals de l'antiguitat clàssica grecollatina; s'inspiren en els clàssics.
• Valoren els éssers humans, com a individu i membre actiu de la societat civil.
• En el món literari, cal tenir en compte els ideals i valors culturals: la raó, l'equilibri i l'harmonia.
• La finalitat literària és complaure o divertir el lector.
• Renovació de la poesia i ús de noves estrofes, com el sonet i l'assaig (aquest darrer, un nou gènere literari).

Alguns escriptors van optar per escriure en llatí (com Joan Lluís Vives), en castellà (com Joan Boscà) o en llengua catalana. Entre els escriptors que més destaquen en català hi ha Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.

La Poesia Catalana del Segle XVI: Tendències i Autors

Tendències de la Poesia del Segle XVI

La poesia catalana del segle XVI segueix les tendències següents:

• Imitació de les formes i dels temes de la poesia medieval, sobretot d'Ausiàs March.
• Crítica dels costums; la poesia continua l'escola satírica valenciana.
• Renovació de la mètrica, amb l'objectiu d'adaptar-se al decasíl·lab de ritme italià.
• Apareixen noves cançons que imiten la poesia popular i tradicional.

Pere Serafí (1505-1567)

Pere Serafí (1505-1567), conegut com Lo Grec, va viure i morir a Barcelona. Era pintor i poeta. La seva obra poètica conservada és Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana, que està dividida en dues parts:

1. Inclou sonets, madrigals i altres formes típiques del Renaixement.
2. Conté cançons tradicionals, inspirades en les formes populars existents.

Alguns poemes de Pere Serafí contenen castellanismes lèxics i sintàctics que reflecteixen la situació de la llengua catalana de l'època. En la seva poesia es troben dues tendències principals:

1. Concilia els temes d'Ausiàs March amb formes estròfiques renaixentistes, com el sonet.
2. Compon cançons tradicionals, basades en un refrany ja existent.

Joan Timoneda (1510-1583)

Joan Timoneda (1510-1583) va ser una de les figures més notables de València: editor, autor de teatre i poeta. El cançoner que conté més textos catalans (54) és el Cancionero llamado Flor de enamorados. Va crear poesia culta inspirada en la literatura tradicional: prenia un refrany, l'ampliava i li donava forma de cançó (alternant les estrofes amb les tornades).

En l'àmbit teatral, destaca la seva obra L'Església militant, un acte sacramental religiós i al·legòric que va servir de precedent per als actes sacramentals castellans.

La Prosa Catalana del Segle XVI: Cristòfor Despuig

Cristòfor Despuig (1510-1575)

Cristòfor Despuig (1510-1575), cavaller i escriptor tortosí, va escriure l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, que no va ser editada fins al segle XIX. Aquesta obra consisteix en sis diàlegs historiogràfics que presenten la situació de l'època. La conversa que mantenen els tres personatges (Fàbio i Libio, tortosins, i Don Pedro) aborda els següents temes:

1. L'autor elogia la ciutat de Tortosa.
2. S'elogia el passat i el present de la nació catalana.
3. Es parla del poder polític de l'Església.
4. Es tracta la necessitat de distingir Espanya de Castella.