El Renaixement i l'Humanisme: Cultura, Societat i Educació a l'Edat Moderna

El Fenomen Cultural del Renaixement i l'Humanisme

Inici de l'Edat Moderna: Context i Característiques

L'inici de l'Edat Moderna es caracteritza per:

• Aparició dels estats i monarquies autoritàries.
• Època de grans descobriments geogràfics: La necessitat d’expansió d’Europa va portar al descobriment d'Amèrica (1492).
• Evolució econòmica d’Europa i el naixement d’una petita burgesia mercantil, que va fer avançar l’economia de la societat i va sorgir de les classes no privilegiades.

La Família i la Dona a l'Edat Moderna

L’ideal de dona es basava en la Verge Maria: honesta, pura i de bona reputació. Amb això s’havia d’educar la dona, la qual tindria relacions per tenir fills. La seva feina principal era ser mare.

Mortalitat i Esperança de Vida

La mortalitat infantil era del 50-80%. L’esperança de vida era baixa (al voltant dels 50 anys) perquè no hi havia prou mesures mèdiques, higièniques ni educatives. Tant els nens com els pares es feien pràctiques ancestrals.

Tipus de Dones (Prostitutes)

Un altre nivell de dona eren les prostitutes, classificades en tres tipus:

• Cantoneres (de carrer).
• Meretrius (prostitutes).
• Les mantingudes o estimades (mantenides per un home).

L'Abandonament

L’abandonament afectava infants amb discapacitats, malformacions o fills no legítims. A Palma hi havia un hospital que acollia aquests nens.

Renaixement i Humanisme: Definició i Ideals

El Renaixement és el període històric, mentre que l’Humanisme és el moviment cultural i ideològic. Es caracteritzen per:

• Valoració de l’antiguitat clàssica: Inclou idees estètiques, pensaments d'autors grecoromans i ideals pedagògics clàssics.
• Antropocentrisme: L’home és el centre de tot.
• Ideal de l’home ciutadà: Es promou una educació pràctica. Comencen a sorgir propostes educatives amb la creació d’acadèmies i escoles.

La Impremta i la Nova Cultura del Llibre

La creació de la impremta va ser crucial, ja que la societat necessitava una expansió ràpida del coneixement. Abans, amb els copistes dels monjos, la reproducció d'un llibre podia trigar uns 10 anys. Gràcies a la impremta, la gent va començar a saber llegir més.

L'Humanisme Renaixentista a Europa

Humanisme Italià

Va néixer a Itàlia, amb l'ideal de l’home lliure. Entre els seus exponents destaquen:

• Dante Alighieri
• Petrarca

Humanisme Centreeuropeu

Els Germans de la Vida Comuna (Jerònims) van ser importants en l'àmbit de la religió i l'educació. L’alumne més important d’aquest moviment va ser Erasme de Rotterdam.

Humanisme Anglès

Representat per Thomas More. A nivell d’educació, la seva obra més destacada és Utopia, que proposa una organització política diferent de la que hi havia a Europa en aquell moment.

L'Humanisme Renaixentista a Espanya

Contribucions Pedagògiques

• Antonio de Nebrija: La seva obra pedagògica De liberis educandis aposta per un mètode pràctic d’educació i tracta el tema de l’educació integral, afirmant que no només s’ha d’educar físicament, sinó també moralment.
• Juan Huarte de San Juan: A Examen de ingenios para las ciencias, afirma que la intel·ligència humana té una base biològica i idees innates.

Juan Lluís Vives (1492 – 1540)

Entre les seves obres destaquen In pseudodialecticos i De institutione feminae christianae, on parla sobre l’educació.

Idees Educatives de Vives

Vives va destacar la importància de:

• Una primera educació familiar.
• La importància de l’Estat, que ha de vigilar i estimular l’educació.
• L’observació atenta de l’alumne.
• La correcta ubicació de les escoles.
• La importància d’ensenyar llengües vernacles (també denominada aborigen o indígena, és la llengua pròpia de les poblacions natives que persisteixen a la colonització).

Marginació Social i Educació

Vives va abordar tres problemàtiques relacionades amb la marginació social:

1. Captaires (indigents).
2. Orfenats.
3. Persones marginades de baixa classe social.

Va proposar que se’ls ensenyés a llegir, a escriure i un ofici, ja que també tenen dret a ser educats.

L'Ideal de Dona Humanista

L’ideal de dona es basava en la dona virtuosa, amb la bellesa i la virginitat, i que sabés mantenir-se amb l’abstinència. També s'esperava que aprengués a llegir, etc.